Vocabulari de català · B2
Aquestes són les 999 paraules que s’ensenyen als cursos i manuals de català de nivell B2 (Intermedi alt). Cada una té una definició i una frase d’exemple en català, sense traducció: com aprenen els nadius.
| Paraula | Significat | Exemple |
|---|---|---|
| la coalició | Unió de diversos partits o grups que s'associen per governar o aconseguir un objectiu comú. | Els tres partits han format una coalició per governar l'ajuntament. |
| el pacte | Acord entre dues o més persones o grups que es comprometen a complir unes condicions. | Els dos sindicats van signar un pacte per defensar els treballadors. |
| la majoria | La part més gran d'un grup de persones o de coses. | La majoria dels alumnes prefereix fer l'examen al matí. |
| la minoria | Part més petita d'un grup, sobretot quan té opinions o característiques diferents de la resta. | Només una minoria de veïns va votar en contra del projecte. |
| el consens | Acord general al qual arriben totes o gairebé totes les persones d'un grup. | Després de dues hores de debat, l'assemblea va arribar a un consens. |
| la polèmica | Discussió pública en què hi ha opinions molt oposades. | La nova norma sobre els horaris ha generat molta polèmica a l'escola. |
| la controvèrsia | Debat llarg i viu entre persones que defensen posicions contràries. | L'ús del mòbil a les aules continua sent motiu de controvèrsia. |
| l'escàndol | Fet que provoca indignació o sorpresa general perquè es considera immoral o vergonyós. | L'escàndol de les factures falses va sortir a tots els diaris. |
| la corrupció | Ús il·legal d'un càrrec o d'un poder per obtenir diners o avantatges personals. | La lluita contra la corrupció és una prioritat del nou equip de govern. |
| el frau | Engany que es fa per obtenir un benefici, normalment saltant-se la llei. | La inspecció va descobrir un frau en les ajudes que rebia l'empresa. |
| el suborn | Diners o regals que es donen a algú perquè faci una cosa injusta o il·legal. | El funcionari va acceptar un suborn a canvi de concedir la llicència. |
| la transparència | Qualitat d'una organització que actua amb claredat i deixa veure tota la informació. | Els socis demanen més transparència en els comptes del club. |
| la legitimitat | Qualitat de ser just i acceptat d'acord amb la llei o la raó. | Ningú no posa en dubte la legitimitat de la nova directora, escollida per tothom. |
| la sobirania | Poder suprem i independent d'un estat o d'un poble per decidir sobre si mateix. | Cada país defensa la seva sobirania sobre el propi territori. |
| l'autonomia | Capacitat de decidir i actuar per un mateix, sense dependre d'altres. | Als setze anys, la Clara ja té molta autonomia per organitzar-se. |
| l'autogovern | Capacitat d'un territori per dirigir els seus afers amb institucions pròpies. | El parlament regional reclama més competències per reforçar l'autogovern. |
| el federalisme | Sistema polític en què diversos territoris formen un estat però conserven poders propis. | El federalisme és el model de països com Alemanya o Suïssa. |
| el nacionalisme | Ideologia que defensa els interessos i la identitat d'un poble amb cultura pròpia. | El nacionalisme es va estendre per Europa durant el segle XIX. |
| el referèndum | Votació en què la ciutadania diu si accepta o rebutja una proposta concreta. | Els suïssos participen en algun referèndum diverses vegades l'any. |
| la campanya electoral | Període abans d'unes eleccions en què els partits demanen el vot. | Durant la campanya electoral, els candidats fan mítings per tot el país. |
| el programa electoral | Document en què un partit explica què farà si guanya les eleccions. | El partit ha presentat el seu programa electoral amb cent propostes concretes. |
| l'escó | Lloc que ocupa un diputat en un parlament. | Aquest partit ha guanyat un escó més que a les eleccions anteriors. |
| l'abstenció | Fet de no votar en unes eleccions o en una votació. | L'abstenció va ser molt alta perquè aquell dia plovia i feia fred. |
| la participació | Fet de prendre part en una activitat; també, percentatge de persones que voten. | La participació en les eleccions municipals va arribar al seixanta per cent. |
| la jornada electoral | Dia en què se celebren unes eleccions. | La jornada electoral va transcórrer amb normalitat a tots els col·legis. |
| l'escrutini | Operació de comptar i comprovar els vots després d'una votació. | Quan va acabar l'escrutini, ja se sabia qui havia guanyat. |
| el recompte | Acció de comptar una per una les coses d'un conjunt, sobretot els vots. | El recompte de vots no va acabar fins a mitjanit. |
| el mandat | Període en què una persona ocupa un càrrec després de ser escollida. | L'alcaldessa vol inaugurar el nou parc abans d'acabar el seu mandat. |
| la legislatura | Període de temps entre unes eleccions i les següents en què treballa un parlament. | Aquesta llei s'aprovarà abans que acabi la legislatura. |
| la investidura | Acte en què el parlament elegeix el president o la presidenta d'un govern. | El debat d'investidura començarà dimarts al parlament. |
| la moció | Proposta que es presenta en una assemblea o un parlament perquè es voti. | L'oposició ha presentat una moció per millorar el transport públic. |
| el decret | Decisió amb força de llei que pren un govern o una autoritat. | El govern va aprovar un decret per limitar el preu dels lloguers. |
| la normativa | Conjunt de regles que ordenen una activitat. | La nova normativa obliga els bars a abaixar la música a partir de les onze. |
| la reforma | Canvi que es fa en una cosa per millorar-la. | L'escola farà una reforma del pati durant l'estiu. |
| la retallada | Reducció d'una despesa, sobretot de diners públics. | La retallada en el pressupost de cultura ha afectat les biblioteques. |
| el pressupost públic | Previsió dels ingressos i les despeses d'una administració durant un any. | El pressupost públic de l'ajuntament dedica més diners a les escoles. |
| el dèficit | Situació en què es gasta més diners dels que s'ingressen. | L'empresa va tancar l'any amb un dèficit de dos milions d'euros. |
| el deute públic | Diners que un estat ha de tornar als qui li n'han prestat. | El deute públic del país ha augmentat molt durant la crisi. |
| la inflació | Pujada general i continuada dels preus. | Amb la inflació, el mateix carro de la compra costa més cada mes. |
| la recessió | Període en què l'economia d'un país deixa de créixer i baixa l'activitat. | Els experts temen que el país entri en recessió l'any vinent. |
| el creixement | Augment de mida, quantitat o importància d'una cosa amb el temps. | El creixement de la ciutat ha estat enorme en els últims vint anys. |
| el producte interior brut | Valor total dels béns i serveis que produeix un país en un any. | El producte interior brut d'aquest país va pujar un tres per cent l'any passat. |
| la productivitat laboral | Quantitat de feina o de producte que fa un treballador en un temps determinat. | Les noves màquines han millorat la productivitat laboral de la fàbrica. |
| l'exportació | Venda de productes a un altre país. | L'exportació d'oli d'oliva és molt important per a la comarca. |
| la importació | Compra de productes que arriben d'un altre país. | La importació de cafè ha augmentat aquest any. |
| el comerç exterior | Compra i venda de productes entre un país i altres països. | El port és clau per al comerç exterior de tota la regió. |
| la globalització | Procés pel qual les economies i les cultures del món estan cada vegada més connectades. | Gràcies a la globalització, podem comprar productes de tot el planeta. |
| la multinacional | Empresa gran que té activitat i fàbriques en molts països. | Aquesta multinacional té oficines en més de cinquanta països. |
| el monopoli | Situació en què una sola empresa controla la venda d'un producte o servei. | Durant anys, aquella companyia va tenir el monopoli del telèfon. |
| la borsa | Mercat on es compren i es venen accions d'empreses. | Les accions del banc han caigut avui a la borsa. |
| l'acció | Cadascuna de les parts en què es divideix el capital d'una empresa. | La meva àvia té alguna acció d'una companyia elèctrica. |
| l'accionista | Persona propietària d'una part del capital d'una societat anònima. | Cada accionista rebrà una part dels beneficis de l'empresa. |
| el capital | Diners o béns que s'inverteixen per fer un negoci. | Necessitem més capital per obrir la segona botiga. |
| la fiscalitat | Conjunt d'impostos i de normes sobre impostos d'un país. | La fiscalitat de cada país europeu és diferent. |
| l'evasió fiscal | Fet d'amagar diners o ingressos per no pagar els impostos que toquen. | El cantant va ser investigat per evasió fiscal després d'amagar diners a l'estranger. |
| la hisenda | Conjunt de béns de l'Estat i organisme que s'encarrega de cobrar els impostos. | Els ingressos de la hisenda pública han crescut gràcies a la recuperació. |
| el contribuent | Persona o empresa obligada a pagar impostos a l'Estat. | Cada contribuent ha de presentar la declaració abans de l'estiu. |
| la subvenció | Ajuda econòmica que dona una administració per fer una activitat. | L'associació ha rebut una subvenció per organitzar la festa major. |
| l'ajut | Diners o suport que es dona a algú que ho necessita. | Els pagesos afectats per la sequera rebran un ajut del govern. |
| la pensió | Diners que rep cada mes una persona jubilada o que no pot treballar. | El meu avi cobra la pensió des que es va jubilar. |
| el subsidi | Ajuda econòmica oficial per a persones en una situació difícil, com ara l'atur. | Mentre buscava feina, en Marc cobrava un subsidi d'atur. |
| l'estat del benestar | Model en què l'Estat garanteix serveis bàsics com la sanitat, l'educació o les pensions. | Els països nòrdics són un exemple d'estat del benestar molt desenvolupat. |
| la sanitat pública | Sistema de salut que paga l'Estat i que atén tota la població. | Gràcies a la sanitat pública, l'operació no li va costar res. |
| la seguretat social | Sistema públic que protegeix els treballadors en cas de malaltia, atur o jubilació. | Quan comences a treballar, l'empresa t'ha de donar d'alta a la seguretat social. |
| l'atenció primària | Primer nivell del sistema sanitari, com el metge de família del barri. | Els centres d'atenció primària són la porta d'entrada al sistema de salut. |
| la llista d'espera | Relació de persones que esperen el seu torn per rebre un servei, com una operació. | La Núria fa sis mesos que és a la llista d'espera per operar-se del genoll. |
| l'educació pública | Ensenyament que ofereix i paga l'Estat. | Les famílies defensen una educació pública de qualitat per a tots els infants. |
| la privatització | Venda o cessió d'una empresa o d'un servei de l'Estat a particulars. | Molts treballadors s'oposen a la privatització del servei d'aigua. |
| la gestió | Acció d'organitzar i administrar una cosa, com una empresa o uns diners. | La bona gestió dels recursos ha salvat el club de la ruïna. |
| la burocràcia | Conjunt de tràmits i papers, sovint excessius, de l'administració. | Per obrir un bar cal superar molta burocràcia. |
| la institució | Organisme important que compleix una funció pública o social. | El parlament és la institució que representa els ciutadans. |
| l'organisme | Entitat pública o privada que s'ocupa d'una funció concreta. | L'organisme que controla la qualitat de l'aire ha publicat un informe. |
| l'entitat | Associació o organització que té una activitat concreta. | Una entitat del barri organitza classes de català gratuïtes. |
| la fundació | Organització sense ànim de lucre que dedica els seus béns a una finalitat social o cultural. | Aquesta fundació dona beques a estudiants amb pocs recursos. |
| la conselleria | Cadascun dels departaments del govern d'una comunitat autònoma. | La conselleria d'Educació ha anunciat el calendari escolar. |
| el ministeri | Cadascun dels grans departaments del govern d'un estat. | El ministeri de Sanitat recomana vacunar-se a la tardor. |
| el conseller | Membre d'un govern autonòmic que dirigeix un departament. | El conseller de Salut va visitar l'hospital nou. |
| el portaveu | Persona que parla en nom d'un grup o d'una organització. | El portaveu del sindicat va explicar els motius de la vaga. |
| el càrrec públic | Lloc de responsabilitat dins de l'administració o el govern. | Qui ocupa un càrrec públic ha de donar exemple. |
| el líder | Persona que dirigeix un grup i que els altres segueixen. | El capità és el líder de l'equip dins i fora del camp. |
| el lideratge | Capacitat de dirigir un grup i de motivar-lo. | La directora va demostrar un gran lideratge durant la crisi. |
| el poder | Capacitat de manar i de prendre decisions que afecten altres persones. | El poder ha de servir per millorar la vida de la gent. |
| l'autoritat | Poder legítim per manar; també, persona que el té. | La mestra té molta autoritat a la classe i tothom l'escolta. |
| la jerarquia | Organització en nivells, en què uns tenen més poder que d'altres. | A l'exèrcit, la jerarquia és molt estricta. |
| la dictadura | Govern en què una persona o un grup té tot el poder, sense límits ni eleccions lliures. | Després de molts anys de dictadura, el país va recuperar la democràcia. |
| el règim | Sistema de govern d'un país; també, conjunt de normes que se segueixen. | El règim d'aquell país no permetia viatjar a l'estranger. |
| la revolució | Canvi profund i ràpid, especialment en la política, la societat o la tècnica. | La invenció d'internet va ser una autèntica revolució. |
| la reforma constitucional | Canvi en el text de la llei fonamental d'un país. | Per canviar l'edat de vot caldria una reforma constitucional. |
| l'estat de dret | Sistema en què tothom, també el govern, ha de complir les lleis. | En un estat de dret, ningú no està per damunt de la llei. |
| la separació de poders | Principi segons el qual qui fa les lleis, qui governa i qui jutja han de ser independents. | La separació de poders és una de les bases de qualsevol democràcia. |
| el poder judicial | Conjunt de jutges i tribunals que apliquen les lleis. | El poder judicial ha de ser independent del govern. |
| la justícia | Valor que consisteix a donar a cadascú el que li correspon; també, els tribunals. | Les víctimes demanen justícia i una reparació pel mal que han patit. |
| la sentència | Decisió final d'un jutge o d'un tribunal sobre un cas. | El jutge llegirà la sentència dilluns al matí. |
| el veredicte | Decisió d'un jurat sobre si un acusat és culpable o innocent. | Després de deliberar dos dies, el jurat va anunciar el veredicte. |
| l'acusat | Persona a qui s'atribueix un delicte en un judici. | L'acusat va declarar que aquella nit no era a casa. |
| l'acusació | Fet d'atribuir a algú una falta o un delicte; també, la part que ho fa en un judici. | L'acusació demana tres anys de presó per al conductor. |
| la defensa | Acció de protegir algú o alguna cosa; en un judici, l'advocat de l'acusat. | L'advocada de la defensa va presentar noves proves. |
| el fiscal | Persona que acusa en nom de l'Estat en un judici. | El fiscal ha demanat una multa per a l'empresa. |
| el jurat | Grup de persones que decideixen en un judici o que valoren els participants d'un concurs. | El jurat del concurs de cuina va premiar el plat de la Marta. |
| la fiança | Diners que es deixen per garantir que algú complirà una obligació. | Quan vam llogar el pis, vam pagar dos mesos de fiança. |
| la querella | Escrit que es presenta davant un jutge per acusar algú d'un delicte. | L'empresa ha presentat una querella contra l'antic director. |
| la demanda | Petició formal a un jutge; també, quantitat d'un producte que la gent vol comprar. | A l'estiu augmenta la demanda d'apartaments a la costa. |
| l'apel·lació | Petició a un tribunal superior perquè revisi una sentència. | L'advocat presentarà una apel·lació perquè no està d'acord amb la decisió. |
| la llibertat d'expressió | Dret de cada persona a dir i publicar les seves opinions. | La llibertat d'expressió és un dret fonamental en una democràcia. |
| la censura | Control que impedeix publicar o difondre informacions o obres. | Durant la guerra, la censura prohibia moltes notícies. |
| la propaganda | Informació que es difon per convèncer la gent d'unes idees o perquè compri un producte. | La bústia sempre està plena de propaganda del supermercat. |
| la manipulació | Fet de canviar o presentar una informació per influir en els altres de manera deshonesta. | La foto havia estat retocada: era una manipulació evident. |
| la desinformació | Notícies falses que es difonen expressament per enganyar la gent. | Les xarxes socials faciliten la desinformació sobre temes de salut. |
| l'opinió pública | El que pensa la majoria de la gent sobre un tema. | L'opinió pública estava a favor de tancar el centre als cotxes. |
