Vocabulari de català · A2
Aquestes són les 994 paraules que s’ensenyen als cursos i manuals de català de nivell A2 (Elemental). Cada una té una definició i una frase d’exemple en català, sense traducció: com aprenen els nadius.
| Paraula | Significat | Exemple |
|---|---|---|
| l'agència de viatges | Empresa que organitza i ven viatges, bitllets d'avió i estades en hotels. | Vam reservar el viatge a Roma en una agència de viatges del barri. |
| l'allotjament | Lloc on dorms i t'estàs quan vas de viatge. | Busquem un allotjament barat a prop de la platja. |
| l'alberg | Casa senzilla i barata on dormen viatgers, sovint en habitacions compartides. | Els joves van dormir en un alberg amb lliteres i cuina comuna. |
| la reserva | Petició per guardar una habitació, una taula o una plaça per a més tard. | Tinc una reserva per a dues persones a les nou al restaurant. |
| la recepció | Lloc a l'entrada d'un hotel on t'atenen quan arribes. | Hem de deixar les claus a la recepció abans de marxar. |
| l'equipatge | Conjunt de maletes i bosses que portes quan viatges. | A l'aeroport vam esperar mitja hora per recollir el nostre equipatge. |
| el vol | Viatge en avió d'un lloc a un altre. | El vol cap a Londres surt a les set del matí. |
| la terminal | Edifici d'un aeroport on els passatgers esperen per pujar a l'avió. | Els vols internacionals surten de la terminal 1. |
| la targeta d'embarcament | Document que necessites per pujar a l'avió, amb el número del teu seient. | Ensenyi la targeta d'embarcament i el passaport, si us plau. |
| el retard | Temps que passa quan algú o alguna cosa no és a l'hora prevista. | El tren porta un retard de vint minuts. |
| l'arribada | Moment en què algú acaba un viatge i és al lloc on anava. | Els avis esperen amb il·lusió la nostra arribada a l'estació. |
| el destí | Lloc on vols arribar al final d'un viatge. | El nostre destí final és Lisboa, però abans passem per Madrid. |
| l'andana | Lloc d'una estació, al costat de les vies, on esperes el tren. | Aquesta andana és per als trens que van cap a Girona. |
| la via | Les dues barres de ferro per on circula el tren. | És molt perillós caminar per la via del tren. |
| la taquilla | Finestra o lloc on es compren les entrades o els bitllets. | Vaig comprar les entrades del concert a la taquilla del teatre. |
| el seient | Cadira d'un cotxe, un tren, un avió o un cinema. | Tinc el seient 12A, al costat del passadís. |
| el passadís | Espai llarg i estret entre seients o entre habitacions. | Prefereixo seure al costat del passadís per aixecar-me quan vulgui. |
| el port | Lloc a la costa on arriben i surten els vaixells. | Els vaixells cap a Mallorca surten del port de Barcelona. |
| la frontera | Línia que separa dos països. | Per anar a França en cotxe, passem la frontera. |
| la duana | Oficina a la frontera o a l'aeroport que controla el que portes d'un altre país. | A la duana ens van obrir totes les maletes. |
| la moneda | Peça petita i rodona de metall que serveix per pagar. | Tens una moneda d'un euro per al cafè? |
| el canvi | Diners que et tornen quan pagues amb més del que costa una cosa. | Vaig pagar amb un bitllet de vint i em van donar el canvi. |
| la guia | Llibre amb informació útil sobre una ciutat o un país per als viatgers. | Abans d'anar a Praga, vaig comprar una guia amb mapes i restaurants. |
| el guia | Persona que acompanya els turistes i els explica coses d'un lloc. | El guia del museu parlava català, anglès i francès. |
| la catedral | Església principal i molt gran d'una ciutat. | La catedral de la ciutat té unes torres molt altes. |
| el palau | Edifici gran i luxós on viu o vivia un rei o una persona important. | Vam visitar un palau antic amb uns jardins enormes. |
| les ruïnes | Restes d'edificis molt antics que han caigut amb el temps. | Al costat del mar hi ha les ruïnes d'una ciutat molt antiga. |
| el càmping | Lloc a l'aire lliure on la gent dorm en tendes o caravanes. | Aquest estiu anirem a un càmping a prop del mar. |
| la tenda de campanya | Casa petita de tela que es munta per dormir a l'aire lliure. | Vam muntar la tenda de campanya sota uns arbres, al costat del riu. |
| el sac de dormir | Bossa gran i calenta on fiques el cos per passar la nit quan acampes. | A la muntanya fa fred: porta un sac de dormir ben calent. |
| el refugi | Casa a la muntanya on els excursionistes poden menjar i dormir. | Vam passar la nit en un refugi a dos mil metres. |
| la costa | Terra que és al costat del mar. | Molts turistes passen l'estiu a la costa catalana. |
| la badia | Part del mar que entra a la terra, en forma de corba ampla. | Des del far es veu tota la badia amb les barques. |
| l'onada | Moviment de l'aigua del mar que puja i arriba a la platja. | Una onada molt gran va mullar les nostres tovalloles. |
| el para-sol | Paraigua gran que es clava a la sorra per fer ombra. | A la platja sempre portem un para-sol per protegir-nos del sol. |
| la crema solar | Producte que et poses a la pell per protegir-la del sol. | Posa't crema solar abans d'anar a la platja, que el sol crema. |
| la postal | Targeta amb una foto d'un lloc, que s'envia per correu. | Cada estiu envio una postal a la meva àvia. |
| el record | Objecte petit que compres en un viatge per guardar-lo o regalar-lo. | Vaig comprar un imant com a record de les vacances. |
| l'oficina de turisme | Lloc on donen informació i mapes als visitants d'una ciutat. | Hi ha una oficina de turisme just davant de l'estació de tren. |
| el plànol | Dibuix d'una ciutat amb els seus carrers, per orientar-se. | Amb aquest plànol trobarem fàcilment el museu. |
| la direcció | Nom del carrer, número i ciutat on viu o treballa algú. | Em pots escriure la teva direcció per enviar-te el paquet? |
| la línia | Recorregut fix d'un autobús o d'un metro, amb un número o un color. | Agafa la línia groga del metro i baixa a la tercera parada. |
| el transbord | Canvi d'un tren o d'un metro a un altre durant un viatge. | Per anar a l'aeroport has de fer transbord a l'estació del centre. |
| l'horari | Llista que indica quan passa, obre o tanca alguna cosa. | Aquest horari diu que la biblioteca tanca a les vuit. |
| l'abonament | Bitllet que serveix per a molts viatges o entrades durant un temps. | Amb aquest abonament pots viatjar en metro tot el mes. |
| la tarifa | Preu fix que es paga per un servei. | La tarifa de l'aparcament és de dos euros per hora. |
| el descompte | Diners que et resten del preu normal d'una cosa. | Els estudiants tenen un descompte del vint per cent al museu. |
| l'autopista | Carretera ampla i ràpida, amb diversos carrils, on sovint cal pagar. | Aquesta autopista uneix Barcelona amb la frontera francesa. |
| la benzinera | Lloc on es posa gasolina o gasoil als vehicles. | Hem de parar a la propera benzinera, que el dipòsit és gairebé buit. |
| l'aparcament | Lloc on es deixen els cotxes. | Aquest aparcament és gratuït els diumenges. |
| la multa | Diners que has de pagar com a càstig per no complir una norma. | Em van posar una multa per aparcar en un lloc prohibit. |
| el carnet de conduir | Document que et permet portar un cotxe o una moto. | En Pol ja té divuit anys i s'està traient el carnet de conduir. |
| el permís | Paper o autorització per poder fer alguna cosa. | Necessites un permís especial per pescar en aquest riu. |
| la roda | Peça en forma de cercle que gira i fa moure un cotxe o una bicicleta. | La meva bicicleta té una roda punxada. |
| el volant | Peça rodona que el conductor gira per dirigir el cotxe. | Quan condueixis, agafa bé el volant amb les dues mans. |
| el maleter | Espai tancat al darrere del cotxe per guardar l'equipatge o la compra. | Posa les bosses de la compra al maleter. |
| el casc | Protecció dura per al cap que es porta en moto o en bicicleta. | Per anar en moto és obligatori portar casc. |
| la furgoneta | Vehicle més gran que un cotxe, per portar coses o moltes persones. | El fuster porta les eines en una furgoneta blanca. |
| el camió | Vehicle gran que porta mercaderies per la carretera. | Un camió ple de fruita va arribar al mercat de bon matí. |
| la barca | Vaixell petit que es mou amb rems o amb un motor. | Vam llogar una barca per anar fins a la cala. |
| el tramvia | Tren petit que va pels carrers de la ciutat. | Cada matí vaig a la universitat amb el tramvia. |
| la compra | Coses que adquireixes a les botigues, sobretot el menjar per a casa. | Els dissabtes faig la compra al mercat del barri. |
| el client | Persona que compra en una botiga o paga per un servei. | El cambrer pregunta al client què vol per beure. |
| la clienta | Dona que compra en una botiga o fa servir un servei. | La perruquera parla amb una clienta mentre li talla els cabells. |
| el caixer | Persona que cobra els diners als compradors en un supermercat o un banc. | El caixer del supermercat em va donar el tiquet i el canvi. |
| el caixer automàtic | Màquina del carrer on pots treure diners amb la targeta. | Necessito treure diners del caixer automàtic abans de sopar. |
| el tiquet | Paper petit que et donen quan pagues en una botiga. | Guarda el tiquet per si vols canviar la samarreta. |
| el rebut | Document que demostra que has pagat una cosa, com la llum o el lloguer. | Cada mes el banc em cobra el rebut de l'aigua. |
| la factura | Document amb el que has comprat, el preu i les dades de qui ven. | L'electricista ens va enviar la factura per correu electrònic. |
| l'oferta | Producte que es ven a un preu més baix del normal durant un temps. | Aquesta setmana hi ha una oferta de dos per un en sucs. |
| les rebaixes | Temporada de l'any en què les botigues venen la roba més barata. | Al gener comencen les rebaixes i les botigues s'omplen de gent. |
| la marca | Nom de l'empresa que fa un producte. | De quina marca són aquestes sabatilles d'esport? |
| el producte | Cosa que es fabrica o es cultiva per vendre-la. | Aquest producte de neteja fa una olor molt agradable. |
| el probador | Habitació petita d'una botiga on et poses la roba abans de comprar-la. | Puc portar aquests pantalons al probador? |
| el centre comercial | Edifici molt gran amb moltes botigues, restaurants i cinemes. | Dissabte vam anar al centre comercial a comprar unes botes. |
| la sabateria | Botiga on venen calçat, com botes i sandàlies. | He comprat unes botes noves a la sabateria del barri. |
| la joieria | Botiga on venen anells, collarets i altres objectes de valor. | Va comprar un anell d'or a la joieria de la plaça. |
| la papereria | Botiga on venen llibretes, bolígrafs i material per a l'escola. | A la papereria compro llapis i llibretes per al nou curs. |
| la ferreteria | Botiga on venen eines, claus i coses per arreglar la casa. | Vaig a la ferreteria a comprar un martell i uns cargols. |
| la pastisseria | Botiga on fan i venen dolços, coques i bombons. | Hem comprat un pastís de xocolata a la pastisseria de la cantonada. |
| el carro | Cistell gran amb rodes per portar la compra pel supermercat. | Hem omplert el carro de fruita, llet i aigua. |
| la cistella | Cosa amb nansa per portar el menjar o altres coses. | La meva àvia va al mercat amb una cistella. |
| el paquet | Caixa o objecte embolicat que s'envia o es porta a algú. | El carter m'ha portat un paquet des d'Alemanya. |
| la cartera | Objecte petit i pla per guardar els diners, les targetes i els documents. | Porto la cartera a la butxaca del darrere dels pantalons. |
| el moneder | Bossa petita, sovint amb cremallera, per portar els diners. | La meva àvia guarda les monedes en un moneder vermell. |
| la targeta de crèdit | Peça de plàstic del banc per pagar sense portar bitllets. | En aquest bar no accepten targeta de crèdit, només efectiu. |
| el pagament | Acció de donar diners per una cosa que compres o un servei. | El pagament es pot fer en efectiu o amb targeta. |
| l'efectiu | Diners en monedes i bitllets, no amb targeta. | Al mercat, molts venedors només accepten efectiu. |
| la garantia | Promesa d'arreglar un aparell gratis si s'espatlla durant un temps. | La rentadora nova té dos anys de garantia. |
| el quilo | Mesura de pes igual a mil grams. | Vull un quilo de taronges, si us plau. |
| el gram | Mesura de pes molt petita; en un quilo n'hi ha mil. | Per al pastís necessites dos-cents grams de farina. |
| el litre | Mesura de líquid, com la que cap en una ampolla gran d'aigua. | Intento beure un litre i mig d'aigua cada dia. |
| el metre | Mesura de longitud igual a cent centímetres. | La meva habitació fa tres metres de llarg. |
| el centímetre | Mesura de longitud molt petita; cent fan un metre. | Aquest llapis fa quinze centímetres de llarg. |
| la dotzena | Conjunt de sis més sis unitats d'una cosa, sobretot d'ous. | Compra una dotzena d'ous al mercat, si us plau. |
| la llesca | Tros prim i pla que es talla d'un pa. | Per esmorzar menjo una llesca de pa amb oli. |
| el tall | Tros prim de carn o d'embotit que es posa en un plat o un entrepà. | A l'entrepà hi poso un tall de pernil i formatge. |
| el pot | Recipient petit de vidre o plàstic, amb tapa, per guardar menjar. | No puc obrir aquest pot de melmelada. |
| la capsa | Caixa petita, sovint de cartró. | Guardo les fotos velles en una capsa de sabates. |
| el sobre | Paper doblegat on es posa una carta per enviar-la. | Escriu la direcció al sobre i posa-hi un segell. |
| l'anell | Joia rodona que es porta en un dit. | En Joan li va regalar un anell d'or per l'aniversari. |
| les arracades | Joies que es porten a les orelles. | La Laia porta unes arracades de plata molt boniques. |
| el collaret | Joia, com una cadena o unes perles, que es porta penjada damunt del pit. | Per al seu aniversari li van regalar un collaret de perles. |
| la polsera | Joia o cinta que es porta al canell. | Porto una polsera de colors que vaig comprar a la platja. |
| el botó | Peça petita i rodona per tancar una camisa o una jaqueta. | Se m'ha caigut un botó de la camisa. |
| la màniga | Part d'una peça de roba que cobreix el braç. | A l'estiu porto samarretes de màniga curta. |
| el cotó | Teixit natural, suau i fresc, que ve d'una planta. | Aquesta samarreta és cent per cent de cotó. |
| la llana | Fil que s'obté del pèl de les ovelles, per fer roba calenta. | La meva àvia em va fer un jersei de llana. |
| el cuir | Pell d'animal preparada per fer sabates, bosses o jaquetes. | Té una jaqueta de cuir negra molt elegant. |