| el moviment social | Grup ampli de persones que s'organitzen per aconseguir un canvi en la societat. | El moviment social ecologista va néixer als anys setanta. |
| l'activisme | Dedicació a defensar una causa social, ambiental o política amb accions. | Va començar en l'activisme als quinze anys, netejant platges. |
| l'activista | Persona que dedica temps i esforç a defensar una causa social o ambiental. | Una activista va explicar a l'escola com reduir els plàstics. |
| la mobilització | Acció d'organitzar moltes persones perquè actuïn per una causa. | La mobilització dels veïns va aconseguir salvar l'escola. |
| la protesta | Acció o paraules amb què es mostra rebuig a alguna cosa. | Els estudiants van fer una protesta davant de la universitat. |
| la pancarta | Tela o cartell gran amb un lema que es porta en una manifestació. | A la pancarta hi deia: «Volem un parc». |
| la vaga general | Aturada de la feina que fan alhora els treballadors de gairebé tots els sectors. | Durant la vaga general no hi havia ni autobusos ni metro. |
| el boicot | Rebuig organitzat a comprar uns productes o a participar en una activitat, com a protesta. | Els consumidors van fer un boicot a la marca per maltractar animals. |
| els drets humans | Drets bàsics que té qualsevol persona pel sol fet de ser-ho. | La Declaració universal dels drets humans es va aprovar el 1948. |
| la dignitat | Respecte que mereix tota persona pel simple fet de ser humana. | Totes les persones han de ser tractades amb dignitat. |
| la justícia social | Situació en què els recursos i les oportunitats es reparteixen de manera equitativa. | Aquesta ONG treballa per la justícia social als barris més pobres. |
| la inclusió | Fet de fer que tothom pugui participar plenament en un grup o en la societat. | L'escola treballa per la inclusió dels alumnes amb discapacitat. |
| l'exclusió | Fet de deixar algú fora d'un grup o sense uns drets. | La pobresa pot portar a l'exclusió social. |
| la marginació | Situació d'una persona o d'un grup que la societat deixa de banda. | Moltes persones sense llar viuen en una situació de marginació. |
| la vulnerabilitat | Condició de qui pot ser ferit o perjudicat fàcilment. | Les persones grans en situació de vulnerabilitat reben visites dels serveis socials. |
| el col·lectiu | Grup de persones amb característiques o interessos comuns. | El col·lectiu de gent gran del barri organitza un ball cada diumenge. |
| la minoria ètnica | Grup d'un mateix origen cultural que té menys membres que la resta de la població d'un país. | La llei protegeix la llengua de cada minoria ètnica del país. |
| l'ètnia | Grup humà que comparteix llengua, cultura i origen. | A Kenya hi conviuen persones de moltes ètnies diferents. |
| la xenofòbia | Odi o rebuig cap a les persones estrangeres. | La campanya vol combatre la xenofòbia a les escoles. |
| l'homofòbia | Rebuig o odi cap a les persones homosexuals. | El club ha engegat una campanya contra l'homofòbia en l'esport. |
| el feminisme | Moviment que defensa la igualtat de drets entre dones i homes. | El feminisme va aconseguir que les dones poguessin votar. |
| la paritat | Igualtat de nombre entre dones i homes en un grup o un òrgan. | El consell d'administració ha aconseguit la paritat entre homes i dones. |
| la bretxa salarial | Diferència entre el que cobren els homes i les dones per una feina similar. | Les dades mostren que la bretxa salarial encara és del vint per cent. |
| l'assetjament | Fet de molestar o perseguir algú de manera repetida per fer-li mal. | L'escola té un protocol contra l'assetjament entre alumnes. |
| la violència de gènere | Agressions que pateixen les dones pel fet de ser dones. | El telèfon 016 atén les víctimes de la violència de gènere. |
| el maltractament | Conjunt d'agressions físiques o psicològiques que algú fa patir a una persona o a un animal. | El maltractament d'animals està castigat per la llei. |
| l'abús | Ús excessiu o injust d'alguna cosa, o del poder que es té sobre algú. | L'abús del mòbil pot afectar el son dels adolescents. |
| l'explotació | Fet de fer treballar algú molt i pagar-li poc; també, aprofitament d'un recurs natural. | L'explotació de la mina va durar més de cent anys. |
| el tràfic | Comerç il·legal de coses com drogues o armes; també, circulació de vehicles. | La policia ha desarticulat una xarxa de tràfic d'armes. |
| la màfia | Organització criminal secreta i molt poderosa. | La pel·lícula explica la història d'una família de la màfia italiana. |
| el terrorisme | Ús de la violència contra la població per fer por i aconseguir objectius polítics. | Els països europeus col·laboren per prevenir el terrorisme. |
| l'atemptat | Atac violent contra persones o coses, sovint amb finalitats polítiques. | Tota la ciutat va condemnar l'atemptat contra l'edifici del diari. |
| la seguretat ciutadana | Protecció de les persones i els béns als carrers i espais públics. | L'ajuntament posarà més llums als carrers per millorar la seguretat ciutadana. |
| el control | Comprovació o vigilància d'una cosa; també, poder de dirigir-la. | A l'aeroport vam passar el control de seguretat sense problemes. |
| la vigilància | Acció d'observar atentament un lloc o una persona per evitar problemes. | Les càmeres de vigilància van gravar el lladre. |
| l'asil | Protecció que un país dona a una persona perseguida al seu propi país. | La família va demanar asil en arribar a la frontera. |
| el desplaçat | Persona que ha hagut de deixar casa seva per una guerra o una catàstrofe. | Després de les inundacions, els desplaçats van dormir al poliesportiu. |
| la crisi humanitària | Situació greu en què moltes persones no tenen menjar, aigua o seguretat. | La sequera ha provocat una crisi humanitària a tota la regió. |
| l'ajuda humanitària | Aliments, medicines i altres béns que s'envien a les persones afectades per una catàstrofe. | Els camions d'ajuda humanitària van arribar al poble tres dies després del terratrèmol. |
| la cooperació | Fet de treballar junts per aconseguir un objectiu comú. | La cooperació entre els dos hospitals ha salvat moltes vides. |
| el desenvolupament sostenible | Progrés econòmic que respecta el medi ambient i no perjudica les generacions futures. | L'escola ha fet un projecte sobre el desenvolupament sostenible i l'energia neta. |
| la diplomàcia | Activitat de mantenir les relacions entre estats; també, habilitat per tractar la gent amb tacte. | Va resoldre la discussió amb molta diplomàcia i ningú no es va enfadar. |
| l'ambaixada | Oficina d'un país en un altre país, on treballa el seu representant oficial. | Per renovar el passaport a l'estranger, cal anar a l'ambaixada. |
| l'ambaixador | Persona que representa oficialment el seu país davant d'un altre estat. | L'ambaixador va lliurar una carta del seu govern al president. |
| el tractat | Acord escrit entre dos o més estats. | Els dos països van signar un tractat de pau. |
| la cimera | Reunió de caps d'estat o de govern per tractar temes importants. | La cimera sobre el clima reunirà líders de tot el món a Ginebra. |
| l'aliança | Unió entre persones, grups o països per defensar interessos comuns. | Les dues empreses han fet una aliança per vendre a l'Àsia. |
| el conflicte armat | Lluita amb armes entre països o entre grups d'un mateix país. | El conflicte armat ha obligat milers de famílies a marxar de casa. |
| l'alto el foc | Acord per deixar de disparar i d'atacar durant un temps. | Les dues parts han acceptat un alto el foc de quaranta-vuit hores. |
| la negociació | Conversa entre dues o més parts per arribar a un acord. | Després d'una llarga negociació, el sindicat i l'empresa van pactar un augment. |
| la mediació | Intervenció d'una persona neutral per ajudar dues parts a entendre's. | Gràcies a la mediació de la tutora, les dues alumnes van fer les paus. |
| el diàleg | Conversa entre persones que intercanvien idees per entendre's. | Els problemes del barri s'han de resoldre amb diàleg. |
| el rebuig | Fet de no acceptar una cosa o una persona. | La proposta va provocar el rebuig de la majoria dels socis. |
| la condemna | Pena que imposa un jutge; també, crítica pública molt dura. | El lladre va complir la condemna en una presó de Lleida. |
| la sanció | Càstig per no complir una norma o una llei. | El club ha rebut una sanció pel mal comportament dels seus aficionats. |
| l'embargament | Retenció de béns per ordre d'un jutge per pagar un deute; també, prohibició de comerciar amb un país. | El jutge va ordenar l'embargament del cotxe per pagar el deute. |
| la hipòtesi | Idea que se suposa certa per poder-la investigar o comprovar. | La científica vol comprovar la seva hipòtesi amb un nou experiment. |
| la premissa | Idea de partida que serveix de base per a un raonament. | Si la premissa és falsa, la conclusió també pot ser-ho. |
| la conclusió | Idea final a què s'arriba després de pensar o d'estudiar una cosa. | Després de llegir l'informe, vam arribar a la conclusió que calia canviar d'horari. |
| la deducció | Procés de treure una conclusió a partir de dades o principis generals. | Amb una deducció brillant, la detectiva va descobrir qui era el culpable. |
| la inferència | Conclusió que s'obté a partir d'uns fets o d'unes dades. | Que no hi havia ningú a casa era una inferència lògica: els llums eren apagats. |
| el raonament | Sèrie d'idees ordenades que porten a una conclusió. | El teu raonament és correcte, però t'has equivocat en el càlcul. |
| la lògica | Manera coherent d'ordenar les idees; també, ciència que estudia les regles del pensament correcte. | No té cap lògica sortir sense paraigua si diuen que plourà. |
| la coherència | Relació lògica entre les parts d'una cosa o entre el que es diu i el que es fa. | Hi ha poca coherència entre els seus discursos i les seves accions. |
| la contradicció | Fet de dir o fer coses que s'oposen entre si. | En la seva declaració hi ha una contradicció: primer diu que hi era i després que no. |
| la paradoxa | Idea o situació que sembla contrària a la lògica però que pot ser certa. | És una paradoxa que, amb tanta informació, estiguem tan mal informats. |
| l'ambigüitat | Qualitat del que es pot entendre de diverses maneres. | L'ambigüitat del missatge va provocar un malentès entre els companys. |
| la precisió | Qualitat del que és exacte i ben definit. | Aquest rellotge suís mesura el temps amb molta precisió. |
| la claredat | Qualitat del que s'entén fàcilment. | La professora explica la gramàtica amb molta claredat. |
| la rellevància | Importància o interès que té una cosa en una situació concreta. | Aquesta dada no té cap rellevància per a l'estudi. |
| la validesa | Qualitat d'un document que té efecte legal o d'un argument que és correcte. | El bitllet té una validesa de trenta dies. |
| l'evidència | Certesa clara i manifesta que ningú no pot negar. | Davant l'evidència de les proves, va admetre que s'havia equivocat. |
| la prova | Fet, document o objecte que demostra que una cosa és certa; també, examen. | La policia no té cap prova contra el sospitós. |
| el fonament | Base o principi en què es recolza una idea o una construcció. | Aquesta acusació no té cap fonament: és una simple sospita. |
| la base | Part inferior que sosté una cosa; també, idea principal d'on parteix una altra. | La confiança és la base de qualsevol amistat. |
| el criteri | Norma o principi que serveix per jutjar o triar una cosa. | Quin criteri heu seguit per escollir els guanyadors? |
| el paràmetre | Dada o valor que es té en compte per analitzar o valorar una cosa. | El metge controla diversos paràmetres de la sang, com el sucre. |
| l'indicador | Dada o senyal que mostra l'estat o l'evolució d'una cosa. | L'atur és un indicador important de la salut de l'economia. |
| la variable | Element que pot canviar i que influeix en un resultat. | El preu de la gasolina és una variable que afecta el cost del viatge. |
| el factor | Element que contribueix a produir un resultat. | L'esforç és un factor clau per aprovar el curs. |
| l'element | Cadascuna de les parts que formen un conjunt. | Cada element del decorat va ser fet a mà pels alumnes. |
| el component | Peça que forma part d'un aparell o d'un conjunt. | El tècnic ha canviat un component de l'ordinador que s'havia espatllat. |
| la dimensió | Mida d'una cosa; també, importància o abast d'un fet. | Encara no coneixem la veritable dimensió de la catàstrofe. |
| la perspectiva | Manera de veure una qüestió; també, possibilitat que s'espera en el futur. | Viatjar m'ha donat una nova perspectiva sobre la meva pròpia cultura. |
| l'enfocament | Manera de plantejar o d'entendre un tema o un problema. | El documental fa un enfocament original sobre la història del barri. |
| el plantejament | Manera d'exposar un problema o d'organitzar una tasca. | El plantejament del projecte era bo, però faltaven diners. |
| l'abast | Extensió o importància que té una cosa; també, distància a què es pot arribar. | Deixa els medicaments fora de l'abast dels nens. |
| la magnitud | Mida, força o importància d'una cosa. | La magnitud del terratrèmol va ser de sis graus. |
| l'impacte | Efecte fort que produeix un fet o una acció. | El turisme té un gran impacte en l'economia de l'illa. |
| la repercussió | Efecte o conseqüència indirecta que té un fet. | La notícia va tenir molta repercussió a les xarxes socials. |
| la implicació | Participació activa en un assumpte; també, conseqüència que pot tenir una cosa. | La implicació de les famílies és clau per a l'èxit de l'escola. |
| la incidència | Efecte que té una cosa sobre una altra; també, fet que interromp el curs normal. | El metro funciona sense cap incidència des de primera hora. |
| l'àmbit | Espai o camp d'activitat on passa o s'aplica una cosa. | És una experta reconeguda en l'àmbit de la medicina. |
| el context | Conjunt de circumstàncies que envolten un fet i ajuden a entendre'l. | Per entendre aquesta paraula, has de mirar el context de la frase. |
| el marc | Peça que envolta un quadre o una finestra; també, conjunt de condicions en què passa una cosa. | Hem comprat un marc de fusta per a la foto dels avis. |
| l'entorn | Conjunt de coses, llocs o persones que envolten algú o alguna cosa. | L'escola és en un entorn tranquil, ple d'arbres. |
| el fenomen | Fet o procés que es pot observar, sobretot si és estrany o notable. | L'arc de Sant Martí és un fenomen que es produeix quan plou i fa sol. |
| la dinàmica | Manera com evoluciona i funciona un grup o una situació. | La dinàmica del grup va millorar quan van arribar dos alumnes nous. |
| el mecanisme | Conjunt de peces que fan funcionar una màquina; també, manera de funcionar d'un procés. | El mecanisme d'aquest rellotge antic és molt delicat. |
| la funció | Tasca o activitat pròpia d'una persona o d'una cosa; també, representació teatral. | La funció principal del cor és bombar la sang. |
| el rol | Paper que té una persona en un grup o en una situació. | En aquest equip, el meu rol és organitzar les reunions. |
| l'estratègia | Pla per aconseguir un objectiu a llarg termini. | L'empresa ha canviat d'estratègia per vendre més per internet. |
| la tàctica | Manera concreta d'actuar per aconseguir un objectiu en una situació. | L'entrenador ha canviat de tàctica a la segona part del partit. |
| la planificació | Organització detallada de les accions que caldrà fer per aconseguir una cosa. | Un viatge tan llarg necessita una bona planificació. |
| la prioritat | Cosa que es considera més important i que cal fer primer. | Ara mateix, la meva prioritat és acabar la tesi. |
| l'eficàcia | Capacitat d'aconseguir l'efecte o el resultat que es busca. | Els metges han comprovat l'eficàcia del nou medicament. |
| l'eficiència | Capacitat d'aconseguir un resultat amb el mínim de temps, diners o energia. | Les rentadores noves tenen més eficiència i gasten menys aigua. |
| la viabilitat | Possibilitat que una cosa es pugui fer o que funcioni. | Un estudi analitzarà la viabilitat de la nova línia de tren. |
| la sostenibilitat | Capacitat de mantenir una activitat sense esgotar els recursos ni danyar el medi ambient. | El festival aposta per la sostenibilitat: no fa servir gots de plàstic. |
| el balanç | Valoració dels resultats d'una activitat; també, estat dels comptes d'una empresa. | A final de curs, la directora va fer un balanç positiu de l'any. |
| l'avaluació | Acció de valorar el nivell, la qualitat o el resultat d'una cosa. | L'avaluació final inclou un examen i un treball. |
| la diagnosi | Identificació d'una malaltia o d'un problema a partir dels seus símptomes. | Gràcies a una diagnosi ràpida, el pacient es va recuperar aviat. |
| el seguiment | Control continuat de l'evolució d'una persona o d'una cosa. | La infermera fa el seguiment dels pacients després de l'operació. |
| la millora | Canvi positiu que fa que una cosa sigui més bona o funcioni més bé. | Les obres han suposat una gran millora per al barri. |
| el deteriorament | Fet de fer-se malbé una cosa a poc a poc. | El deteriorament de l'edifici obliga a fer obres urgents. |
| la degradació | Pèrdua progressiva de qualitat, de valor o de bon estat. | La contaminació ha provocat la degradació del riu. |
| el declivi | Decadència o pèrdua progressiva de força i d'importància. | El declivi de la indústria tèxtil va deixar moltes fàbriques buides. |
| l'auge | Moment de màxima força, èxit o desenvolupament d'una cosa. | El turisme rural viu un moment d'auge a la comarca. |
| l'expansió | Fet de créixer una cosa i d'estendre's per més espai. | La cadena de cafeteries viu una gran expansió per tot Europa. |
| l'increment | Augment de la quantitat o del valor d'una cosa. | Hi ha hagut un increment de visitants al museu aquest estiu. |
| la disminució | Fet de fer-se una cosa més petita o menys nombrosa. | S'ha observat una disminució dels accidents a la carretera. |
| la reducció | Acció de fer més petita una quantitat o una mida. | La reducció dels plàstics és un objectiu de la nova llei. |
| la davallada | Baixada important d'una quantitat, d'un valor o de l'activitat. | La davallada de les vendes preocupa els botiguers. |
| la pujada | Augment d'un preu o d'una quantitat; també, camí que va amunt. | La pujada del preu de la llum ha enfadat els consumidors. |
| el descens | Baixada d'una quantitat o d'un nivell; també, pas a una categoria inferior. | L'equip va evitar el descens a l'últim partit de la lliga. |
| l'oscil·lació | Canvi alternat entre dos valors o dues posicions. | Al desert hi ha una gran oscil·lació de temperatura entre el dia i la nit. |
| la variació | Canvi en la quantitat, la forma o l'estat d'una cosa. | No hi ha hagut cap variació en el preu del pa. |
| l'evolució | Canvi gradual d'una cosa al llarg del temps. | El llibre explica l'evolució de la ciutat des de l'època romana. |
| la transformació | Canvi profund en la forma o la naturalesa d'una cosa. | La transformació de l'antiga fàbrica en biblioteca ha estat un èxit. |
| la transició | Pas d'una situació o d'una etapa a una altra. | La transició de l'escola a l'institut no sempre és fàcil. |
| la ruptura | Fet de trencar una relació o una situació que durava. | Després de la ruptura amb la seva parella, va canviar de ciutat. |
| la continuïtat | Fet de mantenir-se una cosa sense interrupcions ni canvis bruscos. | La nova directora garanteix la continuïtat del projecte. |
| l'estabilitat | Qualitat d'una cosa que es manté ferma i sense grans canvis. | Busca una feina que li doni estabilitat econòmica. |
| la inestabilitat | Tendència a canviar molt; falta de seguretat i de fermesa. | La inestabilitat del temps ens va obligar a ajornar l'excursió. |
| la incertesa | Falta de seguretat sobre el que passarà. | Esperar els resultats de l'examen genera molta incertesa. |
| la certesa | Coneixement segur i clar que una cosa és veritat. | Tinc la certesa que ho aconseguiràs. |
| l'escepticisme | Actitud de qui dubta de tot o no es creu fàcilment les coses. | Els científics van rebre la notícia amb escepticisme. |
| la sospita | Idea que algú ha fet una cosa dolenta, basada en alguns indicis. | Tenia la sospita que algú li llegia els missatges. |
| la credibilitat | Qualitat de qui inspira confiança perquè diu la veritat. | Després de tantes mentides, el portaveu ha perdut tota la credibilitat. |
| la fiabilitat | Qualitat d'una cosa o d'una persona en què es pot confiar. | Aquesta marca de cotxes és famosa per la seva fiabilitat. |
| la reputació | Opinió que la gent té d'algú o d'alguna cosa. | Aquest restaurant té molt bona reputació al barri. |
| el prestigi | Bona fama i respecte que s'ha guanyat algú o alguna cosa. | És una universitat de molt prestigi internacional. |
| el reconeixement | Fet d'admetre o de valorar públicament els mèrits d'algú. | La investigadora va rebre un reconeixement per tota la seva carrera. |
| la fama | Fet de ser molt conegut per molta gent. | Amb la fama van arribar els problemes: ja no podia passejar tranquil. |
| la popularitat | Fet de ser estimat o conegut per molta gent. | La popularitat del programa ha crescut molt aquest any. |
| la influència | Poder d'una persona o d'una cosa per fer canviar les idees o el comportament dels altres. | Els avis van tenir una gran influència en la meva educació. |
| la tensió | Situació de nervis o d'hostilitat entre persones; també, força que estira. | Abans de la final es notava molta tensió al vestidor. |
| la rivalitat | Competència entre persones o grups que volen aconseguir el mateix. | La rivalitat entre els dos equips de la ciutat és molt antiga. |
| la competitivitat | Capacitat d'una empresa per vendre i guanyar clients davant d'altres empreses del sector. | Les empreses han d'invertir en tecnologia per guanyar competitivitat. |
| la interdependència | Relació en què dues o més parts es necessiten mútuament. | La interdependència entre els països europeus és cada vegada més gran. |
| la dependència | Situació de qui necessita algú o alguna cosa per viure o funcionar. | Les persones grans amb dependència reben ajuda a casa. |
| la identitat | Conjunt de trets que fan que una persona o un grup sigui com és. | La llengua és una part important de la identitat d'un poble. |
| la pertinença | Fet de formar part d'un grup o d'un lloc. | Els uniformes reforcen el sentiment de pertinença a l'equip. |
| l'arrelament | Fet de sentir-se lligat a un lloc o a un grup. | Té un fort arrelament al poble on va néixer. |
| el desarrelament | Sensació de no tenir lligams amb cap lloc ni amb cap grup. | Molts emigrants pateixen el desarrelament quan arriben a un país nou. |
| la memòria històrica | Record col·lectiu dels fets del passat, sobretot dels més dolorosos. | L'exposició vol recuperar la memòria històrica del barri durant la postguerra. |
| el llegat | Allò que algú deixa a les generacions futures. | El llegat d'aquest arquitecte són els edificis més bonics de la ciutat. |
| l'herència | Béns que es reben d'una persona quan mor; també, trets que es transmeten. | Va comprar el pis amb l'herència de la seva tia. |
| el valor afegit | Qualitat o benefici extra que fa més interessant un producte o un servei. | El servei a domicili és el valor afegit d'aquesta botiga. |
| l'ètica | Conjunt de principis que diuen què és correcte en el comportament humà. | Els periodistes han de respectar l'ètica professional. |
| la moral | Conjunt de normes sobre el bé i el mal; també, estat d'ànim d'una persona o d'un grup. | Després de la victòria, l'equip tenia la moral molt alta. |
| la consciència | Capacitat de saber què és bo o dolent; també, coneixement d'un mateix. | No ho puc fer: la meva consciència no m'ho permet. |
| la conscienciació | Procés de fer que la gent entengui la importància d'un problema. | La conscienciació sobre el reciclatge ha augmentat entre els joves. |
| la sensibilització | Acció de fer que la gent s'interessi i es preocupi per un tema. | L'ajuntament ha fet una campanya de sensibilització contra el soroll. |
| la responsabilitat social | Compromís d'una empresa o organització amb el benestar de la societat i del medi ambient. | Com a part de la seva responsabilitat social, l'empresa finança un menjador solidari. |
| el compromís social | Dedicació d'una persona a fer una societat més justa. | El seu compromís social el va portar a fer de voluntari en un menjador. |
| l'altruisme | Actitud de qui ajuda els altres sense esperar res a canvi. | Els voluntaris treballen per altruisme, sense cobrar res. |
| l'empatia | Capacitat de posar-se en el lloc dels altres i entendre com se senten. | Un bon metge ha de tenir empatia amb els pacients. |
| la hipocresia | Actitud de qui finge unes idees o uns sentiments que no té. | És pura hipocresia criticar els altres per fer el mateix que fas tu. |
| la incoherència | Falta de relació lògica entre idees o entre el que es diu i el que es fa. | Hi ha una incoherència entre el que promet i el que després fa. |
| l'ambició | Desig molt fort d'aconseguir èxit, poder o diners. | La seva ambició és arribar a dirigir l'hospital. |
| la cobdícia | Desig excessiu de tenir béns i diners. | La cobdícia va portar el banquer a enganyar els clients. |
| l'avarícia | Desig de guardar diners sense voler gastar-los ni compartir-los. | L'avarícia del protagonista el deixa sol al final del conte. |
| la vanitat | Orgull excessiu de les pròpies qualitats o de l'aspecte físic. | Per vanitat, es mirava a tots els miralls que trobava. |
| la supèrbia | Sentiment de creure's superior als altres. | La seva supèrbia no li permetia demanar perdó. |
| la humilitat | Actitud de qui no presumeix i reconeix els seus límits. | Malgrat l'èxit, la cantant parla sempre amb humilitat. |
| la modèstia | Actitud de qui no dona gaire importància als seus mèrits. | Amb molta modèstia, va dir que el premi era de tot l'equip. |
| l'honestedat | Qualitat de qui és sincer i no enganya. | Valoro molt l'honestedat en els amics. |
| la integritat | Qualitat de qui actua sempre d'acord amb els seus principis. | Tothom admira la integritat de la jutgessa. |
| la lleialtat | Qualitat de qui no abandona ni enganya una persona, un grup o una idea. | El gos és famós per la seva lleialtat cap a l'amo. |
| la traïció | Fet de fallar a la confiança d'algú actuant contra ell. | Explicar el secret de la teva amiga seria una traïció. |
| la fidelitat | Constància en els compromisos, els afectes o els costums. | La botiga premia la fidelitat dels clients amb descomptes. |
| la infidelitat | Fet d'enganyar la parella tenint una relació amorosa amb una altra persona. | La sèrie tracta d'una infidelitat que destrueix un matrimoni. |
| la complicitat | Entesa especial entre persones; també, participació en un delicte. | Entre les dues germanes hi ha molta complicitat. |
| la rancúnia | Sentiment d'enuig que es guarda molt de temps contra qui ens ha fet mal. | No li guardo cap rancúnia: ja l'he perdonat. |
| el ressentiment | Disgust que es manté contra algú per una ofensa del passat. | Encara sent ressentiment cap al seu antic soci. |
| el rancor | Odi o enuig profund i persistent contra algú. | Després de tants anys, el rancor entre les dues famílies continua viu. |
| la venjança | Mal que es fa a algú com a resposta a un mal rebut. | Al final de la pel·lícula, el protagonista renuncia a la venjança. |
| el perdó | Fet d'oblidar una ofensa i no castigar qui l'ha feta. | Li va demanar perdó per haver arribat tard. |
| la reconciliació | Fet de tornar a estar en pau després d'una baralla. | Després d'anys sense parlar-se, la reconciliació dels dos germans va ser emocionant. |
| la resiliència | Capacitat de superar situacions difícils i de recuperar-se'n. | La resiliència dels habitants va permetre reconstruir el poble. |
| l'autoestima | Valoració positiva que una persona té de si mateixa. | Els elogis de la professora van millorar l'autoestima del Pau. |
| la inseguretat | Falta de confiança en un mateix; també, falta de protecció. | La seva inseguretat li impedeix parlar en públic. |
| la timidesa | Tendència a sentir vergonya davant d'altres persones. | Per culpa de la timidesa, no va gosar demanar-li el número. |
| la introversió | Tendència a centrar-se en el propi món interior i a parlar poc. | La seva introversió no vol dir que no tingui amics. |
| l'extraversió | Tendència a relacionar-se fàcilment amb la gent i a expressar els sentiments. | L'extraversió de la Marta la fa ideal per treballar de cara al públic. |
| el temperament | Manera de ser i de reaccionar pròpia de cada persona. | El meu germà té un temperament tranquil; jo, en canvi, m'enfado de seguida. |
| la sensibilitat | Capacitat de percebre emocions o sensacions amb intensitat. | Aquesta pintora té una gran sensibilitat per als colors. |
| la intuïció | Capacitat de comprendre una cosa de manera immediata, sense haver-la de raonar. | La meva intuïció em diu que no ens podem fiar d'ell. |
| l'instint | Impuls natural que fa actuar sense pensar. | Per instint, va posar les mans davant de la cara. |
| l'impuls | Força que porta a fer una cosa de sobte; també, empenta. | Va sentir l'impuls de sortir corrents a abraçar-la. |
| la motivació | Raó o interès que empeny a fer una cosa amb ganes. | La seva motivació per aprendre idiomes és poder viatjar per tot el món. |
| la inspiració | Idea o estímul que ajuda a crear alguna cosa. | El mar és la principal inspiració de les seves cançons. |
| l'aspiració | Desig d'aconseguir una cosa important en el futur. | La seva gran aspiració és estudiar medicina. |
| l'expectativa | Esperança que passi una cosa determinada. | La pel·lícula no va complir les meves expectatives. |
| la utopia | Projecte o societat ideal que sembla impossible de fer realitat. | Un món sense guerres pot semblar una utopia, però val la pena intentar-ho. |
| la investigació científica | Estudi sistemàtic per descobrir nous coneixements sobre la natura o la societat. | La investigació científica ha permès crear vacunes en molt poc temps. |
| el descobriment | Fet de trobar una cosa que no es coneixia. | El descobriment de la penicil·lina va salvar milions de vides. |
| la teoria | Conjunt d'idees que expliquen un fenomen; també, coneixement sense pràctica. | La teoria de l'evolució explica com canvien les espècies. |
| l'assaig clínic | Estudi amb pacients voluntaris per comprovar si un medicament funciona i és segur. | Cinc-cents voluntaris participen en l'assaig clínic de la nova vacuna. |
| la mostra | Petita quantitat d'una cosa que serveix per analitzar-la o per donar-la a conèixer. | La infermera m'ha pres una mostra de sang. |
| l'algorisme | Sèrie d'instruccions ordenades que segueix un ordinador per resoldre un problema. | L'algorisme de l'aplicació tria les cançons que t'agraden. |
| la programació | Escriptura d'instruccions perquè un ordinador faci una tasca; també, conjunt d'emissions d'un canal. | A l'institut aprenen programació per crear els seus propis videojocs. |
| la ciberseguretat | Protecció dels ordinadors, les xarxes i les dades contra atacs. | Els bancs inverteixen molts diners en ciberseguretat. |
| el pirata informàtic | Persona que entra sense permís en sistemes d'ordinadors d'altres. | Un pirata informàtic va robar les contrasenyes de milers d'usuaris. |
| la protecció de dades | Conjunt de normes que garanteixen que la informació personal no s'utilitzi sense permís. | Segons la llei de protecció de dades, l'escola no pot publicar fotos dels alumnes. |
| la digitalització | Pas d'informació o d'un procés al format informàtic. | La digitalització dels arxius permet consultar documents antics des de casa. |
| l'automatització | Ús de màquines i sistemes que funcionen sols per fer una tasca. | L'automatització de la fàbrica ha reduït els errors. |
| la robòtica | Tècnica de dissenyar i construir màquines que fan tasques de manera autònoma. | El meu fill va a un taller de robòtica els dissabtes. |
| la biotecnologia | Ús d'éssers vius o de les seves cèl·lules per crear productes o processos útils. | La biotecnologia ha permès fabricar medicaments nous. |
| la genètica | Ciència que estudia com es transmeten els caràcters dels pares als fills. | Segons la genètica, els ulls blaus es poden heretar dels avis. |
| el gen | Part de l'ADN que transmet un caràcter hereditari. | Els científics han descobert un gen relacionat amb aquesta malaltia. |
| l'ADN | Molècula que conté la informació hereditària dels éssers vius. | Els investigadors van identificar el sospitós gràcies a l'ADN. |
| la cèl·lula | Unitat més petita que forma un ésser viu. | El cos humà està format per milions de cèl·lules. |
| el virus | Microorganisme molt petit que causa malalties i només es reprodueix dins d'altres organismes. | La grip és causada per un virus. |
| el bacteri | Microorganisme d'una sola cèl·lula; alguns causen malalties. | Rentar-se les mans elimina molts bacteris. |
| l'epidèmia | Malaltia que afecta moltes persones d'un lloc durant un temps. | Una epidèmia de grip va tancar l'escola una setmana. |
| la pandèmia | Malaltia contagiosa que s'estén per molts països del món. | Durant la pandèmia, molta gent va treballar des de casa. |
| el contagi | Transmissió d'una malaltia d'una persona a una altra. | Per evitar el contagi, és millor quedar-se a casa quan tens febre. |
| la infecció | Entrada i multiplicació de microbis al cos, que provoca una malaltia. | El metge li ha donat antibiòtics per curar la infecció d'orella. |
| la immunitat | Capacitat del cos per resistir una malaltia. | Les vacunes ajuden a crear immunitat contra moltes malalties. |