| la sandàlia | Sabata oberta i lleugera, per als dies de calor. | A l'estiu sempre porto sandàlies per anar a la platja. |
| l'americana | Jaqueta elegant amb botons, que es porta sobre la camisa. | Per a l'entrevista es va posar una americana blava. |
| l'armilla | Peça de roba sense mànigues que es porta sobre la camisa. | Amb el vestit del casament portava una armilla grisa. |
| l'impermeable | Abric lleuger que no deixa passar l'aigua de la pluja. | Agafa un impermeable, que avui plourà tot el dia. |
| el paraigua | Objecte que obres sobre el cap per protegir-te de la pluja. | Plou molt: no t'oblidis el paraigua. |
| la roba interior | Roba que portes sota els pantalons i la camisa. | A la maleta he posat roba interior per a cinc dies. |
| el mocador | Tros de tela o de paper per netejar-se el nas. | Tens un mocador? Em cau el nas. |
| la malaltia | Problema de salut que fa que una persona no estigui bé. | La grip és una malaltia molt comuna a l'hivern. |
| el dolor | Sensació desagradable quan una part del cos et fa mal. | Tinc un dolor molt fort a l'esquena. |
| el mal de cap | Dolor que se sent a la part de dalt del cos, sobre els ulls. | Tinc mal de cap i em prendré una pastilla. |
| la febre | Temperatura del cos més alta del normal quan estàs malalt. | El nen té febre i avui no anirà a l'escola. |
| la tos | Aire que surt de cop de la gola, amb soroll, quan estàs malalt. | Tinc tos des de fa una setmana i no dormo bé. |
| el refredat | Malaltia lleu amb mocs, tos i mal de gola. | He agafat un refredat per sortir sense jaqueta. |
| la grip | Malaltia d'hivern amb febre, mal de cos i molt de cansament. | Aquest hivern molts alumnes han tingut la grip. |
| l'al·lèrgia | Reacció del cos a certes coses, com el pol·len o alguns aliments. | Tinc al·lèrgia als gats i no puc anar a casa teva. |
| la ferida | Lloc del cos on la pell s'ha obert i surt sang. | Neteja la ferida amb aigua abans de posar-hi una tireta. |
| la cremada | Ferida a la pell causada pel foc o per una cosa molt calenta. | Em vaig fer una cremada a la mà amb la paella. |
| el medicament | Producte que et recomana el metge per posar-te bo. | Aquest medicament s'ha de prendre després de menjar. |
| la pastilla | Medicament petit i dur que t'empasses amb aigua. | Pren-te una pastilla cada vuit hores. |
| el xarop | Medicament líquid i dolç que es pren amb una cullera. | Per a la tos, el metge m'ha donat un xarop. |
| la recepta | Paper on el metge escriu els medicaments que necessites. | Per comprar aquest antibiòtic necessites una recepta del metge. |
| la injecció | Medicament que et posen al cos amb una agulla. | La infermera em va posar una injecció al braç. |
| la vacuna | Producte que et posen per protegir-te d'una malaltia abans d'agafar-la. | Els avis ja s'han posat la vacuna contra la grip. |
| el centre de salut | Edifici del barri on treballen metges i infermers. | Tinc hora al centre de salut a les deu del matí. |
| l'ambulància | Vehicle que porta els malalts i els ferits a l'hospital. | L'ambulància porta el malalt a l'hospital. |
| les urgències | Part de l'hospital on atenen els casos greus i sobtats. | Es va trencar el braç i el van portar a urgències. |
| la consulta | Habitació on el metge atén els pacients. | La consulta de la doctora Puig és al primer pis. |
| la cita | Hora i dia acordats per veure algú, com el metge o el dentista. | Tinc una cita amb la metgessa dimarts a les cinc. |
| el pacient | Persona malalta que visita un metge o és a l'hospital. | La infermera crida el següent pacient de la sala d'espera. |
| el dentista | Metge que cura els queixals i la boca. | Em fa mal un queixal i demà aniré al dentista. |
| el farmacèutic | Persona que ven medicaments i explica com s'han de prendre. | El farmacèutic m'ha explicat com he de prendre el xarop. |
| la tireta | Tros petit de tela adhesiva per tapar una ferida petita. | M'he tallat el dit; em dones una tireta? |
| la sang | Líquid vermell que circula per dins del cos. | Em vaig tallar el dit i va sortir una mica de sang. |
| l'os | Cada una de les peces dures que formen l'esquelet. | El gos s'ha menjat un os al jardí. |
| el múscul | Part del cos que es mou i ens dona força. | Després de córrer em fa mal aquest múscul de la cama. |
| el genoll | Part del mig de la cama, que es doblega quan caminem. | Va caure de la bicicleta i es va fer mal al genoll. |
| el colze | Part del mig del braç, que es doblega. | No posis el colze sobre la taula mentre menges. |
| l'espatlla | Part del cos entre el coll i el braç. | Porto la motxilla penjada d'una sola espatlla. |
| el pit | Part de davant del cos, entre el coll i la panxa. | Quan respires fondo, notes com el pit es mou. |
| el front | Part de la cara entre els ulls i els cabells. | La mare em toca el front per veure si tinc febre. |
| la cella | Línia de pèls que hi ha a sobre de cada ull. | Quan està sorprès, aixeca una cella. |
| el llavi | Cada una de les dues parts que envolten la boca. | Amb el fred se m'ha tallat el llavi de baix. |
| la gola | Part interior del coll per on passen el menjar i l'aire. | Em fa mal la gola i em costa empassar. |
| la galta | Cada una de les dues parts de la cara sota els ulls. | La meva tia em fa un petó a cada galta. |
| l'ungla | Part dura que cobreix la punta de cada dit. | M'he trencat una ungla obrint la capsa. |
| el cervell | Òrgan del cap que serveix per pensar i controla el cos. | El cervell necessita dormir per descansar bé. |
| el pulmó | Cada un dels dos òrgans del pit que fan servir l'aire per respirar. | Fumar és molt dolent per als pulmons. |
| la pressió | Força amb què circula la sang; el metge la mesura al braç. | La infermera em pren la pressió cada mes. |
| el pes | Quantitat de quilos que té una persona o una cosa. | El metge controla el pes del nadó cada setmana. |
| l'alçada | Com és d'alta una persona, dels peus fins al cap. | La meva germana i jo tenim la mateixa alçada. |
| la dieta | Tot el que menja una persona cada dia. | Una dieta sana té molta fruita i verdura. |
| el descans | Temps en què no treballes ni fas esforç, per recuperar forces. | Després de tres hores d'estudi necessito un descans. |
| el son | Ganes de dormir quan estàs cansat. | Tinc tant de son que se'm tanquen els ulls. |
| l'estrès | Nerviosisme i tensió causats per massa feina o problemes. | Amb tanta feina, aquest mes visc amb un estrès terrible. |
| el lloc de treball | Feina concreta que té una persona en una empresa. | L'empresa ha creat un nou lloc de treball per a un cuiner. |
| l'entrevista | Conversa en què una empresa fa preguntes a qui vol una feina. | Demà tinc una entrevista per treballar en un hotel. |
| el currículum | Document amb els teus estudis i les feines que has fet. | He enviat el meu currículum a cinc empreses. |
| el sou | Diners que reps cada mes per la teva feina. | Amb aquest sou no puc pagar un pis al centre. |
| el contracte | Document que firmen dues persones o empreses amb les condicions d'un acord. | Avui he firmat el contracte de la nova feina. |
| el treballador | Home que fa una feina i en cobra un sou. | Aquesta fàbrica té més de cent treballadors. |
| la treballadora | Dona que fa una feina i en cobra un sou. | La Núria és una treballadora molt responsable i puntual. |
| la reunió | Trobada de diverses persones per parlar d'un tema. | Tenim una reunió amb el cap a les deu. |
| el despatx | Habitació on una persona treballa amb una taula i un ordinador. | La directora té el despatx al tercer pis. |
| la fàbrica | Edifici gran amb màquines on es fan productes. | El meu pare treballa en una fàbrica de cotxes. |
| el taller | Lloc on s'arreglen cotxes o màquines. | He portat el cotxe al taller perquè fa un soroll estrany. |
| el negoci | Activitat o botiga per guanyar diners venent o fent coses. | La meva tia té un negoci de roba a Reus. |
| l'anunci | Missatge a la televisió, al diari o al carrer per vendre una cosa. | Vaig veure un anunci d'aquesta pel·lícula a la televisió. |
| l'experiència | Coneixements que tens perquè ja has fet una feina o una cosa abans. | Busquen un cuiner amb experiència en restaurants. |
| l'atur | Situació de la persona que vol treballar però no té feina. | En Marc està a l'atur des del febrer. |
| la baixa | Permís per no anar a treballar quan estàs malalt. | Amb la grip, el metge m'ha donat la baixa per tres dies. |
| el torn | Hores en què et toca treballar, de matí, tarda o nit. | Aquesta setmana la infermera fa el torn de nit. |
| l'empleat | Home que treballa per a una empresa o una botiga. | Un empleat del banc em va ajudar a obrir el compte. |
| l'empleada | Dona que treballa per a una empresa o una botiga. | Una empleada de la botiga em va ajudar a trobar la talla. |
| el col·lega | Persona que fa la mateixa feina que tu o treballa amb tu. | Dino cada dia amb un col·lega de l'oficina. |
| el càrrec | Lloc i responsabilitat que té una persona dins d'una empresa. | Ara té un càrrec important: és la cap de vendes. |
| la tasca | Feina concreta que has de fer. | La meva tasca d'avui és respondre els correus dels clients. |
| el projecte | Pla d'una feina que es vol fer en el futur. | Estem treballant en un projecte per fer un parc nou. |
| la impressora | Màquina que passa a paper el que hi ha a l'ordinador. | La impressora no funciona perquè no té paper. |
| la fotocòpia | Paper amb el mateix text o imatge que un altre, fet amb una màquina. | El professor ens va donar una fotocòpia amb els exercicis. |
| la carpeta | Funda de cartró o plàstic per guardar papers. | Guarda els documents en aquesta carpeta blava. |
| el correu | Servei que porta cartes i paquets a les cases. | Envio el paquet per correu a la meva àvia. |
| la signatura | Nom escrit a mà, de manera personal, al final d'un document. | Falta la teva signatura a la part de baix del contracte. |
| l'informe | Document escrit que explica els resultats d'una feina. | El cap vol que acabi aquest informe abans de divendres. |
| la presentació | Explicació d'un tema davant d'un grup, sovint amb imatges. | Demà faig una presentació sobre el meu projecte a classe. |
| el comerç | Activitat de comprar i vendre productes. | El comerç del barri ven molt durant les festes. |
| el comerciant | Persona que té una botiga o es dedica a vendre. | El comerciant de la cantonada sempre ens fa descompte. |
| l'electricista | Persona que posa i arregla la llum i els cables d'una casa. | Un electricista ha vingut a canviar els endolls de la cuina. |
| el jardiner | Persona que cuida les plantes, les flors i els arbres d'un parc o d'una casa. | El jardiner del parc rega les flors cada matí. |
| el pescador | Persona que agafa peixos al mar o al riu. | Cada matí el pescador surt al mar amb la seva barca. |
| el carnisser | Persona que ven vedella, porc i pollastre en una botiga o al mercat. | El carnisser m'ha preparat un quilo de vedella. |
| el forner | Persona que fa i ven pa. | El forner s'aixeca a les quatre per fer el pa. |
| el dissenyador | Persona que crea com seran la roba, els objectes o les imatges. | Aquest dissenyador fa vestits per a actrius famoses. |
| l'informàtic | Persona que treballa amb ordinadors i en sap arreglar els problemes. | L'ordinador no s'engega; truca a un informàtic. |
| el científic | Persona que investiga per descobrir coses noves. | Un científic ha descobert una nova espècie de granota. |
| l'escriptor | Persona que fa llibres, novel·les o contes. | Aquest escriptor ha publicat deu novel·les i molts contes. |
| el fotògraf | Persona que fa imatges amb una càmera, sovint com a feina. | Al casament hi havia un fotògraf que no parava de fer fotos. |
| el futbolista | Jugador d'un equip d'onze que intenta marcar gols, sovint com a feina. | Aquest futbolista ha marcat tres gols en un sol partit. |
| la llar | Casa on vius, amb la teva família. | Després de molts anys fora, va tornar a la seva llar. |
| el soterrani | Planta d'un edifici que està més avall del nivell del carrer. | Guardem les bicicletes al soterrani de l'edifici. |
| el pati | Espai obert dins d'una casa o d'una escola. | A l'hora d'esbarjo, els nens juguen al pati. |
| la teulada | Part de dalt d'una casa, que la cobreix i la protegeix de la pluja. | Hi ha un gat dormint a la teulada. |
| el rebedor | Primera part de la casa, just després de la porta d'entrada. | Deixa el paraigua al rebedor, que està mullat. |
| la planta baixa | Pis d'un edifici que està al nivell del carrer. | La botiga és a la planta baixa i nosaltres vivim al segon. |
| el lloguer | Diners que pagues cada mes per viure en una casa que no és teva. | El lloguer d'aquest pis és de vuit-cents euros. |
| el propietari | Persona a qui pertany una cosa, com una casa o un cotxe. | El propietari del pis vol vendre'l. |
| la calefacció | Sistema que escalfa una casa o un edifici. | Fa molt de fred: engega la calefacció. |
| l'aire condicionat | Aparell que refreda una habitació quan fa calor. | A l'agost, sense aire condicionat no puc dormir. |
| el ventilador | Màquina que mou l'aire per tenir menys calor. | A l'estiu poso el ventilador al costat del llit. |
| la bombeta | Peça de vidre que fa llum quan hi passa electricitat. | S'ha fos la bombeta del lavabo i no hi veig. |
| l'interruptor | Botó a la paret per encendre o apagar la llum. | Aquest interruptor encén els llums del menjador. |
| l'aixeta | Peça per on surt l'aigua a la cuina o al bany, i que obres o tanques. | Aquesta aixeta de la cuina perd aigua: cal trucar al lampista. |
| la pica | Lloc de la cuina on es renten els plats amb aigua. | Hi ha molts plats bruts a la pica. |
| el rentaplats | Màquina que neteja la vaixella, els gots i els coberts. | Posa els plats bruts al rentaplats, si us plau. |
| el microones | Aparell que escalfa el menjar molt de pressa. | Escalfa la llet un minut al microones. |
| la torradora | Màquina que fa torrades amb el pa. | Cada matí poso el pa a la torradora. |
| la cafetera | Aparell que prepara la beguda fosca que molta gent pren per despertar-se al matí. | La cafetera està fent cafè per a tothom. |
| la paella | Recipient rodó i pla, amb mànec, per fregir. | Fregeix els ous en aquesta paella petita. |
| l'olla | Recipient alt i fondo per bullir aigua o fer sopa. | Posa aigua en una olla gran per fer la pasta. |