| l'anticòs | Substància que fabrica el cos per defensar-se d'un microbi. | Després de la vacuna, el cos produeix anticossos contra el virus. |
| el confinament | Obligació de quedar-se tancat a casa o en un lloc. | Durant el confinament vam aprendre a fer pa a casa. |
| la quarantena | Període d'aïllament per evitar que s'estengui una malaltia. | El viatger va haver de fer deu dies de quarantena. |
| la mascareta | Peça que tapa el nas i la boca per protegir-se. | A la sala d'espera de l'hospital cal portar mascareta. |
| la salut pública | Conjunt d'accions de l'Estat per protegir la salut de tota la població. | Les campanyes de vacunació són una qüestió de salut pública. |
| l'esperança de vida | Nombre mitjà d'anys que viuen les persones d'un lloc. | L'esperança de vida a Catalunya supera els vuitanta anys. |
| l'envelliment | Procés pel qual una persona o una població es fa gran. | L'envelliment de la població és un repte per a les pensions. |
| la natalitat | Nombre de nadons que arriben al món en un lloc durant un any. | La natalitat ha baixat molt en els últims anys. |
| la mortalitat | Nombre de defuncions en un lloc i un període determinats. | La mortalitat infantil s'ha reduït gràcies a les vacunes. |
| la demografia | Ciència que estudia la població: el nombre d'habitants, l'edat, els naixements, etc. | Segons la demografia, cada vegada hi ha menys joves als pobles. |
| el cens | Llista oficial dels habitants d'un lloc. | Per votar, has de sortir al cens electoral. |
| la densitat | Quantitat de persones o de coses en un espai determinat. | Hong Kong té una densitat de població altíssima. |
| la superpoblació | Excés d'habitants en un territori en relació amb els recursos que té. | La superpoblació de la ciutat provoca problemes d'habitatge. |
| el despoblament | Pèrdua d'habitants d'un lloc. | El despoblament dels pobles de muntanya preocupa les autoritats. |
| l'èxode rural | Marxa massiva de gent del camp cap a les ciutats. | L'èxode rural dels anys seixanta va deixar molts pobles buits. |
| la gentrificació | Procés en què un barri popular s'encareix i els veïns de tota la vida n'han de marxar. | La gentrificació ha fet tancar moltes botigues tradicionals del barri. |
| l'especulació | Compra d'un bé per vendre'l més car i obtenir un benefici ràpid. | L'especulació amb els pisos fa pujar molt els lloguers. |
| la bombolla immobiliària | Pujada exagerada i artificial del preu dels pisos, que acaba amb una forta baixada. | Quan va esclatar la bombolla immobiliària, molta gent no podia pagar la hipoteca. |
| el desnonament | Expulsió d'una persona del lloc on viu per ordre d'un jutge. | Els veïns es van reunir a la porta per aturar el desnonament. |
| l'habitatge social | Pisos públics amb un preu baix per a famílies amb pocs recursos. | L'ajuntament construirà cent pisos d'habitatge social al barri nou. |
| la petjada ecològica | Impacte que té l'activitat d'una persona o d'un país sobre el medi ambient. | Menjar productes de proximitat redueix la nostra petjada ecològica. |
| les emissions | Gasos o substàncies que es llancen a l'aire. | Les emissions dels cotxes contaminen l'aire de les ciutats. |
| el diòxid de carboni | Gas que expulsem en respirar i que produeix la crema de combustibles. | Els arbres absorbeixen diòxid de carboni i alliberen oxigen. |
| l'efecte hivernacle | Escalfament de la Terra perquè alguns gasos retenen la calor del sol. | L'efecte hivernacle és la causa principal del canvi climàtic. |
| la capa d'ozó | Part de l'atmosfera que ens protegeix dels raigs ultraviolats del sol. | Alguns productes químics van fer un forat a la capa d'ozó. |
| la biodiversitat | Varietat d'espècies d'animals i de plantes d'un lloc. | Aquest parc natural té una gran biodiversitat. |
| l'ecosistema | Conjunt d'éssers vius i del medi en què viuen. | Els aiguamolls són un ecosistema molt fràgil. |
| l'hàbitat | Lloc on viu de manera natural una espècie. | La destrucció del seu hàbitat amenaça l'ós bru. |
| la desertització | Procés pel qual una terra fèrtil perd la vegetació i es torna àrida i seca. | La falta de pluja accelera la desertització del sud del país. |
| l'erosió | Desgast de la terra o de les roques per l'acció del vent, l'aigua o el gel. | L'erosió del mar ha fet desaparèixer part de la platja. |
| el litoral | Franja de terra que toca el mar. | El litoral català té platges molt diverses. |
| el delta | Terreny triangular que es forma a la desembocadura d'un riu. | Al delta de l'Ebre es cultiva molt d'arròs. |
| l'aqüífer | Capa de terra o de roca que conté aigua sota terra. | La sequera ha deixat l'aqüífer del poble gairebé sec. |
| l'embassament | Lloc on es guarda l'aigua d'un riu gràcies a una presa. | Després de les pluges, l'embassament és al noranta per cent. |
| la depuradora | Instal·lació que neteja l'aigua bruta abans de tornar-la al riu o al mar. | La nova depuradora ha millorat la qualitat de l'aigua del riu. |
| la transició energètica | Canvi de les energies contaminants a energies netes i renovables. | Els cotxes elèctrics formen part de la transició energètica. |
| la central nuclear | Instal·lació que produeix electricitat a partir de l'energia de l'àtom. | La central nuclear d'Ascó és a la vora de l'Ebre. |
| el parc eòlic | Conjunt de molins que produeixen electricitat amb el vent. | A la serra hi han instal·lat un parc eòlic amb vint molins. |
| la placa solar | Panell que transforma la llum del sol en electricitat o en calor. | Hem posat una placa solar al terrat per escalfar l'aigua. |
| el cotxe elèctric | Vehicle que funciona amb una bateria en lloc de gasolina. | Cada nit carrego el cotxe elèctric al garatge de casa. |
| l'eficiència energètica | Ús de menys energia per obtenir el mateix resultat. | Les finestres noves milloren l'eficiència energètica de l'edifici. |
| l'autoconsum | Producció d'electricitat a casa per gastar-la un mateix. | Amb les plaques del terrat, practiquem l'autoconsum i paguem menys llum. |
| la mobilitat sostenible | Manera de desplaçar-se que contamina poc, com anar a peu, en bicicleta o en transport públic. | La ciutat promou la mobilitat sostenible amb més carrils bici. |
| la indústria cultural | Conjunt d'empreses que produeixen i venen llibres, música, pel·lícules i espectacles. | La indústria cultural dona feina a milers de persones a Barcelona. |
| el sector audiovisual | Conjunt d'empreses que fan cinema, televisió i vídeos. | El sector audiovisual català produeix moltes sèries d'èxit. |
| la plataforma | Servei digital per veure o compartir continguts; també, superfície elevada. | Aquesta sèrie només es pot veure en una plataforma de pagament. |
| el contingut | Allò que hi ha dins d'una cosa; també, informació d'un llibre o d'un web. | Abans d'obrir la caixa, ja sabia quin era el contingut. |
| el format | Mida, estructura o tipus d'arxiu d'una cosa, com un llibre o un document. | Envia'm el document en format PDF, si us plau. |
| la retransmissió | Emissió per ràdio, televisió o internet d'un acte mentre passa. | La retransmissió del partit començarà a les nou. |
| la cobertura informativa | Atenció i espai que els mitjans de comunicació dediquen a un fet. | La cobertura informativa de les eleccions va ser molt completa. |
| la línia editorial | Orientació i criteris que segueix un mitjà de comunicació. | Cada diari té la seva línia editorial i tria les notícies segons aquesta. |
| la llibertat de premsa | Dret dels mitjans de comunicació a informar sense censura. | Molts periodistes han lluitat per defensar la llibertat de premsa al seu país. |
| el corresponsal | Periodista que informa de manera habitual des d'un altre país o ciutat. | El corresponsal a Londres ens explica com ha anat la votació. |
| l'enviat especial | Periodista que va a un lloc per informar d'un fet concret. | L'enviat especial del diari ens explica com viuen la final els aficionats. |
| la rèplica | Resposta a una crítica; també, còpia exacta d'una obra d'art. | Al museu hi ha una rèplica de l'escultura original. |
| el desmentiment | Declaració que diu que una informació no és certa. | El club va publicar un desmentiment sobre el fitxatge del jugador. |
| la tertúlia | Reunió de persones per conversar sobre un tema, sovint a la ràdio o la televisió. | Cada dijous fem una tertúlia literària a la biblioteca. |
| el tertulià | Persona que participa habitualment en debats a la ràdio o la televisió. | El tertulià va opinar sobre tots els temes del dia. |
| el rànquing | Llista ordenada segons la posició o els resultats. | La nostra universitat ha pujat al rànquing internacional. |
| la publicitat enganyosa | Anunci que dona informació falsa per vendre un producte. | Han multat l'empresa per publicitat enganyosa: el producte no aprimava gens. |
| el consum cultural | Ús que fa la gent de llibres, música, cinema i altres productes culturals. | El consum cultural dels joves ha passat a ser sobretot digital. |
| la creació | Acció de fer existir una cosa nova; també, obra artística. | La creació d'una empresa requereix temps, diners i molt d'esforç. |
| l'obra d'art | Producte de l'activitat artística, com un quadre o una escultura. | El museu va pagar una fortuna per aquesta obra d'art. |
| l'escultura | Art de crear figures en tres dimensions; també, la figura mateixa. | Al mig de la plaça hi ha una escultura de bronze. |
| l'escultor | Artista que fa figures de pedra, fusta o metall. | L'escultor va treballar tres anys en aquella estàtua de marbre. |
| el retrat | Pintura, dibuix o fotografia que representa una persona. | Al menjador hi ha un retrat de la meva besàvia. |
| el paisatgista | Artista que pinta sobretot muntanyes, boscos i camps; també, dissenyador de jardins. | Un paisatgista ha dissenyat el nou parc de la ciutat. |
| l'avantguarda | Moviment artístic que trenca amb la tradició i proposa idees noves. | Miró va ser un artista de l'avantguarda del segle XX. |
| el modernisme | Moviment artístic de cap al 1900, amb formes inspirades en la natura. | La Casa Batlló és un exemple del modernisme català. |
| el romanticisme | Moviment cultural del segle XIX que donava importància als sentiments i a la llibertat. | Durant el romanticisme, els poetes escrivien sobre l'amor i la natura. |
| el realisme | Corrent artístic que vol representar la vida quotidiana de manera fidel i objectiva. | El realisme va ser molt important en la novel·la del segle XIX. |
| el surrealisme | Moviment artístic que representa el món dels somnis i de l'inconscient. | Dalí és el pintor més conegut del surrealisme. |
| l'estètica | Aspecte exterior d'una cosa; també, disciplina que estudia la bellesa. | M'agrada l'estètica senzilla i elegant d'aquest restaurant. |
| l'estil literari | Manera personal d'escriure d'un autor. | L'estil literari de Mercè Rodoreda és senzill i poètic. |
| la narrativa | Gènere literari format per novel·les i contes. | Aquesta editorial publica sobretot narrativa juvenil. |
| la prosa | Forma natural d'escriure, sense rima ni mètrica. | Aquest poeta també va escriure prosa: dues novel·les i molts contes. |
| el vers | Cadascuna de les línies d'un poema. | El primer vers del poema és el més conegut. |
| la rima | Repetició de sons al final de dues o més línies d'un poema. | En aquesta cançó, la rima és entre «cor» i «amor». |
| l'estrofa | Grup de versos que formen una unitat en un poema. | El poema té quatre estrofes de quatre versos. |
| el sonet | Poema de catorze versos repartits en quatre estrofes. | Shakespeare va escriure més de cent cinquanta sonets. |
| la metàfora | Figura que identifica una cosa amb una altra per semblança, com «les perles de la boca». | «El temps és or» és una metàfora molt coneguda. |
| el símil | Comparació entre dues coses amb paraules com «com» o «semblant a». | «Blanc com la neu» és un símil molt habitual. |
| la trama | Conjunt de fets que passen en una novel·la o en una pel·lícula. | La trama de la sèrie és tan complicada que m'hi perdo. |
| el desenllaç | Part final d'una història, on es resol el conflicte. | El desenllaç de la novel·la em va sorprendre molt. |
| el clímax | Moment de màxima tensió d'una història. | El clímax de la pel·lícula arriba quan el protagonista descobreix la veritat. |
| l'actuació | Fet de fer alguna cosa; també, espectacle d'un artista davant del públic. | L'actuació de la banda va durar dues hores. |
| la interpretació | Manera d'entendre o d'explicar una cosa; també, manera de fer un paper. | L'actriu va guanyar un premi per la seva interpretació. |
| la direcció escènica | Feina de dirigir els actors i d'organitzar tot el que passa a l'escenari. | La direcció escènica d'aquesta obra de teatre és molt original. |
| la gira | Sèrie d'actuacions d'un artista en diversos llocs. | El grup farà una gira per Europa aquest estiu. |
| el directe | Actuació o emissió que es fa en el mateix moment que es veu. | La banda sona molt millor en directe que als discos. |
| l'orquestra | Conjunt de músics que toquen instruments diferents. | L'orquestra va tocar la novena simfonia de Beethoven. |
| el director d'orquestra | Persona que dirigeix els músics d'un concert amb una batuta. | El director d'orquestra va aixecar la batuta i va començar el concert. |
| la partitura | Text amb les notes musicals d'una obra. | La violinista toca sense mirar la partitura. |
| la melodia | Successió de notes musicals que formen una música agradable. | No recordo la lletra, però sé la melodia. |
| el ritme | Repetició ordenada de sons o de moviments en el temps. | Tothom picava de mans seguint el ritme de la música. |
| l'harmonia | Combinació agradable de sons o de colors; també, bona entesa. | En aquesta família hi ha molta harmonia. |
| el compositor | Persona que crea obres musicals. | Mozart va ser un compositor molt precoç. |
| la traducció | Text que expressa en una llengua el que s'ha escrit en una altra. | He llegit la novel·la en una traducció catalana. |
| l'adaptació | Fet d'acostumar-se a una situació nova; també, versió d'una obra en un altre format. | La sèrie és una adaptació d'una novel·la de misteri. |
| la versió | Cadascuna de les formes diferents que pot tenir una obra o un text. | Prefereixo la versió original de la cançó. |
| la reedició | Nova publicació d'un llibre o d'un disc que ja havia sortit abans. | L'editorial prepara una reedició del primer llibre de l'autora. |
| el premi literari | Distinció que es dona a un escriptor o a una obra escrita. | La novel·la va guanyar un premi literari i va vendre milers d'exemplars. |
| la crítica literària | Anàlisi i valoració de les obres escrites. | La crítica literària ha rebut molt bé el nou llibre de poemes. |
| el patrocini | Suport econòmic d'una empresa a una activitat a canvi de publicitat. | Gràcies al patrocini d'un banc, el festival és gratuït. |
| el mecenatge | Suport econòmic a artistes o projectes culturals sense esperar beneficis. | El mecenatge de famílies riques va permetre construir el teatre. |
| dimitir | Renunciar voluntàriament a un càrrec. | Després de l'escàndol, la presidenta del club ha dimitit. |
| destituir | Treure algú del seu càrrec com a càstig o per decisió d'un superior. | L'entrenador va ser destituït després de cinc derrotes seguides. |
| nomenar | Escollir algú per ocupar un càrrec. | L'han nomenada directora de l'escola per quatre anys. |
| investir | Donar oficialment a algú un càrrec, un títol o una dignitat. | La universitat la va investir doctora honoris causa. |
| regular | Establir normes per ordenar una activitat; també, ajustar el funcionament d'una cosa. | La nova llei vol regular l'ús dels patinets elèctrics. |
| desregular | Eliminar les normes que controlen una activitat econòmica. | El govern vol desregular el mercat del lloguer, però molts veïns s'hi oposen. |
| privatitzar | Passar una empresa o un servei de l'Estat a mans de particulars. | L'ajuntament ha decidit no privatitzar el servei de neteja. |
| nacionalitzar | Fer que una empresa privada passi a ser propietat de l'Estat. | El govern va nacionalitzar els ferrocarrils després de la guerra. |
| subvencionar | Donar diners públics per ajudar una activitat. | La diputació subvenciona el festival de música cada any. |
| finançar | Aportar els diners necessaris per a un projecte. | Una fundació finança la recerca sobre aquesta malaltia. |
| gravar | Posar un impost sobre una cosa; també, enregistrar sons o imatges. | El govern vol gravar més les begudes ensucrades. |
| recaptar | Cobrar o reunir diners, com ara impostos o donatius. | La marató solidària va recaptar més de dos milions d'euros. |
| defraudar | Enganyar per no pagar el que es deu, com els impostos; també, decebre. | L'empresari va ser jutjat per defraudar milers d'euros a la hisenda pública. |