| la cassola | Recipient de fang o metall, ample i no gaire fondo, per cuinar. | L'àvia fa el guisat en una cassola de fang. |
| el llençol | Tela gran que es posa al llit per dormir-hi a sobre o a sota. | Canvio els llençols del llit cada diumenge. |
| el coixí | Bossa tova on poses el cap per dormir. | No puc dormir bé amb un coixí tan dur. |
| la manta | Tela gruixuda i calenta que es posa al llit o al sofà. | Tinc fred: em poso una manta sobre les cames. |
| el matalàs | Part tova i gruixuda del llit on dorms. | Hem comprat un matalàs nou i ara dormim millor. |
| la persiana | Tancament de tires que es posa a les finestres per tapar la llum. | Abaixa la persiana, que entra massa sol. |
| la fregona | Pal amb tires a la punta que es mulla per rentar el terra. | Passa la fregona per la cuina abans que arribin els convidats. |
| les escombraries | Coses que ja no serveixen i que llancem. | Pots baixar les escombraries quan surtis? |
| el contenidor | Recipient gran del carrer on es llencen les deixalles. | Llença les ampolles al contenidor verd. |
| la neteja | Acció de deixar una cosa sense brutícia. | Dissabte fem la neteja de tota la casa. |
| la pols | Terra molt fina que es posa sobre els mobles. | Els llibres de la prestatgeria estan plens de pols. |
| la taca | Marca bruta que queda a la roba o en una superfície. | M'ha caigut cafè i tinc una taca a la camisa. |
| l'eina | Objecte que serveix per fer una feina, com un martell. | Necessito una eina per obrir aquesta capsa. |
| el martell | Eina amb mànec i cap de metall per picar claus. | Amb aquest martell penjaré el quadre a la paret. |
| el clau | Peça de metall llarga i punxeguda que es clava a la fusta o a la paret. | Pica el clau a la paret per penjar el quadre. |
| la corda | Fil molt gruixut i fort per lligar coses. | Lliga la barca amb una corda al port. |
| la pintura | Líquid de colors per decorar parets o fer quadres. | Hem comprat pintura blanca per pintar la cuina. |
| el cable | Fil de metall cobert de plàstic per on passa l'electricitat. | El cable de l'ordinador és massa curt. |
| la tauleta | Ordinador pla i lleuger que es fa servir tocant la pantalla. | El nen mira dibuixos a la tauleta durant el viatge. |
| l'aplicació | Programa que es baixa al mòbil per fer alguna cosa. | Aquesta aplicació m'ajuda a aprendre paraules noves. |
| la pàgina web | Lloc d'internet amb informació, textos i imatges. | Pots comprar les entrades a la pàgina web del museu. |
| l'ingredient | Cada una de les coses que es fan servir per cuinar un plat. | L'oli és un ingredient molt important de la cuina mediterrània. |
| el pebre | Espècia negra o blanca, en pols o en grans, que pica una mica. | Hi poso sal i una mica de pebre a la carn. |
| el vinagre | Líquid àcid i fort que es posa a l'amanida amb l'oli. | Amaneix l'enciam amb oli, sal i vinagre. |
| l'all | Planta petita i blanca, de gust fort, que es fa servir per cuinar. | Per fer aquesta salsa, necessites oli i all. |
| el julivert | Herba verda que es posa als plats per donar-los gust. | Tira una mica de julivert picat sobre el peix. |
| la farina | Pols blanca feta de blat per fer pa o pastissos. | Per fer el pa necessites farina, aigua i sal. |
| les mongetes | Llavors petites i blanques o vermelles que es mengen cuites. | M'agrada l'amanida de mongetes blanques amb tonyina. |
| els cigrons | Llegums rodons i grocs, una mica durs. | Per dinar fem un plat de cigrons amb espinacs. |
| les llenties | Llegums molt petits i rodons, de color marró. | L'àvia ens fa llenties amb verdures cada dimecres. |
| els pèsols | Llegums petits, verds i rodons. | Afegeix pèsols a l'arròs per donar-li color. |
| l'albergínia | Verdura llarga de pell morada i brillant. | Per sopar farem una albergínia al forn amb formatge. |
| el carbassó | Hortalissa llarga i verda, semblant al cogombre, que es menja cuita. | Fes una truita de carbassó i ceba. |
| el pebrot | Hortalissa buida per dins, vermella, verda o groga. | Per a l'amanida necessito un pebrot vermell i una ceba. |
| el cogombre | Hortalissa llarga i verda que es menja crua a les amanides. | A l'amanida hi poso tomàquet, ceba i cogombre. |
| l'espinac | Planta de fulles verdes que es menja crua o cuita. | Els espinacs són verds i molt bons per a la salut. |
| el bolet | Planta sense fulles que surt als boscos a la tardor. | A l'octubre anem al bosc a buscar bolets per sopar. |
| la síndria | Fruita molt grossa, verda per fora i vermella per dins. | A l'estiu no hi ha res millor que una síndria ben freda. |
| la pinya | Fruita tropical, groga per dins, amb fulles dures a dalt. | De postres hi ha pinya natural tallada a trossos. |
| la cirera | Fruita petita, rodona i vermella, amb un pinyol dins. | Al juny, les cireres del mercat són boníssimes. |
| l'albercoc | Fruita petita i taronja, de pell suau, amb un pinyol. | Aquest albercoc és dolç i té la pell molt suau. |
| la figa | Fruita petita, dolça i tova, plena de llavors, que madura a l'estiu. | Aquesta figa és tan dolça que sembla mel. |
| la mandarina | Fruita semblant a una taronja, però més petita i fàcil de pelar. | Al pati el nen es menja una mandarina per esmorzar. |
| la nou | Fruit sec amb closca dura, que per dins sembla un cervell petit. | Afegeix una nou picada a l'amanida. |
| l'ametlla | Fruit sec allargat, amb una closca dura. | Aquest pastís porta mel i ametlla picada. |
| l'avellana | Fruit sec petit i rodó, amb closca dura i marró. | Aquesta xocolata porta una avellana sencera a dins. |
| el xoriço | Embotit vermell, fet de porc i pebre vermell. | Vull un entrepà de xoriço per esmorzar. |
| la botifarra | Embotit típic català de carn de porc, que es menja feta a la brasa. | A la barbacoa vam fer botifarra amb mongetes. |
| l'embotit | Carn de porc picada i posada dins d'un budell, com el xoriço. | Al supermercat venen un embotit molt bo per fer entrepans. |
| la vedella | Carn de vaca jove. | Avui dinarem un filet de vedella amb patates. |
| el xai | Cria petita de l'ovella. | A la granja hi ha un xai petit al costat de la seva mare. |
| la tonyina | Peix gran de mar que sovint es menja en llauna. | Fem una amanida amb tomàquet, ou i tonyina. |
| el salmó | Peix de carn rosada que viu al mar i neda pels rius. | M'agrada el salmó fumat amb pa torrat. |
| la sardina | Peix petit i blau que es menja a la brasa. | A la festa del port vam menjar sardines a la brasa. |
| el lluç | Peix de mar blanc i suau, molt habitual a la cuina catalana. | El peixater m'ha netejat un lluç per fer al forn. |
| el bacallà | Peix de mar que sovint es menja sec i amb sal. | Abans de cuinar el bacallà, s'ha de deixar en aigua un dia. |
| les gambes | Animals petits de mar, rosats, que es mengen a la planxa. | Al restaurant vam demanar unes gambes a la planxa. |
| els musclos | Petits animals del mar amb closca negra, que es mengen. | Al restaurant del port demano musclos amb patates. |
| el calamar | Animal de mar amb deu braços, que es menja fregit o a la planxa. | De sopar vam menjar calamar a la planxa. |
| el pop | Animal de mar amb vuit braços llargs. | Vaig tastar el pop per primera vegada i em va agradar. |
| la truita | Plat fet amb ous batuts i cuits a la paella. | La truita de patates del meu pare és la millor. |
| el pa amb tomàquet | Llesca de pa fregada amb tomàquet madur, amb oli i sal; típica de Catalunya. | Per esmorzar menjo pa amb tomàquet amb pernil. |
| la crema catalana | Postres dolces de llet i ou amb sucre cremat a sobre. | De postres, a casa sovint fem crema catalana. |
| la melmelada | Fruita cuita amb sucre que es posa sobre el pa. | Per esmorzar vull pa torrat amb mantega i melmelada. |
| el brou | Aigua on s'han bullit carn, peix o verdures. | Quan estic malalt, la mare em fa un brou calent. |
| el sabor | Allò que notes amb la llengua quan menges o beus una cosa. | Aquest gelat té un sabor de maduixa molt bo. |
| l'olor | Allò que notes amb el nas. | Al forn hi ha una olor boníssima de pa acabat de fer. |
| la propina | Diners que dones al cambrer, a més del preu, si t'ha atès bé. | Vam deixar dos euros de propina al cambrer. |
| el tovalló | Tros de tela o de paper per netejar-se la boca quan menges. | Posa't el tovalló a la falda per no tacar-te. |
| les estovalles | Tela gran que cobreix la taula quan es menja. | Per a la festa posem unes estovalles vermelles a la taula. |
| el temps lliure | Hores en què no treballes ni estudies i fas el que vols. | En el meu temps lliure m'agrada llegir i caminar. |
| l'afició | Activitat que t'agrada molt fer quan no treballes. | La meva gran afició és la fotografia. |
| la lectura | Activitat de mirar i entendre llibres, revistes o altres textos. | La lectura és la meva activitat preferida abans de dormir. |
| la novel·la | Llibre llarg que explica una història inventada. | Estic llegint una novel·la policíaca molt emocionant. |
| el conte | Història curta, sovint per a nens. | Cada nit el pare explica un conte a la seva filla. |
| la poesia | Art d'escriure textos amb ritme i, sovint, amb rima. | A classe llegim poesia i després escrivim poemes. |
| el poema | Text escrit en versos. | El nen va recitar un poema per a la seva mare. |
| el còmic | Història explicada amb dibuixos i textos curts dins de vinyetes. | A la biblioteca hi ha molts còmics per a nens. |
| la sèrie | Història de televisió amb molts capítols. | Cada nit veig la meva sèrie preferida a la televisió. |
| el programa | Espai de la ràdio o la televisió sobre un tema. | Aquest programa de cuina s'emet cada dia a les nou. |
| el canal | Cada una de les emissores que pots triar a la televisió. | Canvia de canal, que ara fan el partit. |
| l'espectacle | Activitat que es fa davant d'un públic, com un concert o un circ. | El nou espectacle del circ ha agradat molt als nens. |
| l'obra de teatre | Història que uns actors representen en un escenari. | Aquesta obra de teatre dura dues hores, amb un descans al mig. |
| l'exposició | Conjunt d'obres d'art o objectes que es mostren al públic. | Hem anat a veure una exposició de fotos al museu. |
| la galeria | Lloc on s'exposen i es venen quadres i obres d'art. | Aquesta pintora ensenya els seus quadres en una galeria del centre. |
| el festival | Conjunt de concerts o espectacles durant uns dies. | Al juliol hi ha un festival de música al costat del mar. |
| la fira | Mercat o festa amb parades i atraccions durant uns dies. | A la fira del poble vam pujar a la nòria. |
| el ball | Festa on la gent es mou al ritme de la música. | Després del sopar començarà el ball a la plaça. |
| la dansa | Art de moure el cos al ritme de la música. | La meva germana estudia dansa clàssica des dels sis anys. |
| la discoteca | Local on la gent va a la nit a ballar i escoltar música. | Els dissabtes sortim a una discoteca fins a les tres. |
| la sardana | Dansa tradicional catalana en què la gent balla en rotllana agafada de les mans. | Diumenge al matí ballen sardana davant de la catedral. |
| el tennis | Esport en què dues o quatre persones es passen una pilota amb raquetes. | Jugo a tennis amb el meu germà cada dimarts. |
| la natació | Esport que consisteix a nedar. | Faig natació a la piscina tres dies a la setmana. |
| l'atletisme | Conjunt d'esports com córrer, saltar o llançar. | El meu fill fa atletisme i corre els cent metres llisos. |
| el partit | Joc entre dos equips o dos jugadors. | Diumenge anem a veure el partit de futbol a l'estadi. |
| l'equip | Grup de persones que juguen o treballen juntes. | El nostre equip ha guanyat la lliga d'aquest any. |
| el jugador | Persona que participa en un esport o en un joc. | Aquest jugador de bàsquet fa més de dos metres. |
| el gol | Punt que s'aconsegueix quan la pilota entra a la porteria. | El jugador va marcar un gol al darrer minut. |
| el camp de futbol | Terreny d'herba amb dues porteries on juguen dos equips d'onze jugadors. | Els nens entrenen al camp de futbol del poble cada tarda. |
| l'estadi | Lloc gran amb grades on es fan partits i curses. | Un estadi ple de gent cridava el nom del jugador. |
| la cursa | Competició per veure qui arriba primer a la meta. | Diumenge faré una cursa de deu quilòmetres. |
| la carrera | Estudis que es fan a la universitat. | La meva cosina estudia la carrera de Medicina. |
| el premi | Cosa que reps quan guanyes un concurs o fas una cosa molt bé. | La seva novel·la ha guanyat un premi important. |
| la medalla | Peça rodona de metall que es dona als millors en una competició. | La nedadora va guanyar una medalla d'or. |
| els escacs | Joc de taula per a dues persones, amb peces blanques i negres. | El meu avi m'ha ensenyat a jugar a escacs. |
| les cartes | Joc amb unes peces de cartró que tenen números i dibuixos. | Després de sopar juguem a cartes a la cuina. |
| el trencaclosques | Joc de peces petites que s'han d'unir per fer una imatge. | Hem fet un trencaclosques de mil peces entre tots. |
| el videojoc | Entreteniment electrònic en què guanyes punts davant d'una pantalla. | Aquest videojoc de futbol és el més venut de l'any. |
| la càmera | Aparell per fer fotos o gravar vídeos. | Porta la càmera al viatge per fer fotos dels monuments. |
| l'àlbum | Llibre on es guarden fotos. | L'àvia guarda les fotos del casament en un àlbum. |
| la passejada | Acció d'anar a peu sense pressa, per distreure's. | Després de dinar, fem una passejada pel parc. |
| la barbacoa | Aparell per fer carn a la brasa a l'aire lliure. | Posem la carn a la barbacoa del jardí. |
| la colla | Grup d'amics que surten junts. | Cada estiu tota la colla anem a la platja. |
| el casament | Cerimònia i festa en què dues persones es converteixen en matrimoni. | Al casament del meu germà hi havia cent convidats. |
| la invitació | Targeta o missatge per demanar a algú que vingui a una festa. | He rebut una invitació per a la festa d'aniversari d'en Pau. |
| el convidat | Persona a qui demanen que vingui a una festa o a casa. | Cada convidat va portar un regal per als nuvis. |
| l'espelma | Cosa de cera que fa una llum petita quan l'encens. | Al pastís hi ha una espelma per cada any. |
| el globus | Bossa de goma plena d'aire que es fa servir per decorar les festes. | El nen va deixar anar el globus i va volar cap al cel. |
| la nacionalitat | País al qual pertany legalment una persona. | Té nacionalitat francesa, però viu a Barcelona. |
| el ciutadà | Persona que pertany a un país i hi té drets i deures. | Cada ciutadà pot fer servir la biblioteca del barri. |
| la població | Conjunt de persones que viuen en un lloc. | La població d'aquest poble és de mil persones. |
| la capital | Ciutat més important d'un país o d'una regió. | París és la capital de França. |
| la comarca | Territori amb diversos pobles, més petit que una província. | La meva comarca té molts pobles petits i muntanyes. |
| la regió | Part gran d'un país amb característiques pròpies. | Aquesta regió és famosa per la seva fruita. |
| l'estat | País organitzat amb les seves lleis i el seu govern. | Cada estat d'Europa té les seves pròpies lleis. |
| el govern | Grup de persones que dirigeixen un país o una regió. | El govern ha anunciat noves ajudes per als estudiants. |
| la comissaria | Oficina de la policia. | Vaig anar a la comissaria a denunciar el robatori. |
| el robatori | Acció d'agafar coses que no són teves, sense permís. | Hi ha hagut un robatori a la joieria del carrer Major. |
| el lladre | Persona que pren coses d'altres sense permís. | La policia ha agafat el lladre que es va endur les bicicletes. |
| la denúncia | Avís a la policia d'un fet contra la llei. | Després del robatori vaig fer una denúncia a la comissaria. |
| el perill | Situació en què pot passar alguna cosa dolenta. | Hi ha perill d'allaus a la muntanya aquests dies. |
| l'incendi | Foc gran que crema edificis o boscos. | Un incendi va cremar part del bosc aquest estiu. |
| l'emergència | Situació greu que necessita ajuda immediata. | Si hi ha una emergència, truqueu al 112. |
| la seguretat | Situació en què no hi ha perill. | Per seguretat, cordeu-vos el cinturó. |
| l'oficina de correus | Lloc on s'envien cartes i paquets. | Necessito anar a una oficina de correus per enviar aquest paquet. |
| el segell | Paper petit que s'enganxa a les cartes per pagar l'enviament. | Per enviar la postal necessito un segell. |
| la bústia | Caixa on es deixen les cartes. | Cada matí miro si hi ha cartes a la bústia. |
| el codi postal | Número que s'escriu a l'adreça per identificar una zona. | No oblidis escriure el codi postal al sobre. |
| l'estalvi | Diners que guardes i no gastes. | Té un bon estalvi per comprar-se un cotxe. |
| el préstec | Diners que et deixa un banc o una persona i després has de tornar. | El banc ens ha donat un préstec per comprar el pis. |
| el deute | Diners que has de tornar a algú. | Encara tinc un deute de cinquanta euros amb el meu germà. |
| el cost | Preu que cal pagar per una cosa o un servei. | El cost del viatge és de tres-cents euros per persona. |
| la quantitat | Nombre de coses o mida d'una cosa. | Quina quantitat de farina necessito per fer el pastís? |
| el total | Suma de tots els números o preus. | El total del sopar són seixanta euros. |
| el percentatge | Part d'una quantitat expressada en un nombre de cada cent. | Quin percentatge d'alumnes ha aprovat l'examen? |
| la diferència | Allò que fa que dues coses no siguin iguals. | Quina diferència hi ha entre aquests dos telèfons? |
| la distància | Espai que hi ha entre dos llocs. | La distància entre Barcelona i Girona és d'uns cent quilòmetres. |
| el quilòmetre | Mesura de longitud igual a mil metres. | Cada dia camino cinc quilòmetres amb el gos. |
| la velocitat | Rapidesa amb què es mou una cosa. | A la ciutat la velocitat màxima és de cinquanta quilòmetres per hora. |
| el silenci | Situació en què no hi ha cap soroll. | A la biblioteca hi ha un silenci total. |
| el costum | Cosa que fas sovint, sempre de la mateixa manera. | Tinc el costum de llegir una mica abans de dormir. |
| la tradició | Costum que passa de pares a fills durant molts anys. | Menjar castanyes a la tardor és una tradició de la meva família. |
| la religió | Conjunt de creences sobre Déu o els déus, i les seves normes. | A l'escola estudiem la història de cada religió del món. |
| la cultura | Conjunt de costums, art i coneixements d'un poble. | La cultura japonesa m'interessa molt. |
| la tempesta | Mal temps amb pluja forta, vent, llamps i trons. | Ahir a la nit hi va haver una tempesta molt forta. |
| el llamp | Llum molt forta al cel durant una tempesta. | Un llamp va caure sobre l'arbre del parc. |
| el tro | Soroll fort que se sent al cel durant una tempesta. | El gos té por dels trons i s'amaga sota el llit. |
| la boira | Núvol baix que no et deixa veure bé. | Amb tanta boira no es veu la carretera. |
| el gel | Aigua que s'ha tornat sòlida pel fred. | Vols gel a la teva beguda? |
| el clima | Temps habitual que fa en un lloc durant l'any. | El clima mediterrani és suau a l'hivern. |
| el terratrèmol | Moviment fort i sobtat del sòl que pot fer caure edificis. | Un terratrèmol va destruir moltes cases a la ciutat. |
| el planeta | Cos gran i rodó que gira al voltant d'una estrella. | La Terra és el planeta on vivim. |
| el desert | Lloc molt sec, amb molta sorra i quasi sense plantes. | Al desert hi ha molta sorra i gairebé no plou. |
| la selva | Bosc molt gran i calent, amb molts arbres i animals. | A la selva fa molta calor i plou molt. |
| la vall | Terreny pla i baix entre muntanyes. | El poble és al fons d'una vall molt verda. |
| el turó | Muntanya petita i de poca altura, amb forma arrodonida. | Des del turó es veu tota la ciutat. |
| el cim | Part més alta d'una muntanya. | Vam arribar al cim de la muntanya a les dotze. |
| la cova | Forat gran i fosc dins d'una muntanya o sota terra. | Fa milers d'anys, la gent vivia en una cova. |
| el volcà | Muntanya que de vegades treu foc, fum i roca fosa. | El volcà de l'illa encara treu fum. |
| l'oceà | Mar molt gran entre continents. | Per anar a Amèrica cal travessar un oceà sencer. |
| la roca | Pedra molt grossa i dura. | Ens vam asseure sobre una roca per menjar l'entrepà. |
| la fulla | Part verda i plana de les plantes i els arbres. | A la tardor, cada fulla de l'arbre es torna groga. |
| la branca | Part de l'arbre que surt del tronc, on hi ha les fulles. | Un ocell ha fet el niu en aquesta branca. |
| el fruit | Part de la planta que es forma després de la flor i té llavors. | La poma és el fruit de la pomera. |
| la rosa | Flor molt perfumada, sovint vermella, amb espines a la tija. | Al jardí de l'àvia hi ha una rosa vermella molt bonica. |
| el pi | Arbre de fulles primes com agulles, que és verd tot l'any. | Hem dinat a l'ombra d'un pi molt alt. |
| la vinya | Camp on es cultiva el raïm. | Al setembre collim el raïm de la vinya. |
| l'hort | Terreny petit on es cultiven verdures i hortalisses. | El meu avi té un hort amb tomàquets i enciams. |
| la granja | Casa al camp amb animals i terres de cultiu. | A la granja hi ha vaques, gallines i porcs. |
| el blat | Planta de cereal amb la qual es fa la farina. | Al juliol, els camps de blat són de color daurat. |
| la formiga | Insecte petit que viu en grups molt grans sota terra. | Hi ha una fila de formigues portant molles a la cuina. |
| l'aranya | Animal petit amb vuit potes que fa teles. | Hi ha una aranya a la finestra del lavabo. |
| el mosquit | Insecte petit que pica i fa sortir grans a la pell. | Un mosquit m'ha picat al braç tota la nit. |
| la serp | Animal llarg i sense potes que s'arrossega per terra. | Al camí vam veure una serp prenent el sol. |
| el llop | Animal salvatge semblant a un gos gran, que viu en grups. | Al bosc de la muntanya viu un llop gris. |
| l'ós | Animal gran amb molt de pèl, que viu al bosc. | Al zoo hem vist un ós gran i marró. |
| el dofí | Animal de mar molt intel·ligent que salta per sobre de l'aigua. | Des de la barca vam veure un dofí saltant. |
| la balena | Animal de mar enorme, el més gran del món. | Una balena pot fer més de vint metres. |
| l'ànec | Ocell que neda als llacs i fa «cuac». | Al parc donem pa a un ànec que viu al llac. |
| el colom | Ocell gris molt comú a les places de les ciutats. | Hi ha un colom a la finestra cada matí. |
| la cabra | Animal de granja amb banyes, que salta per les roques. | La cabra menja l'herba a la muntanya. |
| la mascota | Animal que viu a casa amb una família. | La nostra mascota és un gat negre que es diu Mixu. |
| el veterinari | Metge que cura els animals. | Portem el gos al veterinari perquè no menja. |
| el segle | Període de cent anys. | Aquesta església es va construir al segle XII. |
| la dècada | Període de deu anys. | Els meus pares es van conèixer a la dècada dels noranta. |
| el passat | Temps que ja s'ha acabat; tot el que va ser abans d'ara. | En el passat, la gent viatjava a cavall. |
| el present | Temps d'ara, d'aquest moment. | No pensis tant en demà: viu el present. |
| el naixement | Moment en què un nadó surt de la panxa de la mare i comença a viure. | Han anunciat el naixement del seu primer fill. |
| la mort | Final de la vida. | La mort és el final natural de la vida. |
| la infància | Època de la vida en què som nens. | Vaig passar la infància en un poble de muntanya. |
| la joventut | Època de la vida entre la infància i l'edat adulta. | Durant la seva joventut, el meu pare va viure a Londres. |
| l'adolescent | Noi o noia que té entre dotze i divuit anys, més o menys. | El meu fill és un adolescent i dorm fins a les dotze. |
| la gent gran | Persones que tenen molts anys. | Aquest casal organitza activitats per a la gent gran. |
| la generació | Grup de persones que van néixer més o menys als mateixos anys. | La generació dels meus avis no tenia mòbils. |
| el plaer | Sensació agradable que tens quan fas una cosa que t'agrada. | És un plaer llegir al sol un diumenge al matí. |
| el dubte | Situació en què no estàs segur d'una cosa. | Si teniu algun dubte, pregunteu al professor. |
| l'oportunitat | Moment bo per fer una cosa. | Aquesta feina és una gran oportunitat per a mi. |
| el motiu | Allò que explica per què passa o fas una cosa. | Quin és el motiu del teu viatge? |
| la raó | El que té qui diu una cosa certa. | Tens raó: aquest restaurant és massa car. |
| l'exemple | Cas que s'explica per fer entendre millor una cosa. | El professor va posar un exemple a la pissarra. |
| el caràcter | Manera de ser d'una persona. | La meva germana té un caràcter molt alegre. |
| la personalitat | Conjunt de qualitats que fan que cadascú sigui diferent dels altres. | És una noia amb molta personalitat: sempre diu el que pensa. |
| el sentiment | El que notem per dins, com l'amor o la pena. | L'amor és un sentiment molt fort. |
| l'emoció | Sentiment fort, com l'alegria o la por, que notes de cop. | Quan va guanyar, no podia parlar de tanta emoció. |
| l'alegria | Sentiment de felicitat que tens quan passa una cosa bona. | Quan va arribar el meu germà, vam sentir una gran alegria. |
| la tristesa | Sentiment de pena que et fa tenir ganes de plorar. | Quan s'acaben les vacances, sento una mica de tristesa. |
| la vergonya | Sentiment desagradable quan fas el ridícul o quan has fet una cosa malament. | Em fa vergonya cantar davant de tanta gent. |
| el somriure | Expressió de la cara quan estàs content, amb els llavis cap amunt. | La recepcionista ens va rebre amb un gran somriure. |
| el petó | Contacte dels llavis amb una persona per mostrar afecte. | Abans d'anar a dormir, dono un petó a la meva filla. |
| l'abraçada | Quan poses els braços al voltant d'algú perquè l'estimes. | Quan vaig tornar de viatge, la mare em va fer una abraçada. |
| l'amistat | Relació d'afecte i confiança entre persones que es fan companyia. | La nostra amistat va començar a l'escola. |
| la relació | Connexió entre dues persones o dues coses. | Tinc una bona relació amb els meus veïns. |
| el divorci | Final legal d'un matrimoni. | Després del divorci, els nens viuen una setmana amb cada pare. |
| el matrimoni | Unió legal de dues persones casades. | El seu matrimoni ja dura cinquanta anys. |
| el nuvi | Home que es casa, el dia del casament. | El nuvi esperava nerviós a la porta. |
| la núvia | Dona que es casa, el dia del casament. | La núvia portava un vestit blanc molt llarg. |
| el sogre | Pare del marit o de la dona d'una persona. | El meu sogre és el pare de la meva dona. |
| la sogra | Mare del marit o de la dona d'una persona. | La meva sogra cuina uns pastissos boníssims. |
| el cunyat | Germà del marit o de la dona d'una persona; també, marit d'una germana. | El meu cunyat és el germà del meu marit. |
| la cunyada | Germana del marit o de la dona d'una persona; també, dona d'un germà. | La meva cunyada s'ha casat amb el meu germà aquest estiu. |
| el bessó | Germà que va néixer el mateix dia i de la mateixa mare que un altre. | En Joan i el seu bessó són tan iguals que ningú no els distingeix. |
| la bessona | Germana que va néixer el mateix dia i de la mateixa mare que una altra. | La Marta i la seva bessona porten sempre la mateixa roba. |
| confirmar | Dir que una cosa és segura o certa. | Truca a l'hotel per confirmar la reserva. |
| cancel·lar | Decidir que una cosa que estava prevista ja no es farà. | Han cancel·lat el concert per culpa de la pluja. |
| anul·lar | Fer que una cosa ja no sigui vàlida. | El banc m'ha anul·lat la targeta perquè l'havia perduda. |
| aterrar | Baixar un avió fins a tocar el sòl en arribar. | L'avió ha aterrat a Barcelona amb deu minuts de retard. |
| perdre el tren | Arribar tard a l'estació quan el tren ja ha marxat. | Surt ja de casa, o perdrem el tren de les vuit. |
| fer escala | Parar en un aeroport abans d'arribar al destí final. | El nostre vol cap a Tòquio fa escala a Dubai. |
| aparcar | Deixar el cotxe parat en un lloc. | No trobo lloc per aparcar el cotxe en aquest barri. |
| avançar | Passar davant d'un altre vehicle o persona. | No pots avançar un camió en aquesta corba. |
| accelerar | Fer anar un vehicle més de pressa. | En aquesta recta pots accelerar una mica més. |
| recollir | Anar a buscar algú o alguna cosa en un lloc. | Vaig a recollir els nens a l'escola a les cinc. |
| deixar anar | Obrir la mà i parar d'agafar una cosa. | No deixis anar la corda fins que jo t'ho digui. |
| travessar | Passar d'un costat a l'altre d'un carrer, un riu o un lloc. | Mira a banda i banda abans de travessar el carrer. |
| instal·lar-se | Començar a viure en un lloc nou. | Després de la mudança, la família es va instal·lar al pis nou. |
| desfer la maleta | Treure la roba i les coses de la maleta en arribar. | Quan arribo a l'hotel, el primer que faig és desfer la maleta. |