| evadir | Evitar amb habilitat una dificultat; també, treure diners del país il·legalment. | L'empresari va evadir capitals a un paradís fiscal. |
| blanquejar | Fer que uns diners obtinguts il·legalment semblin legals. | La banda feia servir restaurants per blanquejar diners. |
| subornar | Donar diners o regals a algú perquè faci una cosa il·legal. | Van intentar subornar l'àrbitre perquè els deixés guanyar. |
| corrompre | Fer que algú actuï de manera deshonesta a canvi de diners; també, fer malbé. | El poder pot corrompre fins i tot les persones més honrades. |
| malversar | Fer servir de manera il·legal els diners públics que algú té a càrrec seu. | L'antic alcalde va ser acusat de malversar fons públics. |
| imputar | Atribuir formalment a algú un delicte en un procés judicial. | El jutge ha imputat el tresorer del club per frau. |
| acusar | Dir que algú és culpable d'una falta o d'un delicte. | M'acusen d'haver trencat el gerro, però no vaig ser jo. |
| processar | Sotmetre algú a un judici; també, tractar dades o materials. | L'ordinador triga molt a processar tantes fotos. |
| absoldre | Declarar innocent algú que ha estat jutjat. | El tribunal va absoldre l'acusat per falta de proves. |
| indultar | Perdonar total o parcialment la pena a un condemnat. | El govern va indultar el pres per motius de salut. |
| recórrer | Anar d'un lloc a l'altre d'un espai; també, demanar que es revisi una sentència. | Vam recórrer tota la costa en bicicleta. |
| apel·lar | Demanar a un tribunal superior que revisi una sentència; també, invocar. | L'advocada apel·larà la sentència la setmana que ve. |
| al·legar | Presentar un motiu o un argument per defensar-se o justificar-se. | Va al·legar que estava malalt per no anar a la reunió. |
| declarar | Explicar públicament una cosa; també, explicar el que se sap davant d'un jutge. | El testimoni declararà demà davant del jutge. |
| testificar | Explicar el que s'ha vist o sentit davant d'un jutge. | La veïna va testificar que havia vist el cotxe a la porta. |
| perseguir | Seguir algú per atrapar-lo; també, intentar aconseguir un objectiu. | El gos perseguia el gat per tot el jardí. |
| reprimir | Contenir o impedir per la força una acció o un sentiment. | No va poder reprimir les llàgrimes en sentir la notícia. |
| censurar | Prohibir o tallar una obra o una informació; també, criticar durament. | La televisió va censurar algunes escenes de la pel·lícula. |
| manipular | Fer servir algú per als propis interessos sense que se n'adoni; també, tocar amb les mans. | Les imatges havien estat manipulades amb un programa d'ordinador. |
| tergiversar | Canviar el sentit d'unes paraules o d'uns fets per falsejar-los. | El diari va tergiversar les seves declaracions i ara tothom el critica. |
| distorsionar | Deformar una imatge, un so o la realitat. | El micròfon espatllat distorsionava la veu del cantant. |
| desinformar | Difondre notícies falses o incompletes de manera intencionada per confondre la gent. | Alguns webs es dediquen a desinformar sobre les vacunes. |
| difamar | Dir coses falses en públic que perjudiquen la reputació d'algú. | L'actriu va denunciar la revista per haver-la difamada. |
| calumniar | Acusar falsament algú d'una cosa greu. | Els seus enemics el van calumniar dient que havia robat diners. |
| injuriar | Ofendre algú amb paraules o accions que l'humilien. | L'aficionat va ser expulsat de l'estadi per injuriar l'àrbitre. |
| desacreditar | Fer que algú perdi la confiança o el bon nom que tenia. | Van difondre mentides per desacreditar la seva rival. |
| desprestigiar | Fer perdre la bona fama o l'estima pública. | Aquests errors poden desprestigiar tota la professió. |
| prestigiar | Donar bona fama i valor a una persona o a una cosa. | El premi internacional prestigia encara més el restaurant. |
| legitimar | Fer que una cosa sigui acceptada com a justa o legal. | El suport de la majoria legitima la decisió de l'assemblea. |
| deslegitimar | Fer que algú o alguna cosa deixi de ser acceptat com a just o vàlid. | Intenten deslegitimar el resultat de la votació sense cap prova. |
| mobilitzar | Posar en moviment persones o recursos per aconseguir un objectiu. | L'ajuntament va mobilitzar cent voluntaris per netejar la platja. |
| mobilitzar-se | Organitzar-se un grup de persones per protestar o defensar una causa. | Els veïns van mobilitzar-se per salvar el mercat del barri. |
| boicotejar | Rebutjar de manera organitzada comprar uns productes o participar en una activitat. | Molts clients van boicotejar la marca després de l'escàndol. |
| ocupar | Omplir un espai o un temps; també, instal·lar-se en un lloc sense permís. | La biblioteca ocupa tot el segon pis de l'edifici. |
| desallotjar | Fer sortir la gent d'un lloc, sovint per seguretat. | Els bombers van desallotjar l'edifici per un escapament de gas. |
| desnonar | Fer sortir legalment una persona de l'habitatge on viu. | Van desnonar la família perquè no podia pagar el lloguer. |
| especular | Comprar una cosa per vendre-la més cara; també, fer suposicions sense dades. | Els diaris especulen sobre el nom del nou entrenador. |
| encarir | Fer que una cosa costi més diners. | La sequera ha encarit el preu de l'oli. |
| abaratir | Fer que una cosa costi menys diners. | Les noves tecnologies han abaratit els viatges en avió. |
| devaluar | Reduir el valor d'una moneda o d'una cosa. | El govern va devaluar la moneda per afavorir les exportacions. |
| revaloritzar | Fer que una cosa tingui més valor. | El nou parc ha revaloritzat els pisos del barri. |
| cotitzar | Pagar una quota a la seguretat social; també, tenir un preu a la borsa. | Per cobrar la pensió, cal haver cotitzat almenys quinze anys. |
| rendibilitzar | Treure benefici d'una inversió o d'un esforç. | Volen rendibilitzar l'antic convent convertint-lo en hotel. |
| amortitzar | Recuperar els diners invertits en una cosa gràcies a l'ús o als beneficis. | Amb tantes excursions, ja hem amortitzat la bicicleta. |
| endeutar | Fer que algú hagi de tornar molts diners prestats. | La compra del pis va endeutar la família per trenta anys. |
| liquidar | Vendre productes a preu molt baix; també, pagar del tot un deute. | La botiga tanca i liquida tot el gènere a meitat de preu. |
| fusionar | Unir dues o més coses o empreses en una de sola. | Els dos bancs s'han fusionat i ara formen el més gran del país. |
| absorbir | Fer entrar un líquid dins de si; també, integrar una empresa en una altra. | L'esponja va absorbir tota l'aigua vessada. |
| externalitzar | Encarregar a una altra empresa una feina que abans es feia dins. | L'hospital ha externalitzat el servei de cuina. |
| deslocalitzar | Traslladar una fàbrica a un altre país on produir és més barat. | La marca va deslocalitzar la fàbrica i dos-cents treballadors es van quedar sense feina. |
| automatitzar | Fer que una tasca la facin màquines, sense intervenció humana. | El supermercat ha automatitzat les caixes. |
| digitalitzar | Passar documents, imatges o sons al format informàtic. | L'arxiu municipal vol digitalitzar totes les fotos antigues. |
| optimitzar | Fer que una cosa funcioni de la millor manera possible. | Amb aquest programa podem optimitzar les rutes de repartiment. |
| maximitzar | Fer tan gran com sigui possible una cosa, com un benefici. | L'empresa vol maximitzar els beneficis abans de final d'any. |
| minimitzar | Fer tan petit com sigui possible un risc, un cost o un problema. | Cal minimitzar els riscos abans de començar l'escalada. |
| potenciar | Donar més força o importància a una cosa. | L'escola vol potenciar l'ús de la biblioteca entre els alumnes. |
| impulsar | Empènyer; també, fer que una activitat avanci o creixi. | L'ajuntament impulsa un pla per crear ocupació juvenil. |
| fomentar | Afavorir que una activitat creixi o es desenvolupi. | Els clubs de lectura fomenten l'hàbit de llegir. |
| promoure | Iniciar una cosa i ajudar que es faci; també, fer pujar de categoria. | L'associació promou activitats per a la gent gran del barri. |
| incentivar | Animar algú a fer una cosa, sovint oferint-li un avantatge. | L'empresa vol incentivar els treballadors a venir amb bicicleta. |
| estimular | Animar o empènyer algú a fer una cosa; també, activar una funció del cos. | Els jocs de taula estimulen la memòria dels infants. |
| dinamitzar | Donar més activitat i vida a un lloc o a un grup. | Els nous comerços han dinamitzat el centre del poble. |
| revitalitzar | Tornar a donar força i activitat a una cosa que l'havia perduda. | El mercat nou ha ajudat a revitalitzar el barri antic. |
| aturar | Fer parar una cosa o una persona que es mou o que funciona. | L'àrbitre va aturar el partit per la pluja. |
| paralitzar | Fer que una cosa o una persona no es pugui moure ni funcionar. | La nevada va paralitzar el trànsit a tota la comarca. |
| obstaculitzar | Posar dificultats perquè una cosa no avanci o no pugui passar. | Els cotxes mal aparcats obstaculitzaven el pas de l'ambulància. |
| dificultar | Fer que una cosa sigui més complicada de fer. | La boira dificulta la visibilitat a la carretera. |
| facilitar | Fer que una cosa sigui més senzilla; també, proporcionar. | Les rampes faciliten l'accés a les persones amb cadira de rodes. |
| agilitzar | Fer que un procés sigui més ràpid. | La cita prèvia per internet agilitza els tràmits. |
| simplificar | Fer que una cosa sigui més senzilla o fàcil d'entendre. | Hauríem de simplificar aquest formulari, que és massa llarg. |
| complicar | Fer que una cosa sigui més difícil o confusa. | La pluja va complicar el rescat dels excursionistes. |
| agreujar | Fer que un problema, una malaltia o una situació empitjori. | La falta de pluja ha agreujat els incendis d'aquest estiu. |
| atenuar | Fer que una cosa sigui menys intensa o menys forta. | Les cortines atenuen la llum del sol. |
| mitigar | Reduir la força o els efectes negatius d'una cosa. | Plantar arbres ajuda a mitigar la calor a les ciutats. |
| pal·liar | Fer que un dolor o un problema sigui més suportable. | Aquest medicament pal·lia el dolor, però no cura la malaltia. |
| alleujar | Fer que una cosa sigui menys pesant o menys dolorosa. | Un massatge pot alleujar el mal d'esquena. |
| compensar | Equilibrar un efecte negatiu amb un de positiu; també, pagar un dany. | La bona vista de l'hotel compensa el soroll del carrer. |
| equilibrar | Fer que les parts d'una cosa tinguin el mateix pes o importància. | Cal equilibrar la feina i el temps lliure. |
| desequilibrar | Fer perdre l'estabilitat o la proporció a algú o a alguna cosa. | Una ventada va desequilibrar el ciclista, que va caure a terra. |
| estabilitzar | Fer que una cosa deixi de canviar i es mantingui ferma. | Els metges han aconseguit estabilitzar el pacient. |
| desestabilitzar | Fer que una cosa perdi la fermesa o la seguretat. | Els rumors volien desestabilitzar el nou equip directiu. |
| consolidar | Fer més sòlida i ferma una cosa. | El grup vol consolidar el seu èxit amb un segon disc. |
| reforçar | Fer més fort o més resistent. | Han reforçat el pont perquè hi puguin passar camions. |
| afeblir | Fer perdre força o energia a algú o a alguna cosa. | La malaltia l'ha afeblit molt. |
| debilitar | Fer perdre força o resistència. | La falta de son debilita les defenses del cos. |
| enfortir | Donar més vigor i resistència a una persona o a una relació. | Les dificultats van enfortir la seva amistat. |
| garantir | Assegurar que una cosa passarà o es complirà. | La llei ha de garantir els drets de tothom. |
| salvaguardar | Protegir una cosa valuosa d'un perill. | La UNESCO vol salvaguardar el patrimoni cultural de la humanitat. |
| preservar | Mantenir una cosa en bon estat i protegir-la d'un dany. | El parc natural ajuda a preservar les espècies de la zona. |
| vetllar | Tenir cura d'algú o d'alguna cosa; també, estar despert de nit. | Els socorristes vetllen per la seguretat dels banyistes. |
| tutelar | Protegir i dirigir una persona o una institució que ho necessita. | Una entitat pública tutela els menors que viuen sense família. |
| regir | Governar o dirigir; també, ser vàlida una norma. | Aquestes normes regeixen el funcionament de la comunitat de veïns. |
| establir | Crear o fixar una cosa perquè duri; també, instal·lar-se en un lloc. | L'escola ha establert un horari nou per al curs vinent. |
| instaurar | Crear i posar en funcionament un sistema o una institució. | Després de la revolució, es va instaurar la república. |
| implantar | Introduir i fer funcionar un sistema o un costum; també, posar dins del cos. | L'empresa vol implantar la jornada de quatre dies. |
| implementar | Posar en pràctica un pla o un sistema. | L'equip trigarà un mes a implementar el nou programa informàtic. |
| aplicar | Posar una cosa sobre una altra; també, fer servir una norma o un coneixement. | Cal aplicar la crema dues vegades al dia. |
| executar | Dur a la pràctica un pla, una ordre o una obra; també, fer funcionar un programa. | Fes doble clic per executar el programa. |
| dur a terme | Fer o realitzar una acció o un projecte. | Els alumnes van dur a terme una enquesta sobre els hàbits de lectura. |
| portar a terme | Realitzar completament un projecte o una tasca. | L'ajuntament vol portar a terme la reforma de la plaça aquest any. |
| assolir | Aconseguir un objectiu després d'un esforç. | Ha assolit el seu somni de córrer una marató. |
| complir | Fer el que s'ha promès o el que diu una norma; també, fer anys. | La Júlia sempre compleix les seves promeses. |
| incomplir | No fer el que s'ha promès o el que diu una norma. | L'empresa ha incomplert el contracte i haurà de pagar una multa. |
| vulnerar | Trencar una llei o un dret; perjudicar algú. | Aquesta norma vulnera el dret a la intimitat. |
| infringir | No respectar una llei o una norma. | El conductor va infringir el límit de velocitat. |
| transgredir | Anar en contra d'una norma, una llei o un costum. | L'artista vol transgredir les normes de la pintura tradicional. |
| acatar | Acceptar i complir una ordre o una decisió. | Tots els jugadors han d'acatar les decisions de l'àrbitre. |
| desobeir | No fer el que mana una persona o una norma. | El gos va desobeir i va sortir corrents darrere el gat. |
| rebel·lar-se | Oposar-se amb força a una autoritat o a una situació injusta. | Els treballadors van rebel·lar-se contra les condicions de la fàbrica. |
| sublevar-se | Alçar-se amb violència contra l'autoritat. | Una part de l'exèrcit va sublevar-se contra el govern. |
| enfrontar-se | Lluitar o competir contra algú; també, afrontar un problema. | Diumenge el nostre equip s'enfrontarà amb el líder de la lliga. |
| confrontar | Posar dues coses o persones cara a cara per comparar-les. | El jutge va confrontar les dues versions dels testimonis. |
| contrastar | Comparar dues coses per veure'n les diferències; també, ser molt diferent. | Els periodistes han de contrastar la informació abans de publicar-la. |
| contraposar | Posar una cosa davant d'una altra per destacar-ne les diferències. | L'autor contraposa la vida al camp i la vida a la ciutat. |
| equiparar | Considerar iguals o equivalents dues coses o persones. | El nou conveni equipara els sous de les dones i dels homes. |
| diferenciar | Saber veure en què no s'assemblen dues coses o persones. | Els bessons són tan iguals que costa diferenciar l'un de l'altre. |
| distingir | Saber veure la diferència entre coses; també, veure una cosa entre d'altres. | Amb aquesta boira no distingeixo res. |
| discernir | Separar amb el pensament coses diferents, sobretot el bé i el mal. | Els infants han d'aprendre a discernir entre la realitat i la ficció. |
| matisar | Precisar o afegir detalls a una afirmació per fer-la més exacta. | Vull matisar el que he dit abans: no tots els estudiants hi estan d'acord. |
| puntualitzar | Aclarir un detall concret d'una cosa que s'ha dit. | La regidora va puntualitzar que les obres començaran al setembre, no a l'agost. |
| objectar | Presentar un argument en contra d'una idea o d'una proposta. | Ningú no va objectar res i la proposta es va aprovar. |
| replicar | Respondre a una pregunta o a una crítica, sovint per mostrar desacord. | «Això no és veritat», va replicar la noia, enfadada. |
| rebatre | Contradir amb arguments el que ha dit una altra persona. | L'advocada va rebatre un per un els arguments del fiscal. |
| refutar | Demostrar amb arguments que una afirmació és falsa. | El nou estudi refuta la teoria anterior. |
| qüestionar | Posar en dubte una cosa. | Alguns experts qüestionen l'eficàcia del tractament. |
| posar en dubte | Expressar que una cosa potser no és certa o no és correcta. | Ningú no va posar en dubte la seva paraula. |
| plantejar | Exposar un problema o una qüestió per resoldre-la; també, proposar. | Vull plantejar una pregunta a la professora. |
| formular | Expressar una cosa amb paraules de manera precisa. | Cal formular la pregunta d'una manera més clara. |
| exposar | Mostrar en públic; també, explicar una idea. | La galeria exposa quadres de joves artistes. |
| fonamentar | Donar una base sòlida a una idea o a un argument. | La científica fonamenta les seves conclusions en anys de recerca. |
| raonar | Pensar de manera ordenada per arribar a una conclusió; també, explicar els motius. | Has de raonar la teva resposta a l'examen. |
| inferir | Treure una conclusió a partir d'uns fets o d'unes dades. | Del seu silenci podem inferir que no hi està d'acord. |
| intuir | Saber o comprendre una cosa de manera immediata, sense haver-la de pensar. | Vaig intuir que alguna cosa anava malament quan vaig veure la seva cara. |
| pronosticar | Anunciar el que passarà a partir d'unes dades. | Els meteoròlegs pronostiquen pluja per al cap de setmana. |
| predir | Anunciar per endavant una cosa que passarà. | Ningú no podia predir que guanyaríem la lliga. |
| vaticinar | Anunciar el futur, com si es tingués un do especial. | L'endeví va vaticinar que el rei perdria la guerra. |
| quantificar | Expressar amb xifres la mida o el nombre d'una cosa. | Encara és aviat per quantificar els danys de la tempesta. |
| constatar | Comprovar que un fet és cert. | Els inspectors van constatar que el restaurant estava molt net. |
| corroborar | Confirmar una dada o una opinió amb noves proves. | Les càmeres corroboren la versió del testimoni. |
| ratificar | Confirmar oficialment una cosa que ja s'havia dit o acordat. | El parlament ha ratificat el tractat amb els països veïns. |
| retractar-se | Dir públicament que una cosa que s'havia dit no és certa. | El polític es va retractar de les seves paraules l'endemà. |
| rectificar | Corregir un error o canviar una decisió. | És de savis rectificar quan t'has equivocat. |
| assumir | Acceptar una responsabilitat o una situació. | La nova directora assumirà el càrrec el mes que ve. |
| delegar | Donar a una altra persona una feina o un poder propi. | Un bon cap sap delegar tasques al seu equip. |
| encomanar | Passar a algú una malaltia o un estat d'ànim; també, encarregar una feina. | La Marina té un riure que encomana a tothom. |
| encarregar-se | Fer-se responsable d'una feina o d'una persona. | Jo m'encarrego de comprar les begudes per a la festa. |
| ocupar-se | Dedicar-se a una feina o tenir cura d'algú. | Mentre treballem, l'àvia s'ocupa dels nens. |
| responsabilitzar-se | Acceptar que una cosa depèn d'un mateix i respondre'n. | Cadascú ha de responsabilitzar-se dels seus actes. |
| implicar-se | Participar activament en un projecte o una causa. | Els pares es van implicar molt en la festa de l'escola. |
| involucrar-se | Participar i comprometre's en un assumpte. | Molts joves volen involucrar-se en la vida del barri. |
| comprometre | Posar en perill o en una situació difícil; també, obligar per una promesa. | Aquesta decisió pot comprometre el futur de l'empresa. |
| sensibilitzar | Fer que la gent s'adoni de la importància d'un problema. | La campanya vol sensibilitzar els conductors sobre els perills del mòbil. |
| conscienciar | Fer que algú entengui i accepti la importància d'una cosa. | Cal conscienciar els infants sobre la necessitat de reciclar. |
| educar | Ensenyar i formar una persona. | Els pares volen educar els fills en el respecte als altres. |
| inculcar | Fer que algú aprengui una idea o un valor a força de repetir-lo. | Els avis ens van inculcar l'amor per la natura. |
| transmetre | Passar una cosa a algú; també, emetre per ràdio o televisió. | La televisió transmetrà el concert en directe. |
| divulgar | Fer que una informació o un coneixement arribi a molta gent. | Aquest programa vol divulgar la ciència entre els joves. |
| propagar | Fer que una cosa s'estengui per molts llocs. | El vent va propagar el foc en pocs minuts. |
| contagiar | Passar una malaltia a algú; també, un sentiment. | El meu germà m'ha contagiat el refredat. |
| infectar | Fer entrar microbis en un organisme o en una ferida; també, un virus en un ordinador. | Un virus informàtic va infectar tots els ordinadors de l'oficina. |
| immunitzar | Fer que un organisme resisteixi una malaltia. | La vacuna ens immunitza contra el xarampió. |
| confinar | Obligar algú a quedar-se tancat en un lloc. | Van confinar tota la classe a casa durant deu dies. |
| desconfinar | Permetre que la gent torni a sortir després d'un període tancada a casa. | El govern va desconfinar la població per fases. |
| despoblar | Deixar un lloc sense habitants o amb molt pocs. | La falta de feina va despoblar els pobles de muntanya. |
| poblar | Anar a viure en un lloc i ocupar-lo. | Els ibers van poblar aquestes terres fa més de dos mil anys. |
| colonitzar | Ocupar i dominar un territori estranger; també, ocupar un espai nou. | Les plantes van colonitzar ràpidament el camp abandonat. |
| exiliar-se | Marxar del propi país per motius polítics o per perill. | Molts artistes es van exiliar després de la guerra. |
| refugiar-se | Buscar protecció en un lloc. | Ens vam refugiar de la pluja sota un pont. |
| discriminar | Tractar algú pitjor que els altres per motius com l'origen o el sexe. | Cap empresa no pot discriminar una persona pel seu origen. |
| marginar | Deixar algú de banda i no deixar-lo participar en un grup. | A l'escola no hem de marginar ningú pel seu aspecte. |
| excloure | Deixar fora d'un grup o d'una llista. | L'entrenador l'ha exclòs de l'equip per indisciplina. |
| incloure | Posar dins d'un grup o d'un conjunt. | El preu del viatge inclou l'hotel i els esmorzars. |
| assetjar | Perseguir o molestar algú de manera insistent per fer-li mal. | Uns companys el van assetjar durant mesos fins que ho va explicar a la tutora. |
| maltractar | Fer mal a una persona o a un animal amb violència o crueltat. | La llei castiga qui maltracta els animals. |
| abusar | Fer un ús excessiu d'una cosa; també, aprofitar-se d'algú. | No s'ha d'abusar dels antibiòtics. |
| explotar | Fer treballar algú molt i pagar-li poc; també, esclatar. | El globus va explotar quan el nen el va punxar. |
| traficar | Comerciar de manera il·legal amb drogues, armes o persones. | La banda es dedicava a traficar amb armes. |
| segrestar | Retenir una persona per la força per demanar alguna cosa a canvi. | Els pirates van segrestar la tripulació del vaixell. |
| atemptar | Fer un atac contra persones o coses; també, anar contra una norma o un valor. | Aquest projecte atempta contra el paisatge de la costa. |
| extorquir | Obtenir diners o favors d'algú amb amenaces. | La banda intentava extorquir els botiguers del barri. |
| estafar | Prendre diners a algú enganyant-lo. | Un fals tècnic va estafar la meva veïna. |
| polèmic | Que provoca discussions i opinions oposades. | La decisió de l'àrbitre va ser molt polèmica. |
| controvertit | Que provoca debat perquè hi ha opinions diferents. | És un tema molt controvertit entre els especialistes. |
| conflictiu | Que provoca problemes o enfrontaments. | La reunió va ser molt conflictiva: tothom cridava. |
| consensuat | Acordat per totes o gairebé totes les parts. | Han aprovat un pla consensuat amb totes les famílies. |
| unànime | Que té l'acord de totes les persones. | La decisió del jurat va ser unànime. |
| majoritari | Que té el suport o l'opinió de la part més gran d'un grup. | L'opinió majoritària és que el parc s'ha de mantenir. |
| minoritari | Que té el suport o l'interès d'una part petita d'un grup. | Aquí el rugbi és un esport minoritari. |
| hegemònic | Que domina sobre els altres. | L'equip ha estat hegemònic a la lliga durant una dècada. |
| marginal | Que és secundari o de poca importància; també, que és al marge. | Aquest problema és marginal: n'hi ha de més greus. |
| perifèric | Que és a la part de fora, lluny del centre. | Viuen en un barri perifèric de la ciutat. |
| central | Que és al mig o és el més important. | La plaça central del poble s'omple de gent cada dissabte. |
| rellevant | Que és important o significatiu per a un tema. | Aquesta dada és molt rellevant per a la investigació. |
| irrellevant | Que no té importància per a un tema. | El color del cotxe és irrellevant: el que importa és el motor. |
| significatiu | Que té importància o que expressa alguna cosa. | Hi ha hagut un augment significatiu de turistes. |
| notable | Que destaca per la seva importància o qualitat; també, una nota escolar. | La seva millora en matemàtiques ha estat notable. |
| destacable | Que mereix ser remarcat per la seva importància. | El més destacable del viatge va ser la gent que vam conèixer. |
| remarcable | Que mereix una atenció especial. | La feina dels voluntaris durant les inundacions ha estat remarcable. |
| decisiu | Que té un paper molt important en un resultat. | Aquest partit és decisiu per guanyar la lliga. |
| determinant | Que influeix de manera clara en un resultat. | El clima és un factor determinant per a l'agricultura. |
| crucial | Que és molt important en un moment concret. | Els primers minuts després d'un accident són crucials. |
| clau | Que és fonamental per entendre o aconseguir una cosa. | La Laia és una peça clau de l'equip. |
| vital | Que és molt important o necessari; també, ple d'energia. | L'aigua és vital per a tots els éssers vius. |
| transcendental | Que té una gran importància i molts efectes. | Va ser un moment transcendental en la història del país. |
| superficial | Que només toca la part de fora; també, que no aprofundeix. | Només té una ferida superficial al braç. |
| profund | Que arriba molt avall; també, intens o difícil d'entendre. | Aquest llac és molt profund: fa més de cent metres. |
| complex | Que té moltes parts relacionades i és difícil d'entendre. | El funcionament del cervell és molt complex. |
| complicat | Que és difícil de fer o d'entendre. | L'examen de física va ser força complicat. |
| senzill | Que és fàcil de fer o d'entendre; també, sense luxes. | La recepta és molt senzilla: només cal ou, patates i ceba. |
| elemental | Que és bàsic i fàcil. | Saber nedar és una habilitat elemental. |
| rigorós | Que és molt exacte i estricte. | La investigadora fa una feina molt rigorosa. |
| exhaustiu | Que tracta una cosa de manera completa, sense deixar res. | La policia va fer una revisió exhaustiva del pis. |
| sistemàtic | Que segueix sempre un ordre fix i un mètode constant. | Fa un control sistemàtic de totes les factures. |
| metòdic | Que fa les coses amb ordre i seguint uns passos fixos. | La Carla és molt metòdica: ho apunta tot a l'agenda. |
| arbitrari | Que depèn només de la voluntat d'algú, sense raons justes. | La decisió de l'àrbitre va semblar arbitrària. |
| discrecional | Que es deixa a la decisió d'una autoritat, sense normes fixes. | Les ajudes són discrecionals: el director decideix a qui es donen. |
| imparcial | Que jutja sense afavorir cap de les parts. | Un àrbitre ha de ser imparcial. |
| neutral | Que no pren partit per ningú en un conflicte. | Suïssa es va mantenir neutral durant la guerra. |
| tendenciós | Que presenta les coses de manera parcial per defensar una idea. | L'article era molt tendenciós i no explicava l'altra versió. |
| esbiaixat | Que no és objectiu perquè afavoreix una part. | Aquest estudi té resultats esbiaixats perquè només van preguntar als joves. |
| sensacionalista | Que exagera les notícies per impressionar el públic. | Aquest diari té titulars molt sensacionalistes. |
| alarmista | Que exagera els perills i espanta la gent sense motiu. | No siguis tan alarmista: només és un refredat. |
| catastrofista | Que sempre pensa que passarà el pitjor. | Les previsions catastrofistes no s'han complert. |
| populista | Que busca el suport del poble amb promeses fàcils. | Molts experts consideren que aquestes mesures són populistes. |
| demagògic | Que intenta convèncer la gent amb arguments falsos o emocionals. | El discurs va ser demagògic: prometia coses impossibles. |
| radical | Que és extrem i total; també, que vol canvis profunds. | Ha fet un canvi radical de vida i ara viu al camp. |
| extremista | Que defensa idees molt allunyades del centre i no accepta cap altra opinió. | La policia vigila diversos grups extremistes. |
| moderat | Que no és extrem; que té mesura. | La zona té un clima moderat, sense grans contrastos. |
| progressista | Que defensa canvis socials per avançar cap a més llibertat i igualtat. | Aquella escola tenia mètodes molt progressistes per a l'època. |
| conservador | Que prefereix mantenir les tradicions i desconfia dels canvis. | El meu avi és força conservador en qüestions de moda. |
| liberal | Que defensa la llibertat individual; també, tolerant. | Els seus pares són molt liberals i el deixen sortir fins tard. |
| reaccionari | Que vol tornar a situacions del passat i s'oposa als canvis socials. | Les seves idees sobre les dones són molt reaccionàries. |
| d'esquerres | Que defensa la igualtat social i un paper important de l'Estat en l'economia. | En aquesta família hi ha votants d'esquerres i votants de dretes. |
| de dretes | Que defensa la tradició, la propietat privada i el lliure mercat. | Un partit de dretes ha guanyat les eleccions a la regió. |
| sobiranista | Que defensa que un territori pugui decidir lliurement el seu futur polític. | Diversos partits sobiranistes han signat el manifest. |
| independentista | Que vol que un territori se separi d'un estat i en formi un de nou. | El moviment independentista escocès va demanar un referèndum. |
| unionista | Que vol que un territori continuï formant part d'un estat. | A Irlanda del Nord hi ha partits unionistes i republicans. |
| federal | Relatiu a un sistema en què diversos territoris comparteixen un govern comú i tenen poders propis. | Alemanya i els Estats Units tenen un govern federal. |
| autonòmic | Relatiu al govern o a les institucions d'una regió amb poders propis. | Les eleccions autonòmiques se celebraran a la primavera. |
| municipal | Que depèn de l'ajuntament o hi està relacionat. | La piscina municipal obre tot l'estiu. |
| estatal | Que depèn del govern central d'un país o hi està relacionat. | L'empresa estatal de ferrocarrils ha comprat trens nous. |
| comunitari | Que pertany a un grup de persones o que el comparteixen tots. | Al barri hi ha un hort comunitari que cuiden els veïns. |
| europeu | Que és del continent on hi ha França, Itàlia o Alemanya, o hi està relacionat. | El Parlament europeu té seu a Brussel·les i a Estrasburg. |
| mundial | Que afecta tot el planeta o en què participen països de tot arreu. | El canvi climàtic és un problema mundial. |
| global | Que considera una cosa en conjunt; també, que afecta tot el planeta. | L'escalfament global fa pujar el nivell del mar. |
| multicultural | On conviuen persones de molts orígens, llengües i tradicions. | Barcelona és una ciutat molt multicultural. |
| intercultural | Que posa en contacte persones de diferents orígens i tradicions perquè es coneguin. | L'escola organitza una festa intercultural amb menjars de tot el món. |
| plurilingüe | Que parla o fa servir diverses llengües. | La Sara és plurilingüe: parla català, castellà, anglès i àrab. |
| bilingüe | Que parla dues llengües o que està escrit en dues llengües. | Aquest diccionari és bilingüe: català i anglès. |
| monolingüe | Que parla o fa servir una sola llengua. | El meu besavi era monolingüe: només parlava català. |
| viable | Que es pot fer o que pot funcionar. | El projecte és viable si trobem prou diners. |
| inviable | Que no es pot fer o no pot funcionar. | Amb tan pocs diners, el viatge és inviable. |
| factible | Que es pot fer o es pot aconseguir. | Acabar la feina avui és factible si comencem ara. |
| rendible | Que dona beneficis econòmics a qui hi inverteix. | La botiga no és rendible i l'hauran de tancar. |
| deficitari | Que gasta més del que ingressa. | El servei de transport és deficitari des de fa anys. |
| solvent | Que pot pagar els seus deutes; també, de confiança. | El banc només dona préstecs a clients solvents. |
| insolvent | Que no pot pagar els seus deutes. | L'empresa es va declarar insolvent i va tancar. |
| precari | Que és inestable, insegur o no té prou mitjans. | Molts joves tenen feines precàries i mal pagades. |
| estable | Que es manté ferm i sense grans canvis. | Busca una feina estable amb un contracte indefinit. |
| inestable | Que canvia molt o que pot caure fàcilment. | El temps serà inestable tota la setmana. |
| temporal | Que dura un període limitat i no per sempre. | Té un contracte temporal de sis mesos. |
| permanent | Que dura sempre o molt de temps sense canviar. | Aquesta exposició és permanent: la pots visitar quan vulguis. |
| provisional | Que serveix només mentre no hi ha una solució definitiva. | Han posat un pont provisional mentre arreglen el vell. |