| fer la maleta | Posar la roba i les coses que necessites dins d'una maleta. | Demà marxem de vacances i encara no he fet la maleta. |
| mudar-se | Canviar de casa i anar a viure a un altre lloc. | El mes que ve ens mudem a un pis més gran. |
| reparar | Arreglar una cosa que no funciona. | El mecànic va reparar el cotxe en un sol dia. |
| muntar | Unir les peces d'una cosa per fer-la. | M'ha costat dues hores muntar aquest armari. |
| penjar | Posar una cosa subjecta a dalt, perquè no toqui a terra. | Ajuda'm a penjar aquest quadre a la paret. |
| encaixar | Entrar bé una peça en un altre lloc. | Aquesta peça del trencaclosques no encaixa enlloc. |
| estendre | Posar la roba mullada a l'aire perquè s'eixugui. | Quan acaba la rentadora, estenc la roba al terrat. |
| plegar | Doblegar la roba o el paper de manera ordenada. | Ajuda'm a plegar els llençols nets. |
| cobrir | Posar una cosa sobre una altra per tapar-la del tot. | A l'hivern, la neu cobreix tot el poble. |
| tapar | Posar una cosa sobre una altra perquè no es vegi o no entri res. | Si fa fred, la mare tapa el nen amb una manta. |
| embolicar | Cobrir una cosa amb paper o tela. | Hem embolicat el regal amb paper de colors. |
| emprovar | Posar-se una peça de roba per veure si va bé. | Puc emprovar-me aquests pantalons abans de comprar-los? |
| canviar de roba | Treure's la roba que portes i posar-te'n una altra. | Després del gimnàs em dutxo i em canvio de roba. |
| retornar | Portar de nou una cosa a la botiga o a qui te l'ha deixat. | Si el producte no t'agrada, el pots retornar en trenta dies. |
| gastar | Fer servir diners per comprar coses. | Aquest mes he gastat massa diners en roba. |
| estalviar | Guardar diners i no gastar-los. | Vull estalviar per fer un viatge a l'estiu. |
| deure | Tenir l'obligació de tornar diners a algú. | Encara et dec deu euros del cinema. |
| prestar | Deixar una cosa a algú perquè després te la torni. | Em pots prestar el teu llapis un moment? |
| cobrar | Rebre diners per una feina o una cosa que vens. | El lampista ens va cobrar cinquanta euros per la reparació. |
| ingressar | Posar diners en un compte del banc. | Cada mes ingresso una part del sou al compte d'estalvi. |
| treure diners | Agafar diners del teu compte al banc o al caixer. | Vaig al caixer a treure diners per pagar el sopar. |
| valer | Tenir un preu; costar uns diners. | Perdoni, quant valen aquestes sabates de la botiga? |
| oferir | Dir a algú que li dones o li deixes una cosa, si la vol. | La veïna ens va oferir un cafè quan vam arribar. |
| encarregar | Demanar que et facin o et guardin una cosa per a més tard. | Hem encarregat un pastís a la pastisseria per a dissabte. |
| servir | Posar el menjar o la beguda al plat o al got d'algú. | El cambrer ens va servir la sopa ben calenta. |
| tastar | Menjar o beure una mica d'una cosa per conèixer-ne el gust. | Vols tastar aquest formatge? És de la Cerdanya. |
| pelar | Treure la capa de fora d'una fruita o d'una hortalissa. | Ajuda'm a pelar les patates per fer la truita. |
| bullir | Escalfar un líquid fins que fa bombolles. | Posa l'aigua a bullir i després tira-hi la pasta. |
| fregir | Cuinar un aliment en oli molt calent. | Cal fregir les patates en oli ben calent. |
| coure | Fer un aliment al foc o al forn fins que es pot menjar. | El pa ha de coure quaranta minuts al forn. |
| barrejar | Posar coses juntes perquè formin una sola cosa. | Ara has de barrejar la farina amb els ous i la llet. |
| afegir | Posar una cosa més on ja n'hi ha d'altres. | La sopa està sosa: hi pots afegir una mica de sal? |
| congelar | Posar un aliment a molt baixa temperatura perquè duri més. | Si no ens mengem tota la carn, la podem congelar. |
| descongelar | Deixar que un aliment molt fred i dur torni a estar tou. | Abans de cuinar el peix, l'has de descongelar. |
| empassar-se | Fer passar el menjar o la beguda de la boca a l'estómac. | El nen no vol empassar-se la pastilla. |
| esternudar | Treure aire de cop pel nas i la boca, sense voler, amb un soroll fort. | Quan hi ha molta pols, sempre em fa esternudar. |
| vomitar | Treure per la boca el menjar que hi havia a l'estómac. | Al vaixell em vaig marejar i vaig vomitar. |
| sagnar | Perdre líquid vermell del cos per una ferida. | M'he tallat el dit i no para de sagnar. |
| curar | Fer que una persona malalta o ferida es posi bé. | Aquesta crema va curar la ferida del meu genoll. |
| recuperar-se | Tornar a estar bé després d'una malaltia o d'un cop dur. | Després de l'operació, necessitarà un mes per recuperar-se. |
| operar | Obrir una part del cos per curar-la, a l'hospital. | El metge decidirà si cal operar el genoll. |
| examinar | Mirar amb atenció una cosa o una persona per conèixer-ne l'estat. | La metgessa em va examinar la gola amb una llanterna. |
| fer règim | Menjar menys o només certs aliments per perdre pes. | Des del gener faig règim i ja he perdut tres quilos. |
| aprimar-se | Perdre pes i tenir el cos més estret. | Des que fa esport, la Rosa s'ha aprimat molt. |
| engreixar-se | Guanyar pes, tenir més quilos. | Durant les vacances m'he engreixat dos quilos. |
| cuidar-se | Fer coses bones per a la pròpia salut. | Cal cuidar-se: menjar bé, dormir i fer esport. |
| cremar-se | Fer-se una ferida amb el foc o amb una cosa molt calenta. | Vaig tocar la paella i em vaig cremar la mà. |
| tallar-se | Fer-se una ferida amb un ganivet o una cosa afilada. | Tallant el pa, m'he tallat el dit. |
| trencar-se | Partir-se en trossos o fer-se malbé. | El got ha caigut a terra i s'ha trencat. |
| fer-se mal | Rebre un cop o una ferida al cos. | He caigut per l'escala i m'he fet mal al peu. |
| adormir-se | Començar el son, sovint sense voler. | Estava tan cansat que em vaig adormir al sofà. |
| somiar | Veure imatges i històries mentre dorms. | Aquesta nit he somiat que volava sobre el mar. |
| estirar-se | Posar-se pla en un llit, al terra o en un sofà. | Quan tinc mal d'esquena, m'estiro una estona al llit. |
| recolzar-se | Posar el pes del cos sobre una cosa per no caure o per descansar. | Si estàs cansat, recolza't a la paret. |
| aguantar | Tenir una cosa amb les mans perquè no caigui. | Si us plau, aguanta la porta, que porto moltes bosses! |
| sostenir | Tenir una cosa agafada o a sobre perquè no caigui. | Aquestes columnes han de sostenir tot el pes del sostre. |
| lligar | Unir amb una corda o una cinta. | Has de lligar el gos a l'arbre abans d'entrar a la botiga. |
| enganxar | Unir dues coses amb cola o cinta adhesiva. | Pots enganxar aquesta foto a la llibreta? |
| imprimir | Passar a paper un document de l'ordinador. | Abans de sortir, cal imprimir l'entrada del concert. |
| fotocopiar | Fer una reproducció en paper d'un document amb una màquina. | La professora ha de fotocopiar els exàmens per a tota la classe. |
| signar | Escriure el teu nom a mà al final d'un document. | Has de signar el contracte a la part de baix. |
| sol·licitar | Demanar una cosa de manera oficial, sovint per escrit. | Vull sol·licitar una beca per estudiar a l'estranger. |
| contractar | Donar una feina a algú amb un acord escrit. | L'hotel vol contractar tres cambrers per a l'estiu. |
| acomiadar | Treure algú de la seva feina. | L'empresa va acomiadar vint treballadors. |
| entrevistar | Fer preguntes a algú per conèixer-lo o per publicar-ne les respostes. | Un periodista de la ràdio va entrevistar una cantant famosa. |
| organitzar | Preparar una cosa i decidir com es farà. | Volem organitzar una festa sorpresa per a la Clara. |
| preparar | Fer el necessari perquè una cosa estigui a punt. | Mentre tu poses la taula, jo vaig a preparar el sopar. |
| presentar-se | Dir el teu nom i qui ets a algú que no et coneix. | Hola a tothom! Primer de tot, vull presentar-me: soc l'Anna. |
| apuntar-se | Posar el teu nom en una llista per participar en una cosa. | Aquest any m'he apuntat a classes de guitarra. |
| aprovar | Passar un examen amb una bona nota. | Estic content: he aprovat l'examen de matemàtiques! |
| suspendre | No passar un examen. | Si no estudies, pots suspendre l'examen. |
| copiar | Escriure o fer una cosa igual que una altra. | Has de copiar les paraules de la pissarra a la llibreta. |
| corregir | Trobar els errors d'un text o d'un exercici i esmenar-los. | El professor ha de corregir quaranta exàmens aquest cap de setmana. |
| revisar | Mirar una cosa amb atenció per veure si està bé. | Abans d'entregar l'examen, revisa les respostes. |
| traduir | Passar un text d'una llengua a una altra. | M'ajudes a traduir aquest correu a l'anglès? |
| pronunciar | Dir els sons d'una paraula. | Em costa pronunciar bé la «ll» catalana. |
| deletrejar | Dir un per un els signes de l'alfabet que formen una paraula. | Em pot deletrejar el seu cognom, si us plau? |
| escollir | Triar una cosa entre diverses. | És difícil escollir un sol pastís en aquesta pastisseria. |
| decidir | Pensar i triar què faràs. | Encara no hem decidit on anirem de vacances. |
| dubtar | No estar segur d'una cosa. | Jo dubto que arribin a l'hora amb tant de trànsit. |
| imaginar | Pensar una cosa que no veus o que no és real. | Pots imaginar com serà la teva vida d'aquí a vint anys? |
| endevinar | Dir la resposta correcta sense saber-la del cert. | A veure si saps endevinar quants anys tinc. |
| adonar-se | Començar a saber una cosa que abans no veies. | Quan vaig arribar a casa, em vaig adonar que no tenia les claus. |
| notar | Sentir o veure una cosa. | Comences a notar el fred quan arriba el novembre. |
| observar | Mirar amb molta atenció. | Al parc ens agrada observar els ocells amb prismàtics. |
| comparar | Mirar dues coses per veure en què s'assemblen o es diferencien. | Abans de comprar el mòbil, vull comparar els preus. |
| semblar | Tenir l'aspecte d'una cosa o donar aquesta impressió. | Aquest pastís de xocolata sembla boníssim, oi? |
| assemblar-se | Tenir trets o una cara molt pareguts als d'una altra persona. | La Marta s'assembla molt a la seva mare. |
| aparèixer | Començar a veure's una cosa que no hi era. | Després de la pluja, va aparèixer l'arc de Sant Martí. |
| desaparèixer | Deixar de veure's; no trobar-se on era. | Les galetes han desaparegut de la taula en cinc minuts! |
| amagar | Posar una cosa en un lloc on els altres no la vegin. | Els pares van amagar els regals a l'armari. |
| amagar-se | Posar-se en un lloc on els altres no et vegin. | Quan sent trons, el gos s'amaga sota el llit. |
| perdre's | No saber on ets ni com arribar on vols. | Sense mapa, em vaig perdre pels carrers de Venècia. |
| equivocar-se | Fer una cosa malament sense voler; no encertar. | Perdó, m'he equivocat de número de telèfon. |
| fallar | No aconseguir el que vols fer, com un gol o un tir. | El jugador va fallar el penal al darrer minut. |
| intentar | Provar de fer una cosa difícil. | Vull intentar córrer la marató l'any que ve. |
| aconseguir | Arribar a tenir o a fer el que volies. | Després de molt estudiar, va aconseguir aprovar l'examen. |
| permetre | Deixar que algú faci una cosa. | Els meus pares no em volen permetre sortir fins tan tard. |
| prohibir | Dir que no es pot fer una cosa. | En aquest parc volen prohibir portar gossos sense lligar. |
| obligar | Fer que algú hagi de fer una cosa encara que no vulgui. | La llei ens vol obligar a portar casc a la bicicleta. |
| avisar | Dir a algú una cosa perquè la sàpiga a temps. | Quan arribis a l'estació, avisa'm i et vindré a buscar. |
| advertir | Dir a algú que vagi amb compte amb un perill. | El guia ens va advertir que el camí era perillós. |
| informar | Donar notícies o dades sobre una cosa. | La companyia aèria va informar els passatgers del retard. |
| comunicar | Fer saber una cosa a algú. | El director va comunicar la notícia a tots els treballadors. |
| contar | Explicar una història o un fet. | L'avi ens solia contar històries de quan era petit. |
| acomiadar-se | Dir adeu a algú quan marxes. | A l'estació ens vam acomiadar amb una abraçada. |
| abraçar | Rodejar algú i estrènyer-lo contra el teu cos per mostrar afecte. | Quan va arribar, va abraçar tota la família. |
| enamorar-se | Començar a sentir una estima molt forta per una persona. | Els meus pares es van enamorar a la universitat. |
| divorciar-se | Acabar legalment un matrimoni. | Els meus oncles es van divorciar després de vint anys casats. |
| separar-se | Deixar de viure junts una parella. | Els pares de l'Hugo s'han separat i ara té dues cases. |
| créixer | Fer-se més gran o més alt amb el temps. | Com ha crescut el teu fill! Ja és més alt que tu. |
| sortir de festa | Anar de nit a bars o discoteques per divertir-se. | Els divendres m'agrada sortir de festa amb la colla. |
| marcar | Aconseguir un gol o un punt en un partit. | Va marcar el gol de la victòria al darrer minut. |
| pescar | Agafar peixos amb una canya o una xarxa. | Diumenge anem al riu a pescar truites. |
| caçar | Perseguir i matar animals salvatges. | El gat va caçar un ratolí al jardí. |
| escalar | Pujar per una roca o una paret molt dreta amb les mans i els peus. | A la muntanya es pot escalar per unes roques molt altes. |
| esquiar | Baixar lliscant per la neu amb dues planxes llargues als peus. | Cada hivern anem a esquiar als Pirineus. |
| patinar | Lliscar sobre el gel o el terra amb unes sabates amb rodes o amb una fulla. | A l'hivern anem a patinar sobre gel a la plaça. |
| remar | Moure una barca amb uns pals plans que es fiquen a l'aigua. | Vam haver de remar una hora per tornar a la platja. |
| explorar | Recórrer un lloc desconegut per conèixer-lo. | Els nens volien explorar la cova amb una llanterna. |
| enfadar-se | Sentir-se molest amb algú i mostrar-ho. | La professora s'enfada quan no fem els deures. |
| preocupar-se | Pensar molt en un problema i sentir-se nerviós. | No et preocupis, que tot sortirà bé. |
| espantar-se | Sentir por de cop. | El nen es va espantar amb el soroll dels trons. |
| sorprendre's | Quedar-se parat per una cosa que no esperaves. | Ahir em vaig sorprendre molt quan vaig veure tants amics a la festa. |
| queixar-se | Dir que no estàs content amb una cosa. | El meu veí sempre es queixa del soroll. |
| molestar | Fer que algú se senti incòmode o no pugui estar tranquil. | Et molesta si obro la finestra? |