| definitiu | Que ja no canviarà; que és final. | Aquesta és la meva decisió definitiva: no hi aniré. |
| transitori | Que dura poc i passa a una altra situació. | És una situació transitòria: d'aquí a un mes tot tornarà a la normalitat. |
| efímer | Que dura molt poc. | L'èxit de la cançó va ser efímer. |
| durador | Que es manté molt de temps. | Volen construir una pau duradora entre els dos països. |
| persistent | Que continua o es repeteix durant molt de temps. | Té una tos persistent des de fa dues setmanes. |
| crònic | Que dura molt de temps, sobretot una malaltia. | El meu pare té un mal d'esquena crònic. |
| agut | Que té punta o un so molt alt; també, intens i sobtat, com un dolor. | De cop, va sentir un dolor agut a l'estómac. |
| sever | Que és molt estricte o dur; també, molt greu. | La professora és molt severa amb els retards. |
| contundent | Que és molt clar i convincent; també, que pot fer mal en colpejar. | La resposta del director va ser contundent: no hi haurà més excursions. |
| ferm | Que és sòlid i estable; també, segur i decidit. | Va parlar amb veu ferma i tothom va callar. |
| rotund | Que és clar i definitiu, sense dubtes. | La seva resposta va ser un no rotund. |
| categòric | Que afirma o nega sense excepcions ni dubtes. | El metge va ser categòric: res de sucre. |
| taxatiu | Que no admet discussió ni altres interpretacions. | Les normes del concurs són taxatives: no s'accepten treballs fora de termini. |
| ambigu | Que es pot entendre de diverses maneres. | La seva resposta va ser tan ambigua que no vam saber si venia. |
| confús | Que no és clar i costa d'entendre. | Les instruccions del moble són molt confuses. |
| vague | Que és poc concret o poc clar. | Només tinc un record vague d'aquell estiu. |
| imprecís | Que no és exacte ni clar. | Les dades d'aquest mapa antic són imprecises. |
| inexacte | Que conté errors o no s'ajusta del tot a la realitat. | La informació del diari era inexacta. |
| erroni | Que no és correcte o que no és veritat. | Has posat una dada errònia al formulari. |
| encertat | Que és adequat o correcte. | Portar paraigua ha estat una decisió molt encertada. |
| desencertat | Que no és adequat o no és l'opció correcta. | El comentari del presentador va ser molt desencertat. |
| equivocat | Que s'ha errat o que no és correcte. | Crec que estàs equivocat: el concert és demà, no avui. |
| fonamentat | Que es basa en raons o proves sòlides. | Les seves crítiques estan ben fonamentades. |
| infundat | Que no té cap base ni cap prova. | Els rumors sobre el tancament de la fàbrica són infundats. |
| raonat | Que s'explica amb arguments. | Cal presentar un informe raonat per demanar la beca. |
| plausible | Que és acceptable o que es pot creure. | És una explicació plausible, però no en tenim proves. |
| versemblant | Que sembla veritat i es pot acceptar. | La història del noi era versemblant, i tothom se la va creure. |
| inversemblant | Que és difícil de creure perquè no sembla real. | El final de la pel·lícula és totalment inversemblant. |
| creïble | Que mereix confiança i sembla veritat. | La seva excusa no és gaire creïble. |
| fiable | Que mereix confiança i no falla. | Aquest cotxe és molt fiable: no s'ha espatllat mai. |
| sospitós | Que fa pensar que ha fet o farà una cosa dolenta. | Hi havia un home molt sospitós davant del banc. |
| ètic | Que és d'acord amb els principis de bon comportament. | No és ètic fer servir les dades dels clients sense permís. |
| immoral | Que va contra el que es considera bo i correcte en el comportament. | Molta gent considera immoral cobrar tant per un medicament bàsic. |
| moral | Relatiu al bé i al mal; d'acord amb el que és correcte. | Tenim l'obligació moral d'ajudar les persones que ho necessiten. |
| legítim | Que és d'acord amb la llei o amb la justícia; també, autèntic. | És una reivindicació totalment legítima. |
| il·legítim | Que no és d'acord amb la llei o amb la justícia. | Molts països consideren il·legítim aquell govern. |
| lícit | Que la llei permet. | És lícit protestar, però sense fer mal a ningú. |
| il·lícit | Que la llei prohibeix. | La policia va trobar diners d'origen il·lícit. |
| corrupte | Que accepta diners o favors a canvi de fer coses il·legals. | Un jutge corrupte no pot ser imparcial. |
| honrat | Que és sincer i just, i no enganya ni roba. | El taxista va ser molt honrat i em va tornar la cartera. |
| íntegre | Que actua sempre amb rectitud i honestedat. | És una jutgessa íntegra: ningú no la pot comprar. |
| lleial | Que és fidel i no traeix. | Ha estat un amic lleial durant trenta anys. |
| deslleial | Que traeix la confiança dels qui confien en ell. | L'empresa va ser acusada de competència deslleial. |
| fidel | Que és constant en l'afecte i no abandona; també, exacte. | El gos sempre ha estat fidel al seu amo. |
| infidel | Que enganya la seva parella amb una altra persona. | A la novel·la, el marit és infidel i la dona ho descobreix. |
| hipòcrita | Que fingeix sentiments o opinions que no té. | No siguis hipòcrita: si no t'agrada, digues-ho. |
| cínic | Que menteix sense vergonya o no creu en la bondat de la gent. | Va respondre amb un somriure cínic. |
| ingenu | Que es creu tot el que li diuen i no veu la malícia. | Era tan ingenu que es creia totes les excuses. |
| astut | Que és hàbil per aconseguir el que vol, sovint amb enganys. | La guineu és un animal molt astut. |
| hàbil | Que fa les coses amb destresa i facilitat. | La meva germana és molt hàbil amb les mans. |
| maldestre | Que fa les coses amb poca traça i sovint trenca coses. | Soc tan maldestre que he tornat a trencar un got. |
| competent | Que té els coneixements necessaris per fer bé una feina. | És una metgessa molt competent. |
| incompetent | Que no té capacitat per fer bé la seva feina. | El nou encarregat és incompetent i tothom se'n queixa. |
| capaç | Que pot fer una cosa. | Ets capaç de nedar fins a la boia? |
| incapaç | Que no té la força o l'habilitat per fer una cosa. | Estava tan cansat que era incapaç d'obrir els ulls. |
| vulnerable | Que pot ser ferit o perjudicat fàcilment. | Els nadons són molt vulnerables al fred. |
| indefens | Que no té cap mitjà per protegir-se d'un atac o d'un perill. | L'ocellet havia caigut del niu i estava indefens. |
| desfavorit | Que té menys oportunitats o recursos que els altres. | La beca és per a estudiants de famílies desfavorides. |
| privilegiat | Que té avantatges que els altres no tenen. | Tenim una situació privilegiada: la casa té vistes al mar. |
| exclòs | Que ha quedat fora d'un grup. | Se sentia exclòs perquè ningú no el convidava a jugar. |
| marginat | Que viu apartat de la societat. | Molts infants marginats no van a l'escola. |
| solidari | Que ajuda els altres i comparteix els seus problemes. | La resposta de la gent a la recollida d'aliments ha estat molt solidària. |
| altruista | Que ajuda els altres sense esperar res a canvi. | Va fer un gest altruista: va donar sang per primera vegada. |
| individualista | Que pensa sobretot en ell mateix i no en el grup. | És un jugador massa individualista: no passa mai la pilota. |
| col·lectiu | Que és de tot un grup o que el fan diverses persones juntes. | El mural és una obra col·lectiva de tots els alumnes. |
| cívic | Que respecta les normes de convivència. | Recollir les caques del gos és un comportament cívic. |
| incívic | Que no respecta les normes de convivència. | Llençar papers a terra és una actitud incívica. |
| totalitari | Que controla tots els aspectes de la vida de les persones, sense llibertats. | Orwell va descriure un estat totalitari a la novel·la «1984». |
| repressiu | Que castiga o impedeix per la força les llibertats. | El règim repressiu prohibia les reunions de més de tres persones. |
| opressiu | Que fa sentir sense llibertat o aclaparat. | A l'estiu, la calor és opressiva a la ciutat. |
| en conseqüència | Per aquest motiu; com a resultat d'allò que s'ha dit. | Ha plogut molt i, en conseqüència, s'ha suspès el partit. |
| per consegüent | Indica que el que segueix és un resultat del que s'ha dit. | No has estudiat gens; per consegüent, no esperis aprovar. |
| consegüentment | Com a resultat del que s'acaba de dir; s'usa en registre formal. | L'empresa va perdre clients i, consegüentment, va haver de reduir la plantilla. |
| així doncs | Introdueix una conclusió o un resum del que s'ha dit. | Ja ho tenim tot preparat; així doncs, podem marxar. |
| en efecte | Serveix per confirmar el que s'ha dit abans. | Va dir que plouria i, en efecte, a la tarda va caure un xàfec. |
| efectivament | Expressió per confirmar que una cosa és certa. | Vaig pensar que estaria tancat i, efectivament, la porta estava tancada amb clau. |
| certament | De manera segura; sens dubte. | És, certament, la millor novel·la de l'any. |
| indubtablement | De manera totalment segura; ningú no ho pot discutir. | És indubtablement el millor jugador de l'equip. |
| innegablement | De manera tan clara que ningú no pot dir el contrari. | La ciutat ha millorat innegablement en els últims anys. |
| aparentment | Segons el que sembla, tot i que pot no ser així. | El cotxe, aparentment, funciona bé, però el revisarem igualment. |
| suposadament | Segons el que es diu, però sense que estigui comprovat. | El quadre, suposadament de Picasso, va resultar ser una còpia. |
| presumptament | S'usa per presentar com a possible un delicte que encara no s'ha demostrat. | L'home que presumptament va robar a la joieria ha estat detingut. |
| teòricament | Segons el que s'ha previst, però no sempre a la realitat. | L'autobús teòricament passa cada deu minuts, però sovint s'endarrereix. |
| pràcticament | Gairebé del tot; a punt de ser completament. | Ja hem acabat pràcticament tota la feina. |
| virtualment | Gairebé del tot, encara que no oficialment; també, a través d'internet. | Amb aquesta victòria, l'equip és virtualment campió. |
| relativament | En comparació amb altres coses; força, però no del tot. | L'examen va ser relativament fàcil. |
| absolutament | Del tot, completament, sense cap excepció. | No tinc absolutament res a dir sobre aquest tema. |
| totalment | Del tot, sense deixar res. | Estic totalment d'acord amb tu. |
| parcialment | En part, no del tot. | La carretera està parcialment tallada per les obres. |
| mínimament | En la quantitat més petita possible. | Si ho haguessis preparat mínimament, no t'hauries equivocat tant. |
| notablement | De manera clara i important. | Les vendes han augmentat notablement aquest trimestre. |
| considerablement | En una quantitat o una mida important. | El preu dels pisos ha pujat considerablement. |
| significativament | De manera important o rellevant. | El nombre d'accidents s'ha reduït significativament. |
| progressivament | De manera continuada, pas a pas. | Els dies s'allarguen progressivament a la primavera. |
| gradualment | A poc a poc, en diverses fases. | La temperatura baixarà gradualment durant la setmana. |
| paulatinament | Lentament, a poc a poc. | El poble es va anar buidant paulatinament. |
| successivament | L'un darrere l'altre, en ordre. | Els alumnes van sortir a la pissarra successivament. |
| simultàniament | Al mateix temps, en el mateix moment. | Pot parlar i escriure simultàniament sense equivocar-se. |
| prèviament | Abans de fer una altra cosa. | Cal inscriure's prèviament per participar al taller. |
| posteriorment | Després, més tard, en un moment següent. | Primer van sopar i posteriorment van anar al cinema. |
| anteriorment | Abans, en un moment passat. | Com hem explicat anteriorment, l'excursió costa vint euros. |
| fins aleshores | Fins a aquell moment del passat. | Va trobar feina al juny; fins aleshores vivia amb els seus pares. |
| des d'aleshores | A partir d'aquell moment del passat. | Es van conèixer el 2010 i des d'aleshores són inseparables. |
| a hores d'ara | En aquest moment; ara mateix. | El tren ja deu ser a Girona a hores d'ara. |
| avui dia | En l'època actual, en el temps present. | Els joves avui dia es comuniquen sobretot per missatges. |
| a la pràctica | En la realitat concreta, i no només en els plans. | La idea és bona, però a la pràctica és molt difícil d'aplicar. |
| en teoria | Segons el que s'ha previst o s'ha dit, però no sempre en la realitat. | El paquet, en teoria, arribarà dimarts. |
| en principi | Si no hi ha cap canvi; inicialment. | L'excursió, en principi, es farà encara que plogui. |
| d'entrada | Al principi, com a primera reacció. | No m'agradava d'entrada, però després m'hi vaig acostumar. |
| a priori | Abans d'examinar una cosa; en principi. | El projecte, a priori, sembla viable, però cal estudiar-lo bé. |
| a posteriori | Després d'haver passat una cosa o d'haver-la comprovat. | És fàcil criticar una decisió a posteriori, quan ja se sap el resultat. |
| al capdavall | Al final, després de tot. | Vam discutir molt, però al capdavall vam fer el que ella volia. |
| a fi de comptes | En definitiva; després de considerar-ho tot. | No t'enfadis: a fi de comptes, només és un joc. |
| tot plegat | Tot el que s'ha dit, en conjunt. | Entre el viatge i l'hotel, tot plegat ens va costar cinc-cents euros. |
| en qualsevol cas | Sigui com sigui, independentment del que passi. | No sé si podré venir; en qualsevol cas, et trucaré. |
| sigui com sigui | De qualsevol manera; independentment de com hagi passat. | No sé qui ho ha trencat, però sigui com sigui s'ha d'arreglar. |
| passi el que passi | Independentment del que succeeixi. | T'ajudaré passi el que passi, no et preocupis. |
| de totes maneres | Malgrat tot; en qualsevol cas. | Ja sé que no tens gana, però menja una mica de totes maneres. |
| de tota manera | Malgrat el que s'ha dit; sigui com sigui. | L'examen era difícil; de tota manera, gairebé tothom va aprovar. |
| així i tot | Malgrat això que s'acaba de dir. | Estava molt cansada i, així i tot, va anar a entrenar. |
| tot i així | Malgrat el que s'ha dit. | El restaurant era car; tot i així, hi vam tornar. |
| amb tot | Malgrat tot això; introdueix una objecció. | El pis és petit; amb tot, té molta llum. |
| ara bé | Introdueix una idea que limita o matisa el que s'ha dit. | Pots sortir aquesta nit; ara bé, has de tornar abans de les dotze. |
| no obstant | Tanmateix; malgrat això que s'ha dit. | El projecte és interessant; no obstant, és massa car. |
| en lloc d'això | Indica que es fa una cosa diferent de la que s'esperava. | Havia d'estudiar, però en lloc d'això va passar la tarda jugant. |
| per contra | Indica una idea oposada a l'anterior. | El nord del país és plujós; el sud, per contra, és molt sec. |
| contràriament | Al contrari; de manera oposada. | El sopar, contràriament al que esperàvem, va ser excel·lent. |
| al seu torn | Per la seva part, després que un altre ha fet una cosa semblant. | La mare va abraçar el fill i aquest, al seu torn, va abraçar la seva germana. |
| alhora que | Al mateix temps que. | Treballa en una botiga alhora que estudia a la universitat. |
| atès que | Introdueix una causa coneguda; perquè. | No podem sortir, atès que plou a bots i barrals. |
| donat que | Introdueix la causa d'una cosa; com que. | S'ha ajornat la reunió, donat que falten molts membres. |
| vist que | Tenint en compte que; com que. | Hem anat a peu, vist que no passava cap autobús. |
| puix que | Perquè, ja que; s'usa sobretot en registre literari. | Ens hem de quedar a casa, puix que la tempesta no para. |
| posat que | En cas que, suposant que; s'usa sobretot en registre literari. | Hi anirem a peu, posat que no hi hagi autobusos. |
| en el cas que | Si passa una cosa determinada; si. | Truca'm a qualsevol hora en el cas que necessitis ajuda. |
| sempre i quan | Només si es compleix una condició. | Pots anar a la festa sempre i quan tornis abans de les dotze. |
| a condició que | Només si es fa una cosa. | Et deixo la bici a condició que me la tornis demà. |
| amb la condició que | Indica que una cosa només passarà si se'n compleix una altra. | L'empresa contractarà el jove amb la condició que acabi els estudis. |
| a no ser que | Excepte si; llevat que. | Anirem a la platja, a no ser que plogui. |
| fins al punt que | Indica la conseqüència d'un grau molt alt d'una cosa. | Es va enfadar fins al punt que va sortir de l'aula donant un cop de porta. |
| de forma que | De manera que; amb aquesta conseqüència. | Va ploure molt, de forma que el partit es va ajornar. |
| per tal com | Perquè, ja que; s'usa en registre formal. | L'acte es va ajornar per tal com el conferenciant estava malalt. |
| com més | S'usa per dir que dues coses augmenten alhora. | Diuen que, com més llegeixes, millor escrius. |
| com menys | S'usa per dir que, quan una cosa disminueix, una altra canvia. | Diuen que, com menys dorms, més cansat estàs. |
| respecte de | En relació amb; pel que fa a. | No tinc cap opinió respecte de la nova proposta. |
| envers | Respecte a una persona o una cosa; també, en direcció a. | Sent un gran respecte envers els seus mestres. |
| vers | En direcció a; cap a; s'usa en registre literari. | Els ocells volaven vers el sud. |
| en funció de | Segons; depenent de com sigui una cosa. | El preu del viatge canvia en funció de la temporada. |
| d'acord amb | Segons; seguint el que diu una norma o una persona. | Hem actuat d'acord amb les normes de l'escola. |
| conforme a | Seguint una norma, un model o un pla. | La casa es va construir conforme a un projecte de l'arquitecta. |
| en virtut de | Com a conseqüència de; segons el que estableix una cosa. | La norma s'aplica en virtut de la llei aprovada l'any passat. |
| a l'hora de | En el moment de fer una cosa. | Tinc molts dubtes a l'hora de triar una carrera. |
| en matèria de | Pel que fa a un tema concret. | És una experta en matèria de seguretat informàtica. |
| en l'àmbit de | En el camp o el sector de. | Ha treballat molts anys en l'àmbit de l'educació. |
| de cara a | Pensant en; per preparar. | Estem estalviant de cara a les vacances d'estiu. |
| amb vista a | Amb l'objectiu de; pensant en. | Estudia anglès amb vista a treballar a l'estranger. |
| a costa de | Gràcies al sacrifici de; amb perjudici de. | Va aprovar a costa de dormir molt poc durant un mes. |
| a canvi de | Com a pagament o compensació per. | T'arreglo l'ordinador a canvi de la teva ajuda amb les matemàtiques. |
| en nom de | Representant algú; per encàrrec d'algú. | Parlo en nom de tots els meus companys. |
| per mitjà de | Utilitzant una cosa o una persona; a través de. | Ens vam conèixer per mitjà de la meva cosina. |
| a partir de | Des d'un moment o un punt en endavant. | La botiga obre a partir de les nou del matí. |
| al llarg de | Durant tot un temps; també, seguint tota la llargada d'una cosa. | Ha viatjat molt al llarg de la seva vida. |
| en el marc de | Dins d'un context o d'una activitat. | El concert es farà en el marc de la festa major. |
| la negligència | Falta de cura o d'atenció en una feina o en una obligació. | L'accident es va produir per una negligència del conductor. |
| la impunitat | Situació en què un delicte queda sense càstig. | Les víctimes no volen que el crim quedi en la impunitat. |
| la precarietat | Situació d'inseguretat i de falta de mitjans, sobretot a la feina. | La precarietat laboral fa que molts joves no puguin marxar de casa. |
| la temporalitat | Fet de tenir contractes de feina de poca durada. | La temporalitat és molt alta en el sector turístic. |
| l'emprenedoria | Activitat de crear i dirigir nous negocis o projectes. | L'ajuntament ofereix cursos d'emprenedoria per als joves. |
| la conjuntura | Combinació de circumstàncies que es donen en un moment concret. | La conjuntura econòmica no és bona per obrir un negoci. |
| la cohesió | Unió forta entre els membres d'un grup. | Les festes de barri afavoreixen la cohesió social. |
| l'escassetat | Falta d'una cosa necessària. | L'escassetat d'aigua obliga a restringir el reg. |
| l'abundància | Gran quantitat d'una cosa. | Aquest any hi ha abundància de bolets als boscos. |
| la carestia | Preu alt de les coses; també, falta de productes bàsics. | La carestia de la vida obliga moltes famílies a estalviar. |
| l'encariment | Pujada del preu d'una cosa. | L'encariment de l'energia afecta totes les empreses. |
| el poder adquisitiu | Quantitat de béns i serveis que es poden comprar amb uns ingressos. | Amb la inflació, els treballadors han perdut poder adquisitiu. |
| la renda | Ingressos que rep una persona o una família durant un temps. | Les famílies amb una renda baixa poden demanar la beca. |
| la renda per càpita | Ingressos mitjans de cada habitant d'un país. | Luxemburg té una de les rendes per càpita més altes del món. |
| el salari mínim | Sou més baix que la llei permet pagar a un treballador. | El govern ha apujat el salari mínim un cinc per cent. |
| la desocupació | Situació de qui no té feina; atur. | La desocupació juvenil continua sent molt alta. |
| l'ocupació | Feina o treball; també, percentatge de places plenes d'un hotel. | L'ocupació hotelera va arribar al noranta per cent a l'agost. |
| el teixit empresarial | Conjunt de les empreses d'un territori. | El teixit empresarial de la comarca està format sobretot per petites empreses. |
| la pime | Empresa petita o mitjana, amb pocs treballadors. | Treballa en una pime de vint treballadors que fa mobles. |
| la franquícia | Botiga que fa servir la marca i el model d'una gran empresa a canvi d'un pagament. | Ha obert una franquícia d'una cadena de gelateries. |
| la patent | Document que dona a algú el dret exclusiu d'explotar un invent. | L'enginyera ha registrat la patent del seu nou motor. |
| els drets d'autor | Drets que té el creador d'una obra sobre el seu ús i la seva venda. | L'escriptora cobra drets d'autor per cada llibre venut. |
| la propietat intel·lectual | Conjunt de drets sobre les creacions de la ment, com llibres, música o invents. | Copiar una cançó sense permís vulnera la propietat intel·lectual. |
| la pirateria | Còpia i distribució il·legal de pel·lícules, música o programes. | La pirateria fa perdre molts diners a la indústria del cinema. |
| el plagi | Còpia d'una obra d'una altra persona presentada com a pròpia. | El professor va detectar un plagi en el treball de dos alumnes. |
| la falsificació | Còpia il·legal d'una cosa que es fa passar per autèntica. | El bitllet era una falsificació molt ben feta. |
| el litigi | Conflicte que es resol davant d'un tribunal. | Els dos germans tenen un litigi per l'herència. |
| el plet | Procés judicial entre dues parts que discuteixen un dret. | L'empresa va guanyar el plet contra el seu antic soci. |
| el conveni | Acord entre dues o més parts, sobretot entre una empresa i els treballadors. | El nou conveni col·lectiu inclou un augment de sou. |
| l'acomiadament | Fet de treure algú de la feina. | Després de l'acomiadament, va trigar sis mesos a trobar una altra feina. |
| la indemnització | Diners que es paguen per compensar un dany o una pèrdua. | L'empresa li va pagar una indemnització per l'accident. |
| la patronal | Organització que representa els empresaris. | La patronal i els sindicats han arribat a un acord. |
| la jornada laboral | Temps que una persona treballa cada dia o cada setmana. | La meva jornada laboral és de vuit hores. |
| la plusvàlua | Augment del valor d'un bé; també, impost que es paga per aquest augment. | Quan va vendre el pis, va haver de pagar la plusvàlua. |
| el lucre | Benefici econòmic que s'obté d'una activitat. | És una associació sense ànim de lucre. |
| l'interès general | Allò que és bo per a tota la societat. | Les obres del metro són d'interès general i no es poden aturar. |
| el bé comú | Allò que beneficia tota la comunitat. | Els polítics han de treballar pel bé comú. |
| el sector públic | Conjunt d'organismes i empreses que depenen de l'Estat. | La meva mare treballa al sector públic com a infermera. |
| el sector privat | Conjunt d'empreses que pertanyen a particulars. | Després d'anys a l'administració, ha passat al sector privat. |
| la iniciativa | Idea o proposta per fer una cosa; també, capacitat de començar coses. | La iniciativa de plantar arbres va sortir dels alumnes. |
| la cooperativa | Empresa en què els socis treballen i decideixen junts. | Els pagesos venen la fruita a través d'una cooperativa. |
| l'urbanisme | Disciplina que planifica com han de créixer les ciutats. | La regidoria d'urbanisme ha aprovat el nou pla del barri. |
| el planejament | Pla que regula els usos del sòl d'un municipi. | El nou planejament urbanístic permetrà construir una escola. |
| la rehabilitació | Reparació d'un edifici vell; també, recuperació després d'una lesió. | Després de l'operació, va fer tres mesos de rehabilitació. |
| l'accessibilitat | Facilitat per arribar a un lloc o fer servir una cosa, també per a persones amb discapacitat. | El museu ha millorat l'accessibilitat amb rampes i ascensors. |
| la discapacitat | Limitació física o mental que dificulta algunes activitats. | L'empresa contracta persones amb discapacitat. |
| la cura | Atenció per protegir algú o alguna cosa; també, tractament d'una malaltia. | La cura de les persones grans és una feina molt important. |
| el cuidador | Persona que té cura d'algú malalt, gran o amb dependència. | El cuidador del meu avi ve cada matí a ajudar-lo. |
| la maternitat | Estat de la dona que ha tingut un fill; també, permís laboral per aquest motiu. | La maternitat li ha canviat la vida. |
| la paternitat | Estat de l'home que ha tingut un fill; també, permís laboral per aquest motiu. | El permís de paternitat ara és de setze setmanes. |
| l'adopció | Fet d'acollir legalment com a fill un infant d'altres pares. | Després d'un llarg procés d'adopció, van poder portar la nena a casa. |
| la família monoparental | Llar formada per un sol progenitor, el pare o la mare, i els seus fills. | La Marta cria sola els seus dos fills: formen una família monoparental. |
| l'avortament | Interrupció voluntària o natural d'un embaràs. | La llei regula en quins casos es permet l'avortament. |
| l'eutanàsia | Acció de provocar la mort d'un malalt incurable que la demana, per evitar-li patiment. | El debat sobre l'eutanàsia va arribar al parlament. |
| la pena de mort | Càstig que consisteix a matar una persona condemnada per un delicte. | Molts països han abolit la pena de mort. |
| consensuar | Arribar a un acord entre totes les parts. | Els veïns van consensuar un horari per a la piscina. |
| fiscalitzar | Controlar i revisar l'activitat d'algú, sobretot l'ús dels diners. | El parlament ha de fiscalitzar la feina del govern. |
| auditar | Revisar els comptes d'una empresa o d'una organització. | Una empresa externa auditarà els comptes del club. |
| sancionar | Castigar algú per no complir una norma. | La lliga ha sancionat el club amb una multa. |
| vetar | Prohibir o impedir una decisió amb el dret que es té. | Un dels països va vetar la resolució. |
| avalar | Garantir que algú pagarà un deute; també, donar suport. | Els seus pares li van avalar la hipoteca. |
| derogar | Anul·lar una llei o una norma. | El parlament va derogar la llei antiga. |
| promulgar | Publicar oficialment una llei perquè es compleixi. | El rei va promulgar la nova constitució. |
| esmenar | Corregir un error o un defecte; també, proposar canvis en un text. | L'oposició vol esmenar diversos articles de la llei. |
| abstenir-se | No votar en una votació; també, no fer una cosa. | Dos diputats es van abstenir en la votació. |
| dissentir | No estar d'acord amb una opinió o una decisió. | Tenim dret a dissentir de la majoria. |
| discrepar | Tenir una opinió diferent de la d'algú. | En aquest punt, discrepo totalment de tu. |
| coincidir | Passar al mateix temps; també, tenir la mateixa opinió. | Aquest any el meu aniversari coincideix amb Sant Joan. |
| convergir | Dirigir-se cap a un mateix punt; també, tendir a una mateixa idea. | Totes les carreteres convergeixen a la plaça del poble. |
| divergir | Separar-se cap a direccions diferents; també, tenir opinions diferents. | Les opinions dels experts divergeixen molt sobre aquest tema. |
| polaritzar | Dividir un grup en dues posicions molt oposades. | El debat sobre el turisme ha polaritzat el poble. |
| radicalitzar-se | Fer-se més extrem en les idees o les accions. | Amb el temps, el grup es va radicalitzar i va perdre suports. |
| moderar | Fer que una cosa sigui menys intensa; també, dirigir un debat. | La periodista va moderar el debat entre els candidats. |
| inquietar | Fer sentir preocupació o nervis. | M'inquieta que encara no hagi trucat. |
| alarmar | Fer sentir por davant d'un perill. | No vull alarmar ningú, però el riu creix molt de pressa. |
| alertar | Avisar algú que hi ha un perill. | Els veïns van alertar els bombers quan van veure el fum. |
| reclamar | Demanar amb insistència una cosa a què es té dret. | Vaig reclamar a la botiga perquè el mòbil no funcionava. |
| exigir | Demanar una cosa amb força, com si fos obligatòria. | Els treballadors exigeixen un augment de sou. |
| requerir | Necessitar; també, demanar oficialment. | Aquesta feina requereix molta paciència. |
| atorgar | Donar oficialment un premi, un dret o un permís. | El jurat va atorgar el primer premi a una noia de setze anys. |
| concedir | Donar o permetre una cosa que algú demana. | El banc li ha concedit un préstec. |
| denegar | Dir oficialment que no a una petició. | L'ajuntament ha denegat el permís per fer la festa al carrer. |
| revocar | Anul·lar una decisió o una ordre. | El jutge va revocar la llicència del bar. |
| prorrogar | Allargar el temps de durada d'una cosa. | Han prorrogat l'exposició fins al gener. |
| ajornar | Deixar una cosa per a més endavant. | Hem d'ajornar la reunió fins dilluns. |
| posposar | Deixar una cosa per a un moment posterior. | Van posposar el casament per culpa de la malaltia de l'avi. |
| anticipar | Fer una cosa abans del temps previst; també, preveure. | L'empresa va anticipar el pagament de la paga extra. |
| endarrerir | Fer que una cosa passi més tard del previst. | La vaga ha endarrerit tots els vols del matí. |
| intensificar | Fer que una cosa sigui més forta o més activa. | La policia intensificarà els controls durant les festes. |
| desencadenar | Provocar un fet que en porta molts altres darrere. | Una burilla mal apagada va desencadenar l'incendi. |
| originar | Ser la causa o el principi d'una cosa. | La notícia va originar una gran discussió a l'assemblea. |
| derivar | Venir o sortir d'una cosa; també, enviar a un altre lloc. | El metge de família la va derivar a l'especialista. |
| comportar | Tenir com a conseqüència. | Viure al centre comporta molts avantatges. |
| implicar | Tenir com a conseqüència; també, fer participar algú. | Acceptar la feina implica canviar de ciutat. |
| repercutir | Tenir efectes en una altra cosa. | La pujada del petroli repercuteix en el preu dels aliments. |
| incidir | Tenir efecte en una cosa; també, insistir en un punt. | La professora va incidir en la importància de llegir cada dia. |
| condicionar | Fer que una cosa depengui d'una altra; influir. | El temps condiciona totes les activitats del campament. |
| determinar | Fixar o decidir una cosa; també, ser la causa. | Les proves van determinar la causa de l'accident. |
| limitar | Posar una frontera o un màxim a una cosa. | L'ajuntament vol limitar el nombre de terrasses a la plaça. |
| restringir | Reduir o posar un màxim a una cosa. | Per la sequera, han restringit l'ús d'aigua per regar. |
| ampliar | Fer més gran o més extens. | Volen ampliar l'escola amb dues aules noves. |
| abastar | Arribar a tocar o incloure; també, ocupar un espai. | L'estudi abasta els últims vint anys. |
| englobar | Incloure diverses coses en un conjunt. | El concepte de cultura engloba l'art, la llengua i les tradicions. |
| equitatiu | Que és just i reparteix les coses d'una manera igual per a tothom. | Volen un repartiment equitatiu de les tasques de casa. |
| igualitari | Que dona els mateixos drets i oportunitats a tothom. | Volem una societat més igualitària. |
| discriminatori | Que tracta algú pitjor per motius com l'origen o el sexe. | Aquesta norma és discriminatòria amb les dones. |
| inclusiu | Que accepta tothom i el deixa participar. | L'escola fa un esforç per ser inclusiva amb tots els alumnes. |
| accessible | Que s'hi pot arribar o es pot fer servir fàcilment; també, comprensible. | L'edifici és accessible per a persones amb cadira de rodes. |
| enllà | Indica un lloc més lluny del punt on som. | Més enllà del pont hi ha un camí que porta al llac. |
| arreu | En tots els llocs, sense excepció. | La notícia es va escampar arreu del país. |
| l'honor | Dignitat de qui actua d'acord amb els seus principis; també, distinció que es rep. | És un honor per a mi rebre aquest premi davant de tots vosaltres. |
| el regne | Estat governat per un rei o una reina. | Durant segles, aquell petit regne va dominar el comerç del Mediterrani. |
| l'imperi | Conjunt de territoris i pobles sotmesos a un sol poder, sovint un emperador. | L'imperi romà es va estendre per tot el Mediterrani. |
| el comandament | Autoritat de qui dirigeix un grup o una operació; també, aparell per controlar a distància. | Després de l'accident, la capitana va assumir el comandament de la nau. |
| la tripulació | Conjunt de persones que treballen en un vaixell o en un avió. | La tripulació ens va donar la benvinguda a bord amb un somriure. |
Deu paraules al dia: set de noves i tres de repàs. Les que falles tornen més sovint. Quan encertes tot el nivell, passes al següent.