| emprenyar | Fer enfadar algú; és una paraula col·loquial. | El meu germà petit sempre emprenya la seva germana amb bromes pesades. |
| agrair | Dir gràcies o mostrar que estàs content per una ajuda. | Us agraeixo molt tota la vostra ajuda. |
| perdonar | Deixar d'estar enfadat amb algú per una cosa que ha fet. | Ho sento molt, perdona'm: no volia trencar-te el got. |
| disculpar-se | Demanar perdó per haver fet una cosa malament. | Va trucar per disculpar-se per l'error. |
| felicitar | Dir a algú que estàs content per una cosa bona que li ha passat. | Truca a l'àvia per felicitar-la pel seu aniversari. |
| compartir | Fer servir una cosa amb altres persones. | Al pis d'estudiants hem de compartir la cuina i el bany. |
| prestar atenció | Escoltar o mirar una cosa amb cura. | Si no prestes atenció a classe, no entendràs els exercicis. |
| tenir cura | Ocupar-se d'algú o d'alguna cosa perquè estigui bé. | Mentre som de vacances, la veïna té cura del nostre gat. |
| fer cas | Escoltar el que diu algú i fer-ho. | Mai no fas cas del que et diu el metge. |
| fer falta | Ser necessari per a alguna cosa. | Per fer aquest pastís de galetes no fa falta forn. |
| caldre | Ser necessari fer una cosa. | No cal que portis res a la festa. |
| faltar | No haver-hi una cosa que hi hauria d'haver. | A la taula falten dues cadires per als convidats. |
| sobrar | Quedar més del que es necessita. | Del sopar ha sobrat molt de menjar. |
| importar | Ser important per a algú. | No m'importa si plou; anirem igualment. |
| interessar | Fer que algú tingui ganes de saber o fer una cosa. | M'interessa molt la història dels castells. |
| encantar | Agradar moltíssim una cosa. | Al meu fill li encanta el pa amb xocolata. |
| odiar | Sentir un rebuig molt fort per algú o alguna cosa. | Jo odio llevar-me d'hora els diumenges. |
| plantar | Posar una llavor o un arbre petit a la terra perquè creixi. | A la primavera volem plantar tomàquets a l'hort. |
| alimentar | Donar menjar a una persona o a un animal. | Cada matí cal alimentar les gallines de la granja. |
| passejar el gos | Sortir a caminar amb el gos perquè faci exercici. | Cada nit el meu germà surt a passejar el gos pel barri. |
| mossegar | Clavar les dents en una cosa o en algú. | El gos del veí m'ha mossegat la cama. |
| picar | Fer mal amb una punxa petita, com fan els mosquits o les abelles. | Amb compte amb les abelles, que et poden picar. |
| cremar | Destruir o fer mal amb el foc o amb una cosa molt calenta. | Compte, que aquest plat surt del forn i pot cremar. |
| fondre's | Passar de sòlid a líquid per la calor. | Amb aquesta calor, el gelat s'ha fos de seguida. |
| bufar | Moure's l'aire amb força. | Avui bufa un vent molt fort al port. |
| sa | Que té bona salut o que és bo per a la salut. | La fruita és un aliment molt sa. |
| saludable | Que és bo per al cos i ajuda a estar bé. | Caminar cada dia és un hàbit molt saludable. |
| ferit | Que té una lesió al cos per un cop o un accident. | El gos està ferits a la pota i no pot caminar. |
| constipat | Que té un refredat, amb mocs i tos. | Avui la Júlia no ve a classe perquè està constipada. |
| marejat | Que sent que tot li dona voltes i té ganes de vomitar. | Al vaixell, la meva germana es va sentir molt marejada. |
| embarassada | Que espera un fill: el porta dins de la panxa. | La meva germana està embarassada de sis mesos. |
| cec | Que no hi veu. | La meva veïna és cega i va pel carrer amb un gos guia. |
| sord | Que no hi sent o hi sent molt poc. | L'àvia està una mica sorda: parla-li més fort. |
| gras | Que té el cos gros i pesa molt. | La meva gata està molt grassa perquè menja massa. |
| atractiu | Que és bonic i agrada a la gent. | És una persona molt atractiva i simpàtica. |
| elegant | Que vesteix bé i té bon gust. | Al casament tothom anava molt elegant. |
| còmode | Que et fa sentir bé i no et molesta. | Per caminar per la muntanya calen unes sabates còmodes. |
| incòmode | Que no et fa sentir bé o et molesta. | Aquesta cadira és molt incòmoda: em fa mal l'esquena. |
| estret | Que té poca amplada. | Aquests pantalons em van massa estrets. |
| ample | Que mesura molt d'un costat a l'altre. | Aquesta avinguda és molt ampla i té molts arbres. |
| ajustat | Que s'enganxa al cos, sense espai. | Aquesta samarreta és massa ajustada: necessito una talla més. |
| de quadres | Que té un dibuix de línies que es creuen i formen caselles de colors. | El meu avi porta sempre una camisa de quadres. |
| pla | Que no té pujades ni baixades. | A Holanda el terreny és molt pla i tothom va en bici. |
| fràgil | Que es trenca fàcilment. | Amb compte amb aquesta capsa: hi ha copes de vidre i és fràgil. |
| útil | Que serveix per a alguna cosa. | Aquest diccionari és molt útil per als estudiants. |
| inútil | Que no serveix per a res. | És inútil discutir amb ell: no canviarà d'opinió. |
| necessari | Que fa falta i no es pot deixar de tenir. | Per viatjar a aquest país, la vacuna és necessària. |
| gratuït | Que no cal pagar. | L'entrada al museu és gratuïta el primer diumenge de mes. |
| econòmic | Que costa pocs diners. | Aquest restaurant té una carta molt econòmica. |
| original | Que és nou i diferent, no copiat. | La teva idea per a la festa és molt original. |
| típic | Que és propi i característic d'un lloc. | Aquest és un plat típic del meu poble. |
| tradicional | Que es fa des de fa molts anys, de la mateixa manera. | A la festa major hi ha danses tradicionals a la plaça. |
| popular | Que agrada a molta gent. | El futbol és l'esport més popular del país. |
| conegut | Que molta gent sap qui és. | És una cantant molt coneguda a tot el món. |
| desconegut | Que no se sap qui és o com és. | Un número desconegut m'ha trucat tres vegades. |
| públic | Que és de tothom o de l'Estat, i hi pot anar tothom. | Estudio en una escola pública del meu barri. |
| privat | Que és d'una persona o d'una empresa, no de tothom. | Aquesta platja és privada: no hi pots entrar. |
| personal | Que és només teu, i no dels altres. | No llegeixis el meu diari: és personal. |
| social | Que té relació amb la gent i la vida en grup. | Passa massa hores a les xarxes socials. |
| local | Que és propi d'un poble, un barri o una zona concreta. | Al mercat compro productes locals de la comarca. |
| nacional | Que és propi d'un país o de tot el país. | L'equip nacional jugarà la final de la copa. |
| internacional | Que té relació amb diversos països. | Aquest aeroport té molts vols internacionals. |
| urbà | Que és de la ciutat. | La vida urbana és més sorollosa que la del camp. |
| cèntric | Que és a prop del mig de la ciutat. | Busquem un hotel cèntric per anar a peu a tot arreu. |
| silenciós | Que no fa soroll. | La biblioteca és un lloc molt silenciós per estudiar. |
| perillós | Que pot fer mal o causar un accident. | Aquesta carretera és molt perillosa quan neva. |
| prohibit | Que no es pot fer. | Està prohibit fumar dins del restaurant. |
| permès | Que es pot fer, perquè no està prohibit. | En aquest parc, els gossos no estan permesos. |
| puntual | Que arriba a l'hora exacta. | El meu cap és molt puntual: mai no arriba tard. |
| educat | Que tracta bé els altres i té bones maneres. | La teva filla és molt educada: sempre diu gràcies. |
| sincer | Que diu el que pensa de veritat. | Sigues sincera: t'agrada el meu vestit? |
| honest | Que no enganya i actua de manera correcta. | És una persona honesta: va tornar la cartera que va trobar. |
| mentider | Que diu coses que no són veritat. | No et crec: ets un mentider. |
| generós | Que dona i comparteix el que té. | La meva tia és molt generosa: sempre ens fa regals. |
| egoista | Que només pensa en si mateix. | No siguis egoista i comparteix les galetes amb el teu germà. |
| responsable | Que fa bé les seves obligacions. | La Marta és molt responsable: sempre fa els deures. |
| ordenat | Que té cada cosa al seu lloc. | La meva habitació sempre està ordenada. |
| desordenat | Que no guarda les coses al seu lloc. | El meu germà és molt desordenat: té la roba per terra. |
| valent | Que no té por davant del perill. | La bombera va ser molt valenta i va salvar el nen. |
| covard | Que té por fàcilment i fuig dels perills. | No siguis covard i parla amb ell. |
| orgullós | Que està content de si mateix o d'una persona propera. | La mare està molt orgullosa del seu fill. |
| gelós | Que té por de perdre l'amor d'algú. | La nena està gelosa del seu germanet. |
| vergonyós | Que té por de parlar o de fer coses davant dels altres. | La meva filla és molt vergonyosa i no parla amb desconeguts. |
| callat | Que parla poc o que no diu res. | Avui estàs molt callada: et passa alguna cosa? |
| seriós | Que no riu gaire i actua amb responsabilitat. | El nou professor sembla molt seriós, però és simpàtic. |
| graciós | Que fa riure la gent. | El pallasso del circ era molt graciós. |
| estrany | Que no és normal i sorprèn. | He sentit un soroll estrany a la cuina. |
| rar | Que no passa sovint; poc habitual. | És rar veure neu a Barcelona. |
| curiós | Que vol saber moltes coses. | Els nens són molt curiosos: sempre pregunten per què. |
| emocionant | Que et fa sentir nervis i alegria; que t'interessa molt. | El final del partit va ser molt emocionant. |
| meravellós | Que és molt bonic o molt bo. | Hem passat una setmana meravellosa a Menorca. |
| horrible | Que és molt lleig o molt dolent. | Aquest jersei és horrible: no me'l posaré mai. |
| terrible | Que és molt greu o molt dolent. | Fa un temps terrible: plou i fa molt de vent. |
| estupend | Que és molt bo o agradable. | Fa un dia estupend per anar a la platja. |
| excel·lent | Que és molt i molt bo. | Aquest restaurant té un menjar excel·lent. |
| regular | Que no és ni bo ni dolent. | La meva nota de l'examen és regular: ni bona ni dolenta. |
| mediocre | Que no és gaire bo; de poca qualitat. | El menjar de l'hotel era mediocre i força car. |
| preocupat | Que pensa molt en un problema i està nerviós. | La mare està preocupada perquè el nen té febre. |
| sorprès | Que sent una emoció forta davant d'una cosa que no esperava. | Em vaig quedar sorpresa quan vaig veure el regal. |
| espantat | Que té por d'alguna cosa. | La gata està espantada pels trons. |
| avergonyit | Que se sent malament i incòmode per una cosa que ha fet. | Després de cridar, es va quedar avergonyit i va demanar perdó. |
| enamorat | Que sent una estima molt forta per una altra persona. | Els dos joves estan molt enamorats. |
| decebut | Que està trist perquè una cosa no ha estat com esperava. | La Rosa està decebuda perquè no ha guanyat el concurs. |
| satisfet | Que està content amb el que ha aconseguit. | La professora està satisfeta amb els resultats de la classe. |
| relaxat | Que està tranquil, sense nervis. | Després de les vacances, la meva mare està molt relaxada. |
| aturat | Que no té feina i en busca. | La meva tia està aturada des que va tancar la botiga. |
| separat | Que ja no viu amb la seva parella. | La Clara està separada i viu sola amb els nens. |
| vidu | Que el seu marit o la seva dona s'ha mort. | La meva àvia és vídua des de fa deu anys. |
| major | Que té més edat que un altre. | La meva germana major estudia a la universitat. |
| menor | Que té menys edat que un altre. | El meu germà menor té només cinc anys. |
| adult | Que ja ha crescut del tot. | Una persona adulta no paga el mateix que un nen. |
| infantil | Que és propi dels nens o fet per a ells. | Hi ha una zona infantil amb gronxadors al parc. |
| pàl·lid | Que té la cara de color blanc, sovint perquè està malalt. | Estàs molt pàl·lida: et trobes bé? |
| morè | Que té la pell o els cabells foscos. | Després de l'estiu, la Laia està molt morena. |
| arrissat | Que té els cabells en forma de rínxols. | La nena té els cabells rossos i arrissats. |
| fregit | Cuit en oli molt calent. | Vull un ou amb patates fregides. |
| bullit | Cuit dins d'aigua molt calenta, amb bombolles. | Per sopar menjaré ous bullits amb amanida. |
| madur | Que ja es pot menjar perquè ha acabat de créixer. | Aquests plàtans encara no són madurs: són verds. |
| podrit | Que s'ha fet malbé i fa mala olor. | Llença aquesta poma, que és podrida. |
| congelat | Que s'ha guardat a molt baixa temperatura. | Avui sopem pèsols congelats amb pernil. |
| natural | Que no ha fet l'home; que surt de la terra, les plantes o els animals. | Aquest suc és fet amb fruites naturals. |
| artificial | Que ha fet l'home, no la natura. | Aquest llac no és natural: és artificial. |
| ecològic | Cultivat sense productes químics i respectant el medi ambient. | Al mercat compro verdures ecològiques. |
| àcid | Que té un gust fort i agre, com la llimona. | Aquesta taronja és molt àcida. |
| deliciós | Que té un gust boníssim. | La sopa de l'àvia era deliciosa! |
| quasi | Molt a prop de ser una cosa; falta molt poc. | La pel·lícula dura quasi tres hores. |
| gens | S'usa en frases negatives per dir «res de res». | No tinc gens de gana: he dinat molt. |
| gaire | S'usa en frases negatives o preguntes per dir «molt». | Avui no fa gaire fred: no cal l'abric. |
| força | Bastant; una mica més del normal. | Aquest pis és força gran per a dues persones. |
| uns quants | Un nombre petit de coses o persones, sense dir quantes. | A la festa només van venir unes quantes amigues de la Laia. |
| diversos | Més de dues coses o persones, de manera indeterminada. | He visitat Roma diverses vegades. |
| cadascun | Cada una de les persones o coses d'un grup, separadament. | Les nenes van rebre un regal cadascuna. |
| enlloc | En cap lloc; s'usa amb «no». | He buscat les claus per tot arreu i no les trobo enlloc. |
| si | Introdueix una condició: el que ha de passar perquè passi una altra cosa. | Si fa sol demà, anirem a la platja. |
| sinó | S'usa després d'una negació per dir l'opció correcta. | No és francès, sinó belga. |
| com que | Introdueix la causa d'una cosa, al principi de la frase. | Avui, com que plou, ens quedarem a casa. |
| ja que | Introdueix la causa o el motiu d'una cosa. | Agafa el paraigua, ja que plourà a la tarda. |
| per tant | Paraules que diuen el resultat del que has dit abans. | Avui plou molt; per tant, no anem a la platja. |
| aleshores | En aquell moment del passat. | Vaig viure a Roma el 2010; aleshores no parlava italià. |
| després que | Indica que una acció passa més tard que una altra. | Vam rentar els plats després que marxessin els convidats. |
| abans de | Indica que una cosa passa abans que una altra. | Renta't les mans abans de dinar. |
| abans que | Indica que una acció passa més aviat que una altra. | Torna a casa abans que es faci fosc. |
| fins que | Indica el moment en què s'acaba una acció. | Esperarem aquí fins que arribi el tren. |
| des que | Indica el moment en què comença una situació que continua. | La Marta està més contenta des que viu a Girona. |
| de seguida | Molt aviat, en molt poc temps. | Espera'm un moment, que torno de seguida. |
| de cop | De manera sobtada, sense avisar. | Estàvem a la platja i de cop va començar a ploure. |
| de pressa | En poc temps; ràpidament. | Corre de pressa, que perdem el tren! |
| a poc a poc | Lentament, sense cap pressa. | Parla a poc a poc, si us plau, que no t'entenc. |
| en punt | Indica una hora exacta, sense minuts. | El tren surt a les vuit en punt. |
| a les tantes | Molt tard, sobretot a la nit. | Ahir vam anar a dormir a les tantes de la matinada. |
| al final | En l'última part d'una cosa o després de tot. | Vam dubtar molt, però al final vam anar al cinema. |
| al principi | En la primera part d'una cosa. | El català em semblava difícil al principi, però ara m'encanta. |
| a dalt | En un lloc més alt. | Els dormitoris són a dalt, al primer pis. |
| a baix | En un lloc més baix. | T'espero a baix, a la porta del carrer. |
| al voltant | Rodejant una cosa, per tots els costats. | Hi ha molts arbres al voltant de la casa. |
| enmig | Al centre d'un lloc o entre altres coses. | Hi ha una font enmig de la plaça. |
| per sobre | En un lloc més alt que una altra cosa, sense tocar-la. | L'avió va passar per sobre de casa nostra. |
| per sota | En un lloc més baix que una altra cosa. | El riu passa per sota del pont. |
| a través de | Passant per dins d'una cosa, d'un costat a l'altre. | La llum entra a través de la finestra. |
| segons | D'acord amb el que diu algú o alguna cosa. | Demà farà sol, segons la ràdio. |
| en lloc de | Indica que es fa o es tria una cosa i no una altra. | Avui prendré te en lloc de cafè. |
| a més | S'usa per afegir una informació. | El pis és gran i, a més, té terrassa. |
| a més a més | S'usa per afegir una informació nova i important. | No he dormit gens i, a més a més, he d'anar a treballar. |
| tanmateix | Vol dir «però»: presenta una idea diferent. | Plovia molt; tanmateix, vam sortir a passejar. |
| en canvi | S'usa per comparar dues coses diferents. | La meva germana és alta; jo, en canvi, soc baixa. |
| per exemple | S'usa per presentar un cas concret. | M'agraden els esports d'aigua, per exemple la natació. |
| és a dir | S'usa per explicar el mateix d'una altra manera. | Arribaré a migdia, és a dir, cap a les dotze. |
| sobretot | Més que qualsevol altra cosa. | M'agrada la fruita, sobretot les maduixes. |
| especialment | De manera especial; més que la resta. | Aquest estiu ha fet calor, especialment a l'agost. |
| normalment | De la manera habitual. | Jo normalment esmorzo a les vuit, abans de sortir. |
| generalment | En la majoria dels casos. | A l'estiu, generalment anem de vacances a la costa. |
| segurament | Molt probablement, encara que no és segur. | El Pere arribarà tard, segurament per culpa del trànsit. |
| probablement | Indica que una cosa és molt possible. | Demà probablement plourà a tot el país. |
| finalment | Al final, després de molt de temps. | Després de tres hores d'espera, finalment va arribar el metge. |
| primer de tot | Abans de qualsevol altra cosa. | Quan arribis a l'hotel, primer de tot deixa la maleta a l'habitació. |
| després de | Indica que una cosa passa més tard que una altra. | Ens fem una passejada després de dinar. |
| últimament | En els darrers dies o setmanes. | He estat molt cansat últimament. |
| actualment | En el moment present. | Abans vivia a Lleida, però actualment visc a Reus. |
| recentment | Fa molt poc temps. | Han obert recentment un restaurant japonès al barri. |
| abans d'ahir | El dia anterior a ahir. | No va ser ahir: va ser abans d'ahir quan vam anar al cinema. |
| demà passat | El dia després de demà. | Avui és dimarts; demà passat serà dijous. |
| aquesta nit | La nit del dia d'avui. | Vols venir a sopar a casa aquesta nit? |
| aquest matí | El matí del dia d'avui. | He anat al metge aquest matí i ara estic a la feina. |
| ahir a la nit | La nit del dia anterior a avui. | Vaig veure una pel·lícula molt bona ahir a la nit. |
| la setmana que ve | La setmana següent a aquesta. | Comencem les vacances d'estiu la setmana que ve, el dilluns. |
| l'any passat | L'any anterior a aquest. | Vam anar a Itàlia l'any passat i aquest any anirem a Grècia. |
| fa poc | Indica que una cosa ha passat recentment. | Ens vam conèixer fa poc, a la festa de la Marta. |
| d'aquí a poc | En un moment proper del futur. | Prepara't, que el tren arriba d'aquí a poc. |
| mentrestant | Durant el mateix temps. | Jo faig el sopar; tu, mentrestant, para la taula. |
| alhora | Al mateix temps, a la vegada. | No puc estudiar i mirar la televisió alhora. |
| de nou | Una vegada més, un altre cop. | Quin desastre: l'ascensor s'ha espatllat de nou. |
| una altra vegada | Un cop més, de nou. | No t'he sentit: m'ho pots dir una altra vegada? |
| a vegades | No sempre, només en alguns moments. | Normalment vaig a peu, però a vegades agafo l'autobús. |
| gairebé mai | Molt poques vegades, quasi cap. | Menjo carn gairebé mai; prefereixo el peix. |
| cada dia | Tots els dies, sense excepció. | Camino una hora cada dia per estar en forma. |
| tot el dia | Des del matí fins a la nit. | Ha plogut tot el dia i no hem pogut sortir. |
| de dia | Quan hi ha la llum del sol. | Prefereixo conduir de dia, quan hi ha llum. |
| de nit | Quan és fosc, després que es pongui el sol. | Els mussols surten a caçar de nit. |
| per sort | Indica que una cosa bona ha passat per casualitat. | Vaig caure de la bici, però per sort no em vaig fer mal. |
| per desgràcia | Indica que una cosa dolenta ha passat. | Volíem anar a la platja, però per desgràcia va ploure. |
| malauradament | S'usa per presentar una cosa trista o dolenta. | Vam arribar tard i, malauradament, el museu ja havia tancat. |
| afortunadament | S'usa per presentar una cosa bona que ha passat. | L'accident va ser fort, però afortunadament ningú no es va fer mal. |
| de debò | De veritat, seriosament; sense broma. | M'ho dius de debò? Quina sort que tens! |
| de veritat | Sincerament, sense mentir gens. | T'ho prometo de veritat: no ho diré a ningú. |
| i tant | S'usa per dir que sí amb força. | —Vols un tros de pastís? —Sí, i tant! |
| quina llàstima | S'usa quan una cosa et fa pena. | —He perdut l'entrada del concert. —Oh, quina llàstima! |
| bon profit | Es diu a qui comença a menjar. | El cambrer posa els plats a taula i diu: «Bon profit!» |
| bon viatge | Es diu a qui marxa de viatge. | A l'estació, la mare em va dir: «Bon viatge i truca'm quan arribis!» |
| per molts anys | Es diu el dia de l'aniversari d'algú. | Avui és el teu aniversari? Doncs, per molts anys! |
| enhorabona | Es diu a algú quan ha aconseguit una cosa bona. | Has aprovat l'examen? Moltíssima enhorabona! |
| ostres | Expressió de sorpresa o d'admiració. | —He guanyat un viatge a Itàlia. —Ostres! De veritat? |
| ai | Expressió de dolor o de pena. | Ai, quin mal! M'he cremat amb la paella. |
| vinga | S'usa per animar algú a fer una cosa o a afanyar-se. | Vinga, nois, que el partit comença d'aquí a cinc minuts! |
| apa | S'usa per acomiadar-se o per acabar una conversa. | Ja és tard; apa, me'n vaig a dormir. |
| au | S'usa per dir adeu o per animar a marxar. | Bé, au, me'n vaig a casa; fins demà! |
| què tal | S'usa per preguntar com està algú o com ha anat una cosa. | Hola, Marta! Què tal el cap de setmana? |
| cansar-se | Perdre forces després de fer un esforç. | Quan pujo la muntanya, em canso molt. |
| escalfar | Fer que una cosa estigui calenta. | Cada matí escalfo la llet al microones. |
| mesurar | Mirar quant fa de llarg, d'alt o d'ample una cosa. | Aquesta taula mesura dos metres. |
| l'arquitecte | Persona que dibuixa i planeja cases i edificis. | Aquest arquitecte dissenya cases modernes amb molta llum. |
| afaitar-se | Tallar-se els pèls de la cara. | El meu pare s'afaita cada matí. |
| la salsitxa | Carn picada de porc dins d'una pell llarga i prima. | Per sopar faig una salsitxa amb patates. |
| el croissant | Pasta dolça de forma corbada que es menja a l'esmorzar. | Per esmorzar prenc un cafè amb llet i un croissant. |
| calcular | Fer operacions amb números per trobar un resultat. | L'alumne calcula quant costen tres entrades. |
| la làmpada | Aparell que fa llum i que posem sobre una taula o a terra. | Llegeixo al llit amb la làmpada encesa. |
| la perruqueria | Lloc on et tallen i et pentinen els cabells. | Aquesta tarda vaig a la perruqueria a tallar-me els cabells. |
| cru | Que no s'ha fet al foc. | La pastanaga crua és molt bona per a les dents. |
| mandrós | Que no té ganes de fer res. | La meva gata és molt mandrosa: dorm tot el dia. |
| l'abella | Insecte que fa mel i que pot picar. | Compte, hi ha una abella a prop del teu got de suc! |
| el teclat | Peça de l'ordinador amb lletres i números que prems per escriure. | Aquest teclat té les lletres molt petites. |
| sumar | Ajuntar dos o més números per obtenir-ne el total. | Si sumem dos i tres, tenim cinc. |
| restar | Treure un número d'un altre. | Si a deu li restes quatre, queden sis. |
| escombrar | Treure la pols i la brutícia del terra amb un raspall llarg. | La mare escombra la terrassa cada dissabte. |
| el quiosc | Botiga petita al carrer on venen diaris i revistes. | Compro el diari al quiosc de la plaça. |
| refredar-se | Agafar un virus amb tos i mocs. | M'he refredat i tinc tos. |
| el perruquer | Persona que talla i pentina els cabells. | El meu perruquer em talla els cabells cada mes. |
| maquillar-se | Posar-se colors a la cara per estar més bonic. | La meva germana es maquilla abans de sortir. |
| cuit | Que s'ha fet al foc i ja es pot menjar. | La pasta ja està cuita; podem dinar. |
| regar | Tirar aigua a les plantes. | El meu avi rega el jardí cada vespre. |
| emprovar-se | Posar-se una peça de roba en una botiga per veure si va bé. | Abans de comprar-la, m'emprovo la jaqueta. |
| l'acord | Decisió que prenen junts dues o més persones després de parlar-ne. | Després de dues hores, els veïns van arribar a un acord. |
| la veritat | Allò que correspon exactament als fets reals. | Digue'm la veritat: has fet els deures o no? |
| greu | Que és molt seriós o perillós. | No és greu: només tens un petit refredat. |
| la guerra | Lluita armada entre països o grups. | Tothom vol la pau i ningú no vol la guerra. |
| cert | Que és veritat i correspon als fets. | És cert que la Rosa es casa a l'estiu? |
| just | Que actua d'acord amb el que és correcte i dona a cadascú el que li correspon. | L'àrbitre va ser just amb els dos equips. |
| exactament | S'usa per indicar que una cosa és precisa, sense cap diferència. | El tren va arribar exactament a les deu. |
| la culpa | Responsabilitat d'haver fet una cosa malament. | No és culpa teva que el tren arribés tard. |
| la presó | Edifici on tanquen les persones condemnades per un delicte. | El lladre va passar dos anys a la presó. |
| el president | Persona que dirigeix un grup, un club o una empresa. | El president del club va donar la benvinguda als nous socis. |
| general | Que és de tothom o de la majoria. | L'opinió general de la classe és que el llibre és bo. |
| lluitar | Fer molts esforços per aconseguir alguna cosa difícil. | Hem de lluitar molt per guanyar aquest partit. |
| el secret | Informació que algú guarda i no vol que els altres sàpiguen. | T'explicaré un secret, però no l'has de dir a ningú. |
| l'exèrcit | Grup de soldats d'un país. | El meu oncle treballa a l'exèrcit com a metge. |
| la informació | Dades o notícies que expliquen alguna cosa. | Pots trobar més informació sobre el curs al nostre web. |
| el dret | Allò que la llei permet fer o exigir a una persona. | Els clients tenen dret a tornar un producte defectuós. |
| la broma | Cosa que es diu o es fa per riure, sense intenció de fer mal. | No t'enfadis, només era una broma. |
| la llei | Norma oficial que aprova el parlament i que tothom ha de complir. | La nova llei prohibeix fumar a les terrasses. |
| la calma | Estat de pau i quietud, sense presses ni nervis. | Davant d'una emergència, cal mantenir la calma. |
| el sistema | Conjunt de parts o de normes organitzades que funcionen juntes. | El sistema de calefacció de l'escola és molt antic. |
| el consell | Opinió que dones a algú per ajudar-lo a decidir què ha de fer. | El meu avi sempre em dona un bon consell quan tinc problemes. |
| real | Que existeix de veritat, no és imaginat. | La pel·lícula està basada en una història real. |
| almenys | S'usa per indicar una cosa bona dins d'una de dolenta. | Hem perdut, però almenys hem marcat un gol. |
| l'objectiu | Allò que vols aconseguir amb el teu esforç. | El meu objectiu d'aquest any és aprendre a nedar bé. |
| el servei | Feina o ajuda que una empresa ofereix als clients. | El servei del restaurant era lent, però el menjar boníssim. |
| la pena | Sentiment de tristesa per una cosa dolenta. | Em fa pena que no puguis venir a la festa. |
| mantenir | Fer que una cosa continuï igual. | És important mantenir el contacte amb els vells amics. |
| el gust | Capacitat de saber triar el que és bonic o elegant. | La Núria té molt bon gust per vestir. |
| confiar | Creure que algú és honest o que una cosa anirà bé. | Confio en tu: sé que ho faràs molt bé. |
| robar | Prendre una cosa que no és teva sense permís. | M'han robat la cartera al metro. |
| la decisió | Allò que tries després de pensar entre diverses possibilitats. | Deixar la feina va ser una decisió molt difícil. |
| el respecte | Actitud de tractar bé els altres i tenir en compte els seus drets i opinions. | Cal parlar a la gent gran amb respecte. |
| el crim | Delicte molt greu contra la llei. | La policia encara no ha resolt el crim. |
| la llibertat | Quan pots fer, pensar o dir el que vols. | A l'estiu, els nens tenen més llibertat per jugar. |
| humà | Que és propi de les persones o que hi té relació. | El cos humà té més de dos-cents ossos. |
| suficient | Que n'hi ha prou. | Tenim menjar suficient per a deu persones. |
| protegir | Defensar algú o alguna cosa d'un mal o d'un perill. | La crema solar serveix per protegir la pell. |
| l'energia | Força que fa funcionar màquines, llums i aparells. | Aquestes bombetes gasten menys energia que les antigues. |
| el contacte | Relació o comunicació amb algú. | Encara mantinc el contacte amb els meus companys d'escola. |
| prometre | Assegurar a algú que faràs alguna cosa. | Et promet que demà arribaré puntual. |
| l'esperança | Confiança que una cosa bona passarà en el futur. | Tinc l'esperança que demà farà sol per anar a la platja. |
| la màquina | Objecte amb peces que es mouen i que fa una feina. | La màquina de cafè de l'oficina s'ha espatllat. |
| la causa | Allò que fa que una cosa passi. | La policia investiga la causa de l'accident. |
| la víctima | Persona que pateix un mal, un accident o un delicte. | La víctima del robatori va denunciar els fets a la policia. |
| l'opció | Cada una de les coses que es poden triar. | La millor opció per arribar-hi és agafar el metro. |
| vaja | Paraula que dius quan una cosa no va com volies. | Vaja, s'ha tornat a espatllar la rentadora! |
| veritable | Que és real i de veritat, no fals ni inventat. | Aquest jardí és un veritable paradís per als ocells. |
| excepte | S'usa per indicar el que queda fora del que es diu. | La botiga obre cada dia excepte els diumenges. |
| l'èxit | Bon resultat d'una cosa que has intentat fer. | La seva primera novel·la va ser un gran èxit. |
| l'opinió | Idea o judici personal que una persona té sobre un tema. | Quina és la teva opinió sobre el nou horari de la biblioteca? |
| exacte | Que és totalment correcte, sense cap error. | Em pots dir l'hora exacta de sortida del tren? |
| el codi | Conjunt de números o lletres secrets per fer funcionar alguna cosa. | Escriu el codi de quatre xifres per obrir la porta. |
| el nivell | Grau o altura que té una cosa en una escala. | El meu nivell d'anglès és intermedi. |
| immediatament | S'usa per dir que una cosa s'ha de fer o passa sense cap espera. | Si veus fum, truca als bombers immediatament. |
| la mentida | Allò que algú diu sabent que no és cert. | No em diguis cap mentida: qui s'ha menjat el pastís? |
| el públic | Conjunt de persones que assisteixen a un espectacle. | El públic es va posar dempeus al final del concert. |
| la confiança | Seguretat que tens en algú perquè creus que no et fallarà. | Tinc plena confiança en la meva millor amiga. |
| l'escena | Cada una de les parts d'una pel·lícula o d'una obra de teatre. | L'escena final de la pel·lícula em va fer plorar. |
| el risc | Possibilitat que passi alguna cosa dolenta. | Conduir de nit sense llums és un risc enorme. |
| evitar | Fer el necessari perquè una cosa no passi. | Surto aviat de casa per evitar el trànsit. |
| principal | Que és el més important. | La porta principal del museu és a la plaça. |
| innocent | Que no ha fet res dolent. | L'home era innocent: el veritable lladre era un altre. |
| mentir | Dir una cosa que no és certa per enganyar. | No m'agrada mentir, ni tan sols per no fer mal. |
| la possibilitat | Fet que una cosa pugui passar o es pugui fer. | Hi ha la possibilitat que demà nevi a la muntanya. |
| el laboratori | Lloc amb màquines especials on es fan proves científiques. | La meva tia treballa en un laboratori de l'hospital. |
| recuperar | Tornar a tenir una cosa que havies perdut. | Després de la malaltia, va recuperar les forces a poc a poc. |
| la memòria | Capacitat de recordar coses del passat. | Tinc molt mala memòria per als noms de la gent. |
| el testimoni | Persona que ha vist un fet i el pot explicar. | Un testimoni va veure com el cotxe es saltava el semàfor. |
| la premsa | Conjunt dels diaris i revistes, i dels periodistes. | La premsa local va parlar molt de la festa major. |
| el valor | Coratge per enfrontar-se a un perill o a una situació difícil. | Cal molt de valor per parlar en públic per primera vegada. |
| acceptar | Dir que sí a una cosa que t'ofereixen o et demanen. | Va acceptar la feina encara que el sou era baix. |
| culpable | Que ha fet una cosa dolenta o un delicte. | El gat és el culpable: ha trencat el got. |
| la disculpa | Paraules amb què algú demana perdó per un error. | Et dec una disculpa per haver arribat tan tard. |
| la imatge | Dibuix o foto que pots veure en un paper o una pantalla. | En aquest llibre hi ha una imatge a cada pàgina. |
| el desig | Ganes molt fortes d'aconseguir o de tenir alguna cosa. | El seu gran desig és viatjar al Japó algun dia. |
| la promesa | Compromís de fer alguna cosa en el futur que dones a algú. | Li vaig fer una promesa: no tornaré a arribar tard. |
| malgrat | S'usa davant d'un nom per dir que una cosa no impedeix una altra. | Vam anar d'excursió malgrat el mal temps. |
| l'efecte | Canvi o resultat que produeix una acció o un fet. | El medicament va fer efecte al cap de mitja hora. |
| la conversa | Estona en què dues o més persones parlen entre elles. | Vam tenir una conversa molt llarga sobre els nostres plans d'estiu. |
| la bellesa | Qualitat del que és bonic i agradable de veure. | La bellesa d'aquest paisatge és impressionant. |
| probable | Que és fàcil que passi o que sigui cert. | És probable que plogui demà a la tarda. |
| la intenció | Allò que una persona vol o pensa fer. | No tenia la intenció de molestar ningú amb aquelles paraules. |
| resoldre | Trobar la resposta a un problema o a una qüestió difícil. | Aquest exercici de matemàtiques és impossible de resoldre. |
| l'institut | Centre on es fa l'educació secundària. | Al setembre començaré a estudiar a l'institut del barri. |
| la voluntat | Allò que una persona vol fer o decideix lliurement. | Va deixar la feina per voluntat pròpia. |
| òbviament | S'usa per dir que una cosa és clara per a tothom. | Si no estudies, òbviament no aprovaràs. |
| el gas | Substància com l'aire que serveix per cuinar o escalfar les cases. | La cuina d'aquest pis funciona amb gas natural. |
| discutir | Parlar amb algú defensant opinions diferents, a vegades amb enuig. | No m'agrada discutir amb tu per coses sense importància. |
| la solució | Manera de resoldre un problema o una dificultat. | Hem trobat una solució perquè tothom pugui venir a la festa. |
| l'estil | Manera personal de fer una cosa, de vestir o d'escriure. | M'agrada molt l'estil d'aquesta dissenyadora. |
| l'alcalde | Persona que dirigeix l'ajuntament d'un poble o una ciutat. | L'alcalde va inaugurar la nova biblioteca municipal. |
| la societat | Conjunt de persones que viuen juntes i comparteixen normes i costums. | Internet ha canviat molt la nostra societat. |
| l'interès | Ganes de saber o de conèixer més coses sobre un tema. | Escolta les classes d'història amb molt d'interès. |
| ridícul | Que fa riure perquè és estrany o exagerat. | Em sento ridícula amb aquest barret tan gran. |
| patir | Sentir dolor o preocupació. | El meu avi pateix mal d'esquena des de fa anys. |
| l'època | Període de temps amb unes característiques pròpies. | A l'època dels meus avis no hi havia mòbils. |
| controlar | Vigilar o dominar una cosa perquè funcioni com cal. | Els bombers van controlar el foc en poques hores. |
| la sensació | Allò que notes al cos o a la ment davant d'una experiència. | Tinc la sensació que ens hem oblidat alguna cosa a casa. |
| suportar | Aguantar una cosa desagradable o molesta. | No suporto la calor de l'agost a la ciutat. |
| el resultat | Allò que s'obté al final d'una acció, d'un procés o d'una prova. | Demà sabrem el resultat de l'examen. |
| la felicitat | Estat de qui està molt content i satisfet amb la seva vida. | Per a ell, la felicitat és passar temps amb la família. |
| enorme | Que és molt gran. | Al zoo vam veure un elefant enorme. |
| assegurar | Dir que una cosa és certa i segura. | El meu germà m'assegura que demà farà sol. |
| impressionant | Que causa una gran admiració per la seva mida, bellesa o força. | Des del cim, la vista és impressionant. |
| clarament | S'usa per dir que una cosa es veu o s'entén sense dubtes. | L'equip local va ser clarament el millor del partit. |
| la paciència | Capacitat d'esperar o de suportar molèsties sense posar-se nerviós. | Ensenyar a nedar a un nen petit requereix molta paciència. |
| demostrar | Fer veure clarament que una cosa és certa. | L'experiment va demostrar que la teoria era correcta. |
| comprovar | Mirar si una cosa és certa o funciona bé. | Abans de sortir, vaig comprovar que les finestres estaven tancades. |
| defensar | Protegir algú o alguna cosa d'un atac o d'una crítica. | La meva germana sempre em defensa quan els altres es riuen de mi. |
| l'humor | Capacitat de veure i fer veure el costat divertit de les coses. | La Marta té molt sentit de l'humor i sempre ens fa riure. |
| l'alcohol | Substància que hi ha al vi, la cervesa i altres begudes, i que emborratxa. | Si has de conduir, no beguis alcohol. |
| el talent | Capacitat natural per fer molt bé alguna cosa. | Aquest noi té un talent especial per dibuixar. |
| complet | Que està ple i no té cap lloc lliure. | L'hotel està complet tot el mes d'agost. |
| fals | Que no és veritat o que és una còpia que imita l'original. | La policia va descobrir que el bitllet era fals. |
| la tecnologia | Màquines i aparells moderns, com els ordinadors i els mòbils. | La tecnologia canvia molt de pressa. |
| sorprenent | Que causa sorpresa perquè no s'esperava. | És sorprenent com ha crescut aquest nen en un any. |
| superar | Vèncer una dificultat. | Amb l'ajuda dels amics, va superar la por a l'aigua. |
| urgent | Que s'ha de fer o resoldre de seguida. | Tinc un missatge urgent per al director. |
| prop | A poca distància d'un lloc o d'algú. | Viu prop de l'escola i hi va a peu. |
| el rei | Home que governa un país perquè ho ha heretat de la seva família. | Al conte, el rei viu en un castell amb la seva filla. |
| la reina | Dona que governa un país perquè ho ha heretat de la seva família. | Al conte, la reina porta una corona d'or. |
| únic | Que només n'hi ha un, sense cap altre d'igual. | La Maria és l'única persona de la classe que parla japonès. |
| simplement | D'una manera senzilla, sense res més. | No estic enfadat amb tu, simplement estic molt cansat. |
| moure | Canviar una cosa o una part del cos de lloc o de posició. | M'ajudes a moure aquest sofà cap a la finestra? |
| crear | Fer que existeixi una cosa nova que abans no hi era. | Els alumnes han de crear un cartell per a la festa de l'escola. |
| construir | Fer un edifici, un pont o una altra cosa ajuntant diverses parts. | L'ajuntament vol construir una piscina nova al costat del parc. |
| descobrir | Trobar o conèixer una cosa que no se sabia o que estava amagada. | Ahir vam descobrir un restaurant molt bo a prop del port. |
| el punt | Signe petit i rodó que es posa al final d'una frase. | Al final de cada frase cal posar un punt. |
| la situació | Manera com estan les coses en un moment determinat. | La situació és difícil, però entre tots trobarem una solució. |
| l'espai | Lloc lliure on pots posar alguna cosa. | Ja no queda espai a la maleta per a les sabates. |
| el membre | Persona que forma part d'un grup, d'un club o d'una associació. | Cada membre de l'equip ha de portar la seva samarreta. |
| el milió | Mil vegades mil: el número que s'escriu 1.000.000. | A la ciutat hi viuen més d'un milió i mig de persones. |
| significar | Voler dir alguna cosa; tenir un sentit determinat. | Què pot significar aquest senyal vermell al costat de la carretera? |
| salvar | Treure algú d'un perill perquè no prengui mal o no mori. | El bomber va salvar el gat que no podia baixar de l'arbre. |
| el monstre | Personatge imaginari, gran i lleig, que fa por. | Al dibuix animat, el monstre és verd i molt simpàtic. |
| el fantasma | Personatge de les històries, blanc i transparent, que fa por. | Per a la festa, el meu germà es disfressa de fantasma amb un llençol. |
| el drac | Animal imaginari, com una serp gran amb ales, que treu foc per la boca. | Al final del conte, el cavaller i el drac es fan amics. |
| l'artista | Persona que fa obres d'art, com quadres, música o espectacles. | Aquest artista pinta quadres amb colors molt vius. |
| la medicina | Ciència que estudia les malalties i com curar-les. | La meva cosina estudia medicina perquè vol treballar en un hospital. |
| la gasolina | Líquid que es fa servir com a combustible en molts cotxes i motos. | Hem de parar a posar gasolina abans de sortir a l'autopista. |
| la fusta | Material dur que s'obté del tronc dels arbres. | Aquesta taula del menjador és de fusta de roure. |
| el malson | Somni dolent que fa por o angoixa. | Aquesta nit he tingut un malson i m'he despertat espantat. |
| l'explicació | Allò que es diu per fer entendre una cosa o per donar-ne el motiu. | El professor ens va donar una explicació molt clara de l'exercici. |
| amunt | Cap a un lloc més alt. | Vam pujar carrer amunt fins a la plaça del mercat. |
| avall | Cap a un lloc més baix. | La pilota va rodolar costa avall fins al riu. |
| damunt | A la part de dalt d'una cosa, tocant-la. | He deixat les claus damunt de la taula de la cuina. |
| anit | La nit del dia d'ahir. | No vaig dormir gaire bé anit perquè els veïns feien soroll. |
| directament | Sense passar per cap altre lloc ni parar enlloc. | Després de la feina, vaig directament a casa a descansar. |
| el nadó | Nen o nena molt petit que encara no camina ni parla. | El nadó dorm al bressol des de les nou del vespre. |
| la casa de pagès | Edifici gran al camp, on viu una família que cultiva la terra. | Passem l'estiu en una casa de pagès amb vaques i gallines. |
| el carter | Persona que reparteix el correu a les cases. | El carter deixa els paquets a la porta. |
| cosir | Unir trossos de roba amb fil i agulla. | L'àvia cus un botó a la meva camisa. |
| la catifa | Tros gran de tela gruixuda que es posa a terra. | El gat dorm sobre la catifa de la sala. |
| el calendari | Full o llibre amb tots els dies, les setmanes i els mesos de l'any. | Marco el dia de l'excursió al calendari de la cuina. |
| el pintor | Persona que fa quadres amb pintures de colors. | Aquest pintor fa quadres de flors i de paisatges. |
Deu paraules al dia: set de noves i tres de repàs. Les que falles tornen més sovint. Quan encertes tot el nivell, passes al següent